Cecil Scott Forester
Pseudònim d'en
Cecil Lewis Troughton Smith (1899-1966)
Novelista, historiador, periodista i guionista de cinema, va neixer a la
ciutat d'el Caire (Egypte) fill de un oficial anglès del govern.
Va deixar els estudis de medicina al 1921 per dedicarse a escriure.
Començà
escrivint novel·les i biografies una de les cuals, Payment Deferred
(1926) fou duita al cinema l'any 1932.
La publicació de les novel·les Death to the French (1932)
i The Gun li daren una bona reputació com a novelista.
El 1935 escriu la seva obra mes famosa African Queen que fou la base
de la pel·lí del mateix nom (La "Reina d'Africa") l'any
1951, una de les millors de tots els temps, dirigida per John Huston i
interpretada per Katherin Hepburn i Humphrey Bogart.
Fou corresponsal durant la guerra civil espanyola i durant la ocupació
de Txecoslovaquia per els nazis. Durant la segona Guerra Mundial va treballar
per els serveis d'informacio britanics.
El 1937 escriu The Happy Return la primera historia del seu
personatge de ficció mes conegut, Horatio Hornblower, heroi naval
de l'època d'en Nelson. La serie de llibres consta d'once volums;
dels quals,
el darrer, publicat després de la seva mort, resta inacabat.
L'any 1951, el director Raul Walsh filma la pel·lícula
Captain Horatio Hornblower
amb Gregory Peck i Virginia Mayo de protagonistes i que compta
amb el propi C.S.Forester a la adaptació de l'obra.
A la "premier" (*) d'aquesta pel·licula
hi va assistir la princesa (que mes tart seria reina) Elizabeth d'anglaterra.
En C.S.Forester, en el punt algid de la seva fama era un dels escriptors mes
ben pagats del prestigios Saturday Evening Post.
En Hitler
((els admiradors no se poden triar)
recomanva, l'any 1937, la seva novel·la
The General, mentres que l'any 1996 un'altre obra seva
Death to the French era recomanda als seu homes per el comandant
general dels Marines de EE.UU.
Com es obvi, aqui, a Espanya, en Cecil S. Forester es gairabe un desconegut.
De fet sols conec dues persones que en saben qualque cosa: jo mateix, i un
tal Arturo Perez-Reverte (*)
(ja ho he dit abans: els admiradors
no se poden triar ) que va dedicar-li tot un article a una coneguda
revista dominical quant
l'any passat (1998) l'editorial EDHASA va començar a publicar la sèrie
de novel·les que en C.S. Forester va escriure sobre en
Hornblower.
I d'això en tenc qualque cosa a dir.
Tornar
Horatio Hornblower
Es un d'aquest personatges de ficció que han tengut tant de resò o mes que el
seu creador, que en aquest cas es l'escriptor nortamericà Cecil S.
Forester.
En Hornblower, fou creat com a capità de un navili de guerra de la
marina anglesa de l'epoca napoleònica, protagonista de la novel·la
Happy Return, l'any 1937, no publicada encara a
Espanya (juny de 1999).
Aquesta novel·la i les dues seguents,Ship of the Line i
Flying Colors ,
s'adaptaren per fer la pel·licula
Captain Horatio Hornblower
(que aqui traduiren com El Hidalgo de los mares)
Sense rival al mar, en Hornblower ha de competir al mercat editorial
amb un parell mes:
EnJack Aubrey personatje escrit
per en Patrick Obrian que en les seves obres reproduiex ambient i
aventures similars a les d'en H.H., escrites molts d'anys deespré.
També el publica EDHASA i amb molt exit.
Tornar
Hornblower a l'espai
L’importancia de’n Hornblower en el mon anglosaxó es fa palesa a molts d’àmbits però en cap com a la ciència ficció.
El treckkies – seguidors de les aventures del “Capità James T. Kirk” a la serie televisiva “Star Treck” – saben que les similituds entre Hornblower i Kirk son un pecat confés dels autors. No de bades entre la multitud de naus virtuals de la xarxa hi trobareu la nau “Horatio Hornblower”.
David Langford escrigue un article molt divertit a la revista “SFX magazine” (Maig 2003), amb anglès “off course”, que en fa cinc cèntims de l’influencia de Hornblower en la literatura de ciència ficciò .
He intentat traduir-ho però millor consulteu la versió anglesa.
Les histories del mar de les guerres napoleòniques tenen un misteriós atractiu per els fans de la CF (ciència-ficció). En els grups de discussió de CF a Usenet es tendeix a saber-ho tot del llegendari Horatio Hornblower de C.S.Forester, i (fins a la seva mort) a esperar amb impaciència el següent relat de Patrick O’Brian.
Aquest pensament no es nou. Fa quaranta anys a la revista britànica Nebula SF, el darrer gran articulista Walt Willis cavil·lava respecta a la popularitat de Hornblower entre els fans. “Finalment penso que això passa per que son atrets cap al sentit de lo meravellós i del esperit del que la ciència ficció ha de ser, l’emoció del descobriment.” (Nebula27, Febrer de 1958)
Per cert, C.S.Forester també escrigué una novel·la de SF, “The Pacemaker (1934)” (El pacificador). El seu heroi inventa un disruptor que paralitza els sistemes elèctrics i tracta en va de fer xantatge al mon per restar en pau permanent. L’autor de CF Kenneth Bulmer – que fou el primer en recomanar Forester a Walt Willis -- retorna el compliment escrivint, amb el pseudònim de “Adam Hardy”, una sèrie d’aventures marítimes d’un clòn de Hornblower .
Però el repte real de la CF fou posar a Hornblower a l’espai. Aqueixa combinació de disciplina estricta, de llenguatge tecnic() i de perill constant en una nau fràgil, plena de gent, molt lluny de la costa ... tot això es pot transferir molt fàcilment a la CF. El resultat fou l’aparició de un subgènere, tal com Ben Jeapes admet penedit de no adonar-se’n en redactar la seva novela “Her Majesty’s Starship” (1998)
El primer fou l’autor australià A. Bertram Chandler, que tingué l’injust avantatge sobre els actuals d’haver estat capità de vaixell en la marina mercant. Va començar publicant la seva sèrie d’històries dels “mons-anell” sobre el “Capità estelar Grimes” a la primeria dels anys 60, quan el mateix Forester encara vivia. Ciència ficció solida i a l’antiga.
Part de l’original atractiu de Hornblower està en ser un heroi introspectiu i dubitant. S’acusa contínuament de covardia i comet alhora boixes heroïcitats en el calor de la batalla; o bé se turmenta per ser un líder tirà quan, en realitat, la seva tripulació l’adora. Entre altres trets mes o menys simpàtics s’inclouen un humor peculiar, excel·lent matemàtic, íntimament agnòstic i totalment sord per la música: Forester va fer que el pobre home patis de valent durant algunes representacions musicals.
Autors posteriors que feren el seus “hornblowers” es volgueren distanciar de la creació de Forester. Així el “Capità Jack Aubrey” de Patrick O’Brian es un heroi encantandor i despreocupat, a qui li agrada molt la música.
Una de les mes exitoses reinvencions de Hornblower a la CF es la saga de “Nicolas Seafort” de David Feintuch, que comença amb “Midshipman’s Hope” (1994). Seafort es tan summament competent com l’original, però sense cap sentit del humor, te una personalitat abrasiva, es un religiós inquebrantable, i porta l’auto turment fins a gairebé catorze punts en una escala de 10. Si bé es altament llegible, aquest heroi nàutic-espaial es tan pedant que la nostra simpatia queda un poc apagada ja que Feintuch el sotmet a incessants augments del nivell de culpabilitat, a ferides i pèrdues personals – amics, mentors, esposes, fill , ...
Per exemple, quan com a darrer recurs Hornblower menteix en un jurament solemne en l’esperança de salvar Anglaterra del “Tirà Cors”, en veure que finalment resulta ser veritat, sols sent un gran alleugeriment. Quan Seafort fa aproximadament el mateix, sap que està condemnat i a la resta de la saga es dedica a recordar-se (i recordar-nos) lo justa que es la seva irrevocable i terrible condemnació, fins arribar a l’avorriment. Això no obstant, una vegada i un altre, es maleeix per complet en defensa de l’humanitat (es a dir, els anglesos) dels vils “peixos” alienígenes (els francesos), amb la repugnancia per si mateix pujant diversos graus en cada nou trionf.
Com en l’antiga marina britànica, el càstig per pràcticament qualsevol cosa es la mort; i mentre en Hornblower prefereix no maltractar el pecador acusat de crims com alenar damunt un oficial superior, Seafort respectuosament el penja i després passa els capítols sentint-se culpable d’haver-ho fet.
Bastant mes animada es la serie de David Weber que comença amb “On Basilisk Station” (1993). Aquesta estrella dels bestsellers dels EE.UU., el “capità Honor Harrington” – fixeu-vos en les inicials – es diferencia de Hornblower, entre altres coses, en que es una dona i mig asiàtica. En lloc de no tenir oída per la música, ella te el to perfecte, abobinable en mates, es cavallerosa i promociona a Dama en rapidesa. Els dubtes propis es mantenen en un nivell plausible. Mentre que Hornblower pren el seu nom i alguns detalls de la carrera de Nelson, Harrington va mes enllà en l’homenatge perdent un ull i, mes tard un braç ...
Una característica dels llibres es la determinació frenètica de Weber de fer les tàctiques militars espaials el mes similar posible a les nautiques. El “vaixells de la linia”(de batalla” es tornen “naus del mur”. La física i la enginyeria son alegrement distorsionades amb corrents gravitacionals en lloc de marees i vents, i un impuls hiperespaial que limita als dreadnoughts a dispara andanades per mitjà d’artilleria virtual adornat tot això per la panòplia d’armes acostumada. Un poc boix però divertit.
Finalment tenim el conte curt “Capità Honario Harpplayer, R.N.” de Harry Harrison en el que l’heroi, estranyament familiar, no pot percebre l’inusual coloració de la pell del alienígena enrolat a la força a la seva tripulació amb el nom de “Mr. Green”, ja que el capità Harpplayer del HMS Redundant no es sord per la música sinó que es cec per els colors. Lògic, capità.
|
Tornar
Hornblower al DiscWorld
A Faust, vull dir, a Eric en Terry Pratchett fa un petit homenatge als llibres de temàtica nautica que jo vull veure especialment dirigit cap en Hornblower.
El texte parodia l’inclusió del llenguatge especialitzat que es fa en aquests tipus de llibres i del que en C.S.Forester en fou precursor.
Per cert: Aye, aye, sir! Es la resposta afirmativa de l’epoca a una ordre dade per un oficial, similar a lo de “Senyor, si senyor!” dels marines però menys formal. Per això no ho he traduït.
They walked out into the dark breakers where Lavaeolus' ship was riding at anchor, and Rincewind watched him swim out and climb aboard. After a while the oars were shipped, or unshipped, or whatever they called it when they were stuck through the holes in the sides, and the boat moved slowly out into the bay.
A few voices floated back over the surf.
"Point the pointed end that way, sergeant."
"Aye, aye, sir!"
"And don't shout. Did I tell you to shout? Why do you all have to shout? Now I'm going downstairs for a lie down."
Caminaren cap a les ones rompents que el vaixell ancorat de’n Lavaeolus cavalcava, i en Rincewind observà com [en Lavaeolus] nedava i pujava a bord. Passat un temps els rems foren embarcats, o desembarcats, o com es vulgui que ho anomenin quan els passen per els forats dels costats, i el vaixell es va moure a poc a poc cap a la badia.
Unes poques paraules arribaren flotant per damunt les ones.
“Apunti el costat punxegut de cap allà, sargent.”
“Aye, aye, Sir!”
“I no cridi. Li he dit jo que crides?. Per que ha de cridar tothom? Crec que davallaré a tombar-me una estona.
|
Tornar
Els llibres d'en Hornblower
Aquets once llibres i amb aquest orde, conten l'historia
de la carrera d'en Hornblower. Foren escrits amb un
altre orde. Si en voleu saber mes sobre les dates de publicaciós;
visitau
Hornblower-L Home Page
.
Com he dit abans NO HI HA versió en català, però
els enllaços vos duran a les pagines en castellà de la editorial EDHASA
Mr. Midshipman Hornblower
El Guardiamarina Hornblower
Lieutenant Hornblower
El Teniente de Navio Hornblower
Hornblower and the Hotspur
Hornblower y la "Hotspur"
Hornblower and the Atropos
Hornblower y la "Atropos"
The Happy Return
Es la primera novel·la de la serie que en CSF va escriure.
A EE.UU. l'anomenaren
Beat to Quarters
Ship of the Line
Flying Colors
Commodore Hornblower
Lord Hornblower
Admiral Hornblower in the West Indies
Hornblower During the Crisis
Novel·la inacabada publicada despres de la mort d'en CSF.
A mes en CSF va escriure
The Hornblower Companion relat autobiografic a on explica
com va escriure l'historia d'en Hornblower i conte detalls de la
carrera d'en H.H.
Hi ha tres petites històries mes, publicades a revistes i no incloses a
cap dels llibres, rebutjades, probablement, per en CSF per no adaptarse
prou be al caracter i la carrera d'en HH.
"Hornblower's Charitable Offering", a Argosy el Maig de 1941
"Hornblower and His Majesty", a Collier's 23 de Març 1940, i a
Argosy el Març de 1941
"The Hand of Destiny", a Collier's el 23 de Novembre de 1940
Tornar
Els llibres d'en C.S.Forester
En català NO HI HA cap llibre publicat i en castellà, a mes
de les novel·les d'en Hornblower sols trobareu "La reina de Africa".
Aquí teniu algunes de les obres d'en CSF.
- 1922, VICTOR EMMANUEL II
- 1923, LOVE DIES DREAMING
- 1924, NAPOLEON AND HIS COURT
- 1924, THE PAID PIPER
- 1924, A PAWN AMONG KINGS
- 1925, JOSEPHINE, NAPOLEON'S EMPRESS
- 1926, PAYMENT DEFERRED pel·lícula de 1932, dir. per
Lothar Mendes, amb Charles Laughton, Maureen O'Sullivan, Ray Milland.
- 1927, LOVE LIES DREAMING
- 1927, ONE WONDERFUL WEEK
- 1928, VICTOR EMMANUEL II AND THE UNION OF ITALY
- 1928, LOUIS XIV
- 1928, THE DAUGHTER OF THE HAWK
- 1928, BROWN ON RESOLUTION / SINGLE HANDED
- 1929, THE VOYAGE OF THE "ANNIE MARBLE"
- 1929, LORD NELSON
- 1930, PLAIN MURDER
- 1931, TWO AND TWENTY
- 1931, U 37
- 1932, DEATH ON THE FRENCH
- 1933, THE GUN
- 1933, NURSE CAVELL
- 1934, THE PEACEMAKER
- 1935, THE AFRICAN QUEEN, pel·lícula de 1951, dirigida per
John Huston amb Katherine Hepburn and Humpherey Bogart
- 1936, THE GENERAL
- 1937, THE HAPPY RETURN
- 1938, A SHIP OF LINE
- 1938, FLYING COLOURS
- 1940, 1941, THE CAPTAIN FROM CONNECTICUT
- 1942, POO-POO AND THE DRAGONS
- 1943, THE SHIP
- 1944, NELSON
- 1944, THE BEDCHAMBER MYSTERY
- 1945, THE COMMODORE
- 1946, LORD HORNBLOWER
- 1948, THE SKY AND THE FOREST
- 1950, MR. MIDSHIPMAN HORNBLOWER
- 1951, RANDALL AND THE RIVER OF TIME
- 1952, LIEUTENANT HORNBLOWER
- 1953, HORNBLOWER AND THE ATROPOS
- 1953, THEBARBARY PIRATES
- 1953, THE ADVENTURES OF JOHN WETHERELL
- 1954, THE NIGHTMARE
- 1955, THE GOOD SHEPHERD
- 1956, THE NAVAL WAR OF 1812
- 1957, HORNBLOWER IN THE WEST INDIES
- 1959, HUNTING THE BISMARCK
- 1962, HORNBLOWER AND THE HOTSPUR
- 1964, HORNBLOWER COMPANION
- 1966, HORNBLOWER DURING THE CRISIS
- 1967, LONG BEFORE FORTY
- 1969, THE MAN IN THE YEALLOW RAFT
- 1971, GOLD FROM CRETE
Tornar
African Queen
 |
La Reina d'Africa
Dirigida per en John Huston
|
Actors:
Humphrey Bogart (Charlie Allnut)
Katharine Hepburn (Rose Sayer)
Robert Morley (Reverend Samuel Sayer)
Peter Bull (Capità del Louisa)
Theodore Bikel (Primer oficial)
Walter Gotell (segon oficial)
Gerald Onn (Sub-oficial)
Peter Swanwick (Primer oficial de Shona)
Richard Marner (Segon oficial de Shona)
Guió:
James Agee
C.S. Forester
John Huston
Tornar
Hornblower, Serie de Televisió
En els EE.UU. s'està emitint una serie de televisió que te
per base les noveles d'en CSF. Es diu Hornblower.
Tant de bo la veiem aviat per aqui, millor per TV3 i així podrien publicarse
les novel·les en català.
Mentres visiteu els enllaços:
La miniserie "Horatio Hornblower" ha estat nominada per
l'American "Emmy" award, (similar a els premis OSCAR però per televisió)
Els guanyadors d'aquets premis seràn anunciats al show del 51st Annual Emmy Awards
el diumenge 12 de Septembre de 1999.
Podeu veura les
diferents nominancions a
www.emmys.org/emmys/99noms.html
Tornar
Els enllaços
Tornar
* Notes
Li diuen "premier" a la primera vegada en que es mostre
una pel·lícula al public abans de l'estrena oficial.
Tornar
N'Arturo Perez Reverte es un conegut i bon escritor espanyol ...
quant no parla de política. Aleshores, es pot classificar com un
ultra-nacionalista espanyol de to perillos ja que els seus articles
destil·len odi i estan plens de insults cap a les persones i a les
nacions d'Espanya que encara conserven la seva identitat.
Tornar
|