Els meus avantpassats
Biografia del meu besavi Gaspar Reynés Coll (1845-1911), mestre d'obres
Foto de familia de Gaspar Reynés Coll (1905)
Biografia de Guillem Reynés Font (1877-1918), arquitecte
Biografía de l'avi Gaspar Reynés Font (1884-1964), metge
Biografía de Antonio Reynés Font (1888-1952), dentista
El besavi Ripoll
Història de la família Reynés-Ripoll
Arbre genealògic de la família Font i Martorell
Baronía de Reynés
Breu biografia de Josep Font i Arbós (1886-1964)
Bibliografia
Can Reynés (Palma)
............................................................................................................................................................................

ELS MEUS AVANTPASSATS

Pare i mare

2. Manuel Vidal Perales (Caniles, 1926-Palma, 2000) Coronel d'Aviació
3. Mª del Carme Reynés Ripoll (Palma, 1929)

Avis

4. Antonio Vidal Molinero (Caniles, 1866-1930), propietari
5. Francisca Perales García (Caniles, 1908-Alacant, 1948)

6. Gaspar Reynés Font (Palma, 1884-1964), metge
7. Catalina Ripoll Fargas (Palma, 1889-1965)

Besavis

8. Manuel Vidal Del Carpio (Caniles, 1843-1929)
9. Mª Jesús Molinero Gómez (Caniles, 1846-1906)
10. José Perales Moreno (Caniles, 1855-1933)
11. Genoveva García Senés (Caniles, 1867-1946)

12. Gaspar Reynés Coll (Alaró, 1845-Palma, 1911) Mestre d'Obres
13. Joana A. Font i Mas (Palma, 1845-1924)
14. Miquel Ripoll Pons (Sóller, 1855-Palma, 1899)
15. Mª dels Dolors Fargas Salvà (Palma, 1856-1933)

Rebesavis

16. Joaquín Vidal Molinero
17. María Del Carpio Puerta
18. Antonio Molinero Merlos
19. Teresa Gómez Sánchez
20. José Perales Laguna
21. Antonio Moreno Hernández
22. Juan García Quesada
23. Manuela Senés Moya

24. Guillem Reynés Simonet (Alaró, 1801-1873) Cirurgià
25. Magdalena Coll Sancho
26. Josep Font i Martorell
27. Paula Mas Castelló
28. Miquel Ripoll Mayol (Sóller-1811,
29. Catalina Pons Deyà
30. Josep Fargas Sinalveres (Reus,
31. Margalida Salvà Arbona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

............................................................................................................................................................................

    Gaspar Reynés i Coll va néixer a Alaró el 21 de gener de 1845. L'any 1866 es titulà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1) i de tot d'una s'enfrontà al col·lectiu de picapedrers per no considerar-los capacitats per arealitzar segons quines tasques constructives (2). Altres mestres d'obres de la seva generació són Bartomeu Ferrà, Josep Mayol, Josep Graner i Josep Segura. La seva feina complementava la que feien els pocs arquitectes que hi havia llavors a Mallorca.
El setembre de 1870 Gaspar Reynés va ser nomenat "Director de Caminos Vecinales de Menorca e Ibiza" de la Diputació Privincial de Balears (3). Participà activament a diferents companyies d'extracció i venda de terra així com de fabricació
de maons. Es el cas, per exemple de "La Refractaria", fundada l'any 1899.
    Com a mestre d'obres Gaspar Reynés ha estat calificat com a eclètic (4), és a dir, que combinava diferents corrents artístics en un mateix edifici. Més endavant, amb el canvi de segle, adoptà el modernisme, influït pels arquitectes catalans del moment.
    L'any 1896 projectà l'ernita del Sant Crist de la Salut, a Llubí (5), per la qual cosa hem volgut conèixer més detalls
sobre la seva vida. L'edifici és de planta hexagonal amb una capella quadrada a la part posterior. Presenta una cúpula nervada rematada per una llanterna (6).
També fou l'autor (o co-autor, amb el seu fill Guillem) de Cas Xico (Sóller, 1897-1904), de les cases modernistes de Can Pujol (carrer Pou) i de Can Valleriola (plaça del Banc de l'Oli) i l'Hostal Cuba a Palma (7) i d'algunes intervencions a l'església de San Magí, projecte original de Miquel Ferrà (8).
Gaspar Reynés i Coll va morir el 16 de novembre de 1911. La premsa de Palma decsriví així el seu enterrament:

"Asistió al acto numerosísima concurrencia. Desfiló por la casa mortuoria todo Palma, desde las autoridades á modestos artesanos, sin faltar representantes de todas las clases sociales" (9).

    El seu fill Guillem Reynés Font (1877-1918), arquitecte diocesà i provincial, continuà la tradició artística dins la seva família.
 

(1) Segons Títol datat a Madrid, 4 de desembre de 1866.
(2) Cantarellas, C., La arquitectura mallorquina desde la Ilustración a la Restauración. IEB, Palma, 1991, p. 296. La denúncia és de dia 23 de gener de 1867.
(3) Arxiu del CIM, I 126/2.
(4) Seguí, M., "Arquitectura", a Cien años de la Historia de Baleares. Salvat, Navarra, 1982, p. 140.
(5) Informació facilitada per l'arquitecte Guillem Reynés Muntaner.
(6) Guia del Pla de Mallorca. Barcelona, 1994, p. 94
(7) Sobre Cas Xico vegeu Pérez, P., Sóller, a peu. La Veu de Sóller, 1995, p. 92. Sobre la seva obra a Palma, vegeu Murray, D.G.; Seguí, M., El Modernismo y su tiempo. Olañeta, Palma, 1989, p. 120; Pons, J.M., El raval de Palma, a Els Barris de Palma, Promomallorca, Palma, 1995, p. 76; Pipó, E., El bar Cuba se acicala. Diario de Mallorca, 11.5.1997, p. 5
(8) Cantarellas, C., op. cit. pàg. 298.
(9) La Almudaina, 18.11.1911. La seva casa estava situada al Passeig de La Rambla. Li digueren el funeral a l'església de Sant Miquel.
 
 
 

(*) Versió anotada de la que forma part del llibre "Ermita de Llubí 1896-1996. Notes històriques". Llubí, 1997, pg. 47-49, com a suposat autor de dita ermita. Aquesta informació me la donà Guillem Reynés Muntaner. Altres biografies del meu besavi que he publicat: Biografia de Gaspar Reynés Coll, mestre d'obres, "Alaró, noves i parers" 24 (1994) p. 10-12 i GEM 14 p. 248-249.
 

............................................................................................................................................................................

Entorn familiar de l'arquitecte Reynés

 Guillem Reynés i Font era el tercer fill del matrimoni entre el mestre d'obres Gaspar Reynés i Coll (Alaró, 1845-Palma, 1911) i de Joana Aina Font i Mas (Palma, 1845-1924), neboda de l'escultor Lluís Font i Martorell. Gaspar Reynés i Coll havia projectat habitatges com Can Pujol i l’Hostal Cuba (Palma), Cas Xico (Sóller), i l'ermita de Llubí.
 El nadó va ser batiat el 26 de setembre de 1877 a la parroquia de Sant Nicolau. Varen ser els seus padrins de fonts el seu oncle Joan Reynés Prat, un ric comerciant (Palma, 1836-Barcelona, 1895) i una germana del seu avi matern que nomia Ramona Font i Martorell (1815-1900). Va rebre el nom del seu avi patern, el cirurgià Guillem Reynés i Simonet (Alaró, 1801-1873) . Tota la seva vida va viure a la Rambla 22 de Palma (avui Rambla 8).
 Els germans de Guillem Reynés Font nomien Magdalena (1873-1951), religiosa reparadora; Josepa (1876-1966); Joana (1878-1945), també reparadora (superiora del convent de Palma); Josep (1879-1909); Maria del Carme (1883-1888); Gaspar (1884-1964), metge i Antoni Reynés Font (1888-1952), dentista.
El 9 de gener de 1907 es casà a l'església de Sant Nicolau amb Aina Quintana Garau (Palma, 1881-1976). Oficià la cerimonia Mossèn Antoni Maria Alcover, aleshores  canonge i Vicari General de Mallorca . La seva esposa era germana d'Antoni Quintana Garau (1884-1935), polític regionalista. El matrimoni tengué quatre fills: Gaspar (1908-1983), llicenciat en dret i periodista, director de La Almudaina (1946-1952) i del Diario de Mallorca (1968-1972) ; Josep (1910-1993), dentista; Joana (1912), que es casà amb Manuel Pomar (del negoci de pintures Pomar-Flores) i Guillem Reynés Quintana (1916-1988), empleat del Banc de Crèdit Balear

Formació

 Després d'estudiar a l'Institut Balear  es va decidir per l'arquitectura. Sabem que l'any 1902  era a Madrid i que es va titular a Barcelona l'any 1905. Durant la seva etapa d'estudiant participà a diferents tertúlies, com la dels Quatre Gats o la del Cercle Artístic de Sant Lluc on se sap que feu amistat amb Josep Carner . També formà part de les Congregacions Marianes, com el seu cosí, el futur advocat i regidor Josep Font i Arbós, conegut per la seva tasca como a orador de la Lliga del Bon Mot.
 Quan era a Madrid pronuncià una conferència on explicava les seves idees respecte al paper que juga Mallorca a Espanya. La crònica, publicada al setmanari Mallorca Dominical, la signà Bartomeu Ferrà:

Sobre aquest tema, el jove mallorquí estudiant en l'Escola d'Arquitectura a Madrit, D. Guillem Reynés, fé un discurs á sos consocis de l'Acadèmia de San Lluis Gonzaga, retreguent l'historia de nostra Mallorca, per provar que les glories y les desgracies d'aquesta illa sempre han estat comunes ab les del continent epanyol, y sobre tot ab les de Catalunya y Valencia, cual llengua, usatjes y relacions comercials han estat comunes desde la conquista, pues que ab cap altra provincia s'agermanaren. Jaume I d'Aragó qui mos lliberá de la morisma, Ramón Llull, Valseca, Quadrado y Aguiló, son glories mallorquines y espanyoles. «No comprendo, diu, el regionalismo platónico... el mío se funde en el amor á la lengua y á las tradiciones.» «En Mallorca no hay separatistas, pues se sabe que es una utopia pretender reconstituir su antiguo reino independiente... ni quiere su anexión á Francia quedando relegada al papel de colonia. Inglaterra se gasta (en Mallorca) grandes sumas para sostener escuelas protestantes porque siempre ha codiciado nuestras islas: y como se sabe que la unidad católica será el vínculo que más puede unir las provincias españolas, tiene constantemente una escuadra en alguno de aquellos puertos.» Se plany de que coneix els acorassats británichs, de veurerloshi anar, y de que tan sols per la noticia dels desastres de Cavite, sabé que l'Espanya tenía escuadra. El poder central, diu, no sap, no pot ò no vol impedir que'ls mariners inglesos vajin á sondetjar les costes y á dexar senyes sobre les roques... (com ha succehit) y á fer almoyna á la gent pobre, per amoxarla. «A pesar de esto, los mallorquines odiamos a los ingleses porque son de otra raza, porque no son españoles, porque no son católicos, y nosotros lo somos y queremos serlo.»
Desgraciadament els representants de Mallorca s'han destexinat molt poch per fer valer el dret que tením á que la nostra regió sia atesa y considerada com mereix p'el Govèrn central; y d'aquí ve l'alsament democràtich en favor d'un regionalisme que de tot té manco de catòlich.
Si els mallorquíns, no contaminats per la malaltia política, dexassim obrir ses veus, axí com en Guillem Reynés alsa la seva dins Madrit, sabría tothom que tením rahó quexantmos del olvid y de les explotacións de que som víctimes; que estám molt exposats á caure baix lo poder dels grans pirates europèus; que les propagandes contra el catolicisme corcan els nostros sentiments de Fê y Patria; y que si el regionalisme ben entês ha d'ecsistir a dins l'Espanya sens perjuy de l'unidad de la Patria, en lloch com á Mallorca es necessaria s'existencia.
Però, ¿quí mos diu que certs elements triangulars mesclats entre els bons regionalistes de Mallorca no tenen l'única consigna de descatolisarla p'els fins y efectes del seus superiors enmascarats?
Y ¿quí mos provará que a Mallorca ecsisteix esperit regionalista, cuant, tan sols un Geroni Rosselló mallorquí y un Arxiduch extranjer s'han cuydat de restaurar la memoria de Ramon Llull; y els catalans jan hagut de venir á honrar la dels Moncades, primers nobles víctimes en la nostra conquista; y hem esperat que els valencians replegassin els ossos del rey martir Jaume III de Mallorca? (En lo nº 3 de la Ilustración Llevantina hem llegit la noticia. Fá cuatre anys que per conducte del Dr. Roch Chabás, saberem s'havían trobat dins una caxa de fusta, en el chor de sa Catedral, y esperavam que cualcú més indicat que noltros prengués interés en lo descubriment que tant mos interessa. ¿Se gestionará son translat á Palma?)
 Y ¿quí creurá que tenim desitj de vertader progrés, cuant, haguentse establit una Ensenyansa de Mestre d'obres, a Palma, fá vint y cinch anys que se tancá sens haverla sustituida per la d'Arts y Oficis, mentres els picapedrers práctichs tenen en ses mans totes les construccions de la nostra illa; cuant no hem sabut lograr lloch per establir un Museu arqueològich y han romás buits ó abandonats els constituits per iniciatives particulars; cuant les energíes dels pobles y les capacidats dels seus majorals s'han consumit dins los femers polítichs; cuant la nostra jovenèa puja muntada en bicicleta, sens que del estudi de les Ciencies y Lletres en fassi més que un medi per lograr empleos oficials ab forsa d'intrigues y d'injusticies?
Y... no volem parlá de la desunió ni de les guerres sordes, de cada día mes deplorables, entre els qui mos tením per bons católichs.
Asprés y crues son aquestes veritats que, en aquest setmanari hem descrit altres vegades; però, encar que mos afrontan en ocasió de confessarles; l'esmena y l'arrepentiment poden regenerarnos.
Per altra banda, mentres no sía una veritat axó de la regeneració de les nostres idèes y costums en sentit honradament cristiá, no esperám res de bò dels qui tant cridan contra el Govèrn central. Moltes vegades heu hem repetit: a Mallorca, lo que mancan més son bons mallorquíns. Cerquêm y repleguêm Mallorquinisme noblement desinteresat, actiu, amb còr y ánima, y lo demés heu obtendrêm per afagitó .

    Posicionament polític de Guillem Reynés Font

 Guillem Reynés ha estat considerat com a un membre del nuclis nacionalistes i intel·lectuals de principis de segle. Arribà a ser proposat com a candidat regionalista a les Corts (1917) . S'oposà publicament a l'enderrocament de la porta musulmana de Santa Margalida, finalment tomada després d'haver estat declarada Monument Nacional . Juntament amb Josep Ramis d'Ayreflor evità la sortida de Mallorca de la col·lecció d'escultures del Cardenal Despuig .
 Des de l'any 1909 va ser membre de la Junta Directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana (SAL) i director del seu Museu. Els dos darrers anys de la seva vida s'encarregà de la secció de notícies del BSAL.
L'any 1906 participà al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i hi presentà una comunicació sobre el llenguatge arquitectònic .
 Durant la Guerra de 14, que Reynés definí com a terrible conflagració mundial, dedicà unes línees a la mort de tres intel·lectuals, l'historiador i arqueòleg Emile Bertaux, el metge Armand Ruffer i el conegut egiptòleg Gaston Maspéro (en realitat és un fill seu qui mor a la guerra) .
 Un altre exemple de la seva preocupació per la llengua podem llegir una notícia que publicà en 1918:
 En el darrer número del «Bolletí del Diccionari de la Llengua catalana», nostre bon amic el M.I.Sr. D. Antoni Mª Alcover se queixa amargament de les desatencións que ha hagut de sufrir dins la secció de Filologia y Expansió de la Llengua de l'Institut d'Estudis Cataláns de la qual es President. El nostre amic escriguent amb la passió i amb l'entusiasme que sol posar en les seves coses, ataca, de rebot, als capdevanters de l'Institut i de la Mancomunitat. La qüestió avui, per l'intransigencia d'uns i altres s'es enmatzinada, lo qual per nosaltres es doblement llamentable per l'alt concepte que sempre ens ha merescut la benemèrita institució i pel coral afecte que sempre hem professat al nostre estimadíssim company (actualment Vice-President de l'Arqueològica), l'estudiós Mossen Alcover, incansable apòstol de la Llengua Catalana. El nostre optimisme, i més encare el nostre fervent desig, ens fan esperar dies de pau i armonia.
Uns mesos abans de morir assistí a un homenatge a Maria Antònia Salvà. Era el 3 de juliol de 1918 .

 Obra arquitectònica més important de Guillem Reynés Font

Guillem Reynés compaginà el seu paper com a arquitecte diocesà (nomenat l'any 1910 ) i com a arquitecte de la Diputació (des de l'any 1912) , encara que també realitzà projectes particulars (habitatges). La seva obra s'enquadra a diferents escoles, si bé destacà com a autor modernista i regionalista. La seva inesperada mort l'any 1918 l'impedí acabar molts dels seus projectes.
 L'any 1908, Guillem Reynés ja va començar a treballar amb Antoni Gaudí i Joan Rubió al Monestir de Lluc (Rosari Monumental, 1908-1913, obres al Santuari, 1908-1914). Altres treballs com a arquitecte diocesà foren les reformes del temple de la Sang, de l'església de La Real i de la capella absidial de Sant Francesc. També intervengué al Museu Diocesà .
 L'any 1909 inicià algunes reformes al Llatzeret de Maó.
 El 1910 actuà al Manicomi de Palma  i projectà Ca'n Fluxà (Inca) i els pavellons d'estil modernista (avui desapareguts) per a la "Exposición de Productos de Baleares" al Passeig Sagrera (amb Gaspar Bennàssar) . El seu projecte d'eixample de la plaça del Mercat a Inca no se realiztà .
 L'any 1911 s'inicià en el regionalisme amb l'església inacabada de Biniamar (Santa Tecla) i l'església de la Santíssima Trinitat (1911-1914), finalitzada per Gabriel Alomar el 1935 . Del 1908 fins el 1911 dirigí les obres de les cases modernistes de Ca'n Casasayas, projectades per Francesc Roca.
 L'any 1912 va ser nomenat acadèmic de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma.
 L'any 1913 tornà a col·laborar amb Gaudí i Rubió, aquesta vegada a la Catedral de Mallorca (capella de Sant Bernat, 1913-1918). També és el moment del projectes com el Centre Social Educatiu dels Hostalets, el cinema Alexandra (Palma) i el Teatre Principal d'Inca. Inicià també diverses intervencions a l'església de la Immaculada Concepció a la barriada de Santa Catalina, obra original de Miquel Ferrà (1867).
 L'any 1914 projectà el magatzem de Ca'n Mir (Inca) i guanyà un premi al Concurso de la Casa Española (Madrid) per la publicació d'un acurat estudi sobre el Casal Solleric.
 El 1915 bastí la Torre dels Caps (al Palau de l'Almudaina) i la residència senyorial de Joan March a Cala Rajada . També finalitzà la reforma i ampliació del Llatzeret de Maó (1915-1916) i intervengué al Passeig Vara de Rey, a la vila d'Eivissa. Seu també és el projecte de l'església de les Reparadores (acabada per Guillem Forteza).
 L'any 1916 projectà el cinema Moderno, avui desaparegut. També dibuixà els projectes de les tombes reials que Gaudí feu per Jaume II i Jaume III, destinades a la Seu i que no s'arribarien a fer mai, ja que a Madrid foren considerats “abominables”.
 El 1917 reformà Ca'n Descatllar, al carrer de Sant Miquel (propietat de Joan March).
 Poc abans de morir reformà el Saló de Sessions de la Diputació, projectà l'escala d'honor i dissenyà el seu mobiliari. Aquestes feines les acabà l'arquitecte Josep Alomar.

Obra publicada per l’arquitecte Reynés

 Guillem Reynés Font publicà en vida una trentena de treballs, la majoria conferències sobre art mallorquí, dirigí la secció de notícies del BSAL (1916-1918) i col·laborà amb l'Arxiduc Lluís Salvador en la seva obra Die Felsenfesten Mallorcas (Praga, 1910) amb un estudi sobre els castells roquers de Mallorca .
 A més de la ja esmentada ponència al Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906), publicà a la Veu de Mallorca “L’escultura al Museu Diocesà” (març-maig de 1917) i “El Palau de l’Almudaina” (febrer-març 1918); al BSAL “Un programa per l’estudi de l’arquitectura civil de Mallorca” (BSAL XVII, text en castellà) i “La basílica del Port de Manacor” (BSAL XVII), a més d’alguns comentaris bibliogràfics .

Mort prematura de Guillem Reynés Font

 De sobte, el mes d'octubre de dit any Guillem Reynés Font va contreure el grip a Barcelona, i el dia 13 d'octubre va morir a una casa que havia comprat l'any 1912 a Son Rapinya . El dol per la seva prematura mort va quedar reflectida en diferents publicacions i diaris mallorquins. Així, Josep Ramis d'Ayreflor li dedicà una emocionant nota necrològica al BSAL , el mateix va fer Josep Maria Tous i Maroto a la Ultima Hora  i Joan Pons Marquès a la Veu de Mallorca, que arribà a afirmar que "el dia que va morir En Guillem Reynés, la ciutat va perdre un de sos més llegítims i preclars ciutadans" .
 L'Ajuntament de Palma, a proposta del regidor Llompart, decidí que constàs en acta "el sentimiento de la Corporación por la muerte del arquitecto señor Reynés" .
 A la Veu de Mallorca de dia 15 d'octubre de 1918 es publicà una esquela que diu textualment: “Els seus amics faràn celebrar una missa pel bé de la seva ànima el diumenge pròxim dia 20 a les 11 del matí en l'Esglesia de Sant Francesc a la capella on se veneren les despulles del Bt. Ramón Llull”.
 

(*) Publicat a la revista Lluc 823 (2001) 10-14 i completat com a introducció al llibre Arquitectura i art a Mallorca Documenta Balear, Palma, 2005,

NOTA: Guillem Reynés Font era oncle de la meva mare.

............................................................................................................................................................................

Gaspar Reynés i Font va néixer a Palma el 20 de març de 1884. Era fill del mestre d’obres Gaspar Reynés Coll, nebot del metge cirurgià Miquel Reynés Prat i nét del cirurgià Guillem Reynés Simonet. La seva família era originària d’Alaró (de Ca’n Rata). Dels seus germans, a part de n’Antoni, en destacam l’arquitecte Guillem Reynés Font, que morí durant l’epidèmia de grip de 1918.
Gaspar Reynés obtingué el títol de Batxillerat el 1900 i es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l’any 1908 . De tot d'una va exercir a Alaró, però aviat passà de manera definitiva a Palma, una vegada que es casà amb Catalina Ripoll Fargas el 1912. Varen tenir set fills, un d’ells, el meu oncle Guillem, també metge.
 L'any 1915 Gaspar Reynés començà a dirigir el “Dispensario Antituberculoso Felisa Luisa de Borbón” . La tuberculosi fou la seva vertadera especialitat a la que es dedicà fins a la seva jubilació com a metge de l’Institut d’Higiene de Palma . No hi ha cap dubte que se sabia de memòria el manual de Bandelier , un llibre que conservo de la seva biblioteca particular. Com a exemple de la seva tasca podem donar a conèixer la desesperada carta que li envia una particular i que diu, entre d’altres coses: “la mujer de este pobre hombre parece ser que también se halla tuberculosa aunque lo ignora. Todos estos cuadros, bien tristes por cierto, que sin duda usted ve a diario, pero no por eso dejarán de parecerle menos dolorosos, me han inducido a molestarle para rogarle me ayude y aconseje el camino que debo seguir para conseguir algún auxilio para ese pobre hombre...” .
El 1917 ja era metge forense del Registre Civil, en concret del Districte de la Llotja (Palma). Després de la guerra pareix que tingué alguns problemes per ser declarat “apte” per dita feina , però l’any 1946 va ser destinat com a “Médico Propietario” al Jutjat Municipal número 1 de Palma i hi continuà fins a l’any 1955, quan demanà l’excedència voluntària .
Gaspar Reynés ocupà diferents càrrecs dintre del Col·legi de Metges de Balears : secretari d'actes (1917-1918) de la darrera Junta Directiva del Colegio Médico-Farmacéutico ; comptador (1920-1930) i finalment tresorer (1935-1936)  del Colegio Médico Provincial Obligatorio.
L'any 1918 formà part de la delegació regional de la Diòcesi de Mallorca de la “Asociación Española de San Rafael para la protección de emigrantes”, una entitat que atenia els emigrants i que presidí el canonge Martí Llobera .
L'any 1920 va rebre una medalla de plata de la Creu Roja per la seva tasca altruista i de caràcter benèfic . El dispensari de la Creu Roja era davant casa seva, a la Rambla de Palma, un local que pertanyia a la seva mare política, dona Dolors Fargas, viuda de Miquel Ripoll Pons.
També el 1920 fou nomenat professor interí de l'Escola Nàutica de Balears que formava els futurs pilots de marina mercant i els maquinistes navals. Hi impartí classes d'Higiene Naval fins a l’any 1923 . Aquest mateix any cedí temporalment i de manera desinteresada el seu despatx de la Rambla  a la “Mutualitad de Accidentes de Mallorca”, precedent de les entitats asseguradores “Mutua Balear” i “Mare Nostrum” , de fet, Gaspar Reynés va signar diferents contractes amb companyies d’assegurances: Banco Vitalicio de España (Palma, 1930), Winterthur (Barcelona, 1934), com a metge suplent de l’Agrupación Mutua del Comercio y de la Industria (Barcelona, 1934). Així mateix mantingué contactes amb la “Comissió Mixta de Metges i Empreses d’Assegurances d’Accidents del Treball de Catalunya i Balears” (1936).
El 1930 consta com a metge a l’anuari publicat per “Opoterapics” López-Brea, de Barcelona .
L’any 1932 va participar, juntament amb altres facultatius, com Miquel Sureda i Blanes (1885-1957), en la creació de l'Associació dels Sants Metges Cosme i Damià, germandat de caràcter mèdic i farmacèutic de la que fou membre de la Junta de Govern . El 1946 assistí a una assemblea celebrada a Sevilla . Era un home religiós i sabem que el 1935 era assembleista honorari de les Congregacions Marianes de Mallorca .
El 1934 rebé un escrit de “La Información Española”, revista de balnearis i aigües medicinals, que li demanava el seu currículum, ja que tenia la intenció de publicar “biografías breves de los Médicos más prestigiosos afectos a esta publicación”. Pareix esser que mai l’envià, perquè la revista li insisteix dues vegades, “toda vez que se han de publicar los [datos] de todos los Médicos del Registro Civil”  i de fet el dia 2 de febrer donen per fet que no ho farà: “Lamentamos mucho dicha decisión de no querer remitirnos los datos biográficos que le había pedido ”.
El novembre de 1935, com a membre de la Junta de Govern del Col·legi, participà en la sessió que decidí la constitució de l’Academia de Ciencias Médicas, el primer president de la qual fou Jaume Escalas Real .
El juny de l'any 1936 signà, juntament amb diferents intel·lectuals mallorquins, un manifest en defensa del català, una resposta a un text remès des del Principat un mes abans. Es tractava d’una triple afirmació d’unitat de sang, de llengua i de cultura amb Catalunya, un document moderat i de caire cultural que s’aprovà en una sessió extraordinària de la Societat Arqueològica Lul·liana i que es publicà a la premsa de Mallorca el 10 de juny . Dels cent cinquanta-tres signants gairebé vint-i-cinc n’eren metges i odontòlegs; a més n’hi havia advocats, veterinaris i apotecaris. També signaren el manifest el seu germa Antoni, el seu cosí Josep Font i Trias i el seu nebot Gaspar Reynés Quintana . Quan esclatà la Guerra Civil, en concret quan Bayo desembarcà a Manacor i Palma patia els primers bombardeigs, molts de signants es veren obligats a rectificar. Molts d’ells es penediren tota la vida d’haver signat tal text, és el cas de Gaspar Reynés Font. Foren obligats a una retractació pública que aparegué a la premsa mallorquina de setembre de 1936 . L’ombra del manifest perdurà un cert temps després de finalitzar la guerra. La Falange i els germans Villalonga foren els principals instigadors .
Durant la Guerra Civil mantingué una temporada amagats els Matas, coneguda família socialista que vivien a un pis de la seva propietat situat al carrer Posada de la Real (que fa cantonada amb la Rambla)  i fou reclutat per fer d’escopeter i vigilar el barri de paisà . Com a metge del Registre Civil fou un dels primers en saber de l’afusellament d’Emili Darder, la qual cosa l’impressionà molt.
Després de la guerra va aprovar oposicions com a metge funcionari de l’Institut d’Higiene, encara que pareix que va tenir algun problema burocràtic amb un “examen de aptitud” que degué fer en 1944 . Compaginà des de llavors la tasca al dispensari de lluita antituberculosa amb la de metge del Registre Civil, de la Clínica Mare Nostrum, les visites a domicili, el seu despatx i les urgències.
La jornada de treball de Gaspar Reynés era maratoniana: a primera hora del dematí certificava les defuncions al mateix cementiri, després anava al Molinar un parell d’hores, a les onze passava consulta a ca seva i a les dues dinava. A les tres de l’horabaixa anava a la mutualitat d’accidents, on feia de traumatòleg, i a les cinc començava la feina al dispensari antituberculós, de vegades fins a les onze del vespre.
Els seus grans amics, a part del seu germà, foren Miquel Sureda i Blanes i Francesc de Sales Aguiló Piña, ambdós del Centre Autonomista i també signants de l’incòmode manifest a favor del català . D’aquest darrer moltes vegades li havia d’agafar pacients del dispensari per la poca vista que tenia, la qual cosa no li feia cap gràcia.
Una de les seves majors alegries fou la de tenir un fill metge, el meu oncle Guillem, que exercí durant molts d’anys al seu despatx de la Rambla de Palma . La nissaga continúa ara amb el meu cosí traumatòleg Joan Josep Moyà Reynés.
El 1954 es jubilà i rebé una placa de “Seguros Mare Nostrum”, “por la abnegada labor que ha venido realizando a lo largo de sus treinta años de actividades en nuestra Entidades” .
El 4 d'octubre de 1964 Gaspar Reynés Font va morir de broncopneumònia. La necrològica, publicada al Diario de Mallorca i escrita segurament pel seu nebot Gaspar Reynés Quintana, deia que “fue un caballero modélico en todas sus actividades y actuaciones, tanto en su vida profesional en el ejercicio de la carrera de médico, como en sus relaciones familiares y particulares; dejó grato recuerdo en muchos hogares humildes de barriada, que atendía con especial atención”  . El president del Col·legi de Metges de Balears, José Maria del Valle, va estar present d’una manera activa al seu funeral, rebent el condol juntament amb la seva família, el que demostra la gran amistat que hi havia entre ells dos.
Un exemple del tracte amb els seus pacients pot ser la carta que li adreçà l’11 de novembre de 1945 des de Barcelona l’advocat Salvador Arixa que ha perdut una filla: “La memoria de nuestra hija va unida al recuerdo del interés con que Vd. la asistió y ese motivo de gratitud no lo olvidaremos jamás” .

Obra publicada:

Memoria del Dispensario Felisa de Borbón correspondiente al año 1922 / por el Director del mismo D. Gaspar Reynés.
Palma de Mallorca. Imp. de Francisco Soler Prats, 1923 (Biblioteca L. Alemany T-3 (76)/47

(*) Publicat a Gimbernat (Barcelona) 37 (2002) 213-226. XII Congrés d’Història de la Medicina Catalana
(Pollença, 2002)

Antoni de Pàdua Reynés i Font nasqué a Palma el 13 de juny de 1888. El 1905 obtingué el títol de Batxillerat . L’any 1909 es va titular en Odontologia a la Facultat de Medicina de Madrid, en concret a “una simpática buhardilla de San Carlos” -en paraules seves- on va ser alumne de Florestán Aguilar i Santiago Ramón y Cajal . Va fer pràctiques al gabinet del doctor Bernardino Landete i va perfeccionar estudis a “L'Ecole Francaise de Stomatologie” que dirigia el doctor Cruet a Paris. També es llicencià en Medicina a la Universitat de Valladolid el 1912, encara que sempre va fer de dentista. El 1914 es casà amb Margalida Ripoll Fargas (germana de la seva cunyada Catalina) i no tingueren fills.
Aviat es posà al front de la Clínica Odontològica per a pobres, un servei que creà l'Ajuntament de Ciutat la primera dècada del segle. També fou dentista de l'Associació de la Premsa de Balears, encara que es dedicà sobretot a exercir com a metge estomatòleg al seu despatx de la Rambla de Palma.
 Va ser tresorer  (1923-1926) i president (1926-1929) del Cercle Odontològic de Palma i vocal de la Federación Odontológica Española (1926). Més endavant va ser vicepresident (1930-32), vocal (1932-34) i president (1941-1952) del Col·legi Oficial d'Odontòlegs de Balears, del que era el col·legiat número 2 , rera Josep Forteza-Rey, company seu de facultat. El 1946 consta com a soci del “Colegio Oficial de Médicos de Barcelona y su Provincia” .
Gràcies a la tesi doctoral de Pau Barceló Serra  podem conèixer la seva participació a diferents congressos d'àmbit científic fins a l’any 1936:
-V Congreso Dental Español (Sevilla, 1909).
  -VI Congreso Dental Español (Madrid, 1911)
-VII Congreso Dental Español (Barcelona, 1916), com a vocal de la comissió d'higiene, en representació de l’Ajuntament de Palma.
-VIII  Congreso Dental Español (Bilbao, 1916), comissió d’higiene.
-I Congreso Nacional de Medicina (Madrid, 1919).
-IX Congreso Dental Español (Madrid, 1922), com a vocal de la comissió de bibliografia i semiologia.
-XI Congreso Dental Español (Barcelona, 1927), com a secretari de la comissió d'ensenyament i com a vocal de la comissió de beneficència.
-VIII Congrés Dental Internacional (París, 1931)
-I Congrés d'Odontòlegs de Llengua Catalana (Palma, 1932).
-XIII Congreso Dental Español (La Corunya, 1933), com a representant del Col·legi d’Odontòlegs de Balears.
-II Congrés d’Odontòlegs en Llengua Catalana (Tarragona, 1935).

 El Primer Congrés d’Odontòlegs de Llengua Catalana celebrat a Palma l’estiu de 1’any 1932 coincidí amb el VII Congrés de Metges de Llengua Catalana. El congrés d’Odontòlegs fou presidit per Ferrer Valls i s’inaugurà el 30 de juny a l’Institut. A part de les sessions i comunicacions es realitzà una exposició industrial i científica, un concurs d’higiene dental i una festa infantil, aquesta darrera al saló d’actes del Museu Pedagógico Provincial, amb l’asssitència de tres-cents escolars. Antoni Reynés Font en fou nomenat President d’Honor en representació de Mallorca i presidí la sessió de dia 1 de juliol. Llavors es decidí crear l’Associació General d’Odontòlegs de Llengua Catalana. Foren nomenats com a president el Dr. Joan Carol i com a vicepresident el mallorquí Josep Forteza-Rey. .
Fou membre del Consell de Redacció de la Revista Balear de Ciencias Médicas (1917).
L'any 1927 pelegrinà a Terra Santa com a cavaller del Sant Sepulcre i aprofità per a visitar la seva germana Magdalena, religiosa Reparadora del convent de Jerusalem .
Antoni Reynés també signà el manifest de resposta als catalans de l'any 1936, i la pertinent “contra-resposta” i la seva adhesió al Moviment el dia 18 de setembre. Durant la guerra actuà a la “Defensa pasiva antiaérea” .
El maig de 1945 assistí, com a president del Col·legi d’Odontologia de Balears, al XI Congreso Dental Español (Madrid) ; dos anys més tard participà al XV Congreso Nacional de Odontología que se celebrà a Barcelona, aquesta vegada acompanyat del seu nebot Josep Reynés Quintana. El congrés finalitzà amb una excursió a Mallorca, amb presència de més de cent titulats de tota la Península .
Aquell mateix any va ser nomenat per unanimitat acadèmic numerari (el 82) de la Real Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca  i fou rebut oficialment com a tal a un acte celebrat el 14 de desembre. Després de la lectura de l’acta de la sessió corresponent el nou acadèmic llegí un text referent als progressos de l’odontologia i a continuació dissertà  sobre la càries dental i les seves conseqüències . Li contestà en Josep Sampol Vidal, aleshores president de l’Acadèmia .
Antoni Reynés morí de càncer el 27 de febrer de 1952. De la seva necrològica publicada a la premsa destacam el següent pàragraf: “La instalación de su gabinete en los primeros años de la segunda década de este siglo, marcó la iniciación de una nueva era en el tratamiento y curación de las dolencias de la boca” . Deixà en herència els seus llibres d’odontologia al seu nebot Josep Reynés Quintana –a part dels seus pacients i els instrumentals mèdics- i els de medicina en general al seu nebot Guillem Reynés Ripoll .
De les seves aficions destacam el futbol (fou soci de l’Alfonso XIII), el teatre (tenia una acció del Principal) i l’aviram (va guanyar alguns premis a l’Exposición Nacional de Avicultura) . També va ser membre de la Real Sociedad Económica de Amigos del País i freqüentava el Círculo Mallorquín. També cal dir que féu una gran fortuna que li va permetre realitzar molts de viatges –normalment cada estiu - i comprar algunes cases a Mallorca.
 

 (*) Publicat a Gimbernat (Barcelona) 37 (2002) 213-226. XII Congrés d’Història de la Medicina Catalana
(Pollença, 2002)

Obra publicada:

Antoni Reynés publicà la memòria “Perforaciones de la bóveda palatina y el velo del paladar” (Madrid, 1909) i “Clínicas dentales de beneficiencia” al diari “La Almudaina” (Palma, 1913), no localitzades.
Caries dentaria. Sus ulteriores consecuencias. Discurso leído en la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca por D. Antonio Reynés Font en el acto de su recepción día 14 de diciembre 1947. Imp. Viuda Fco. Soler.
(hi ha un exemplar a l'Academia i una fotocòpia a la Biblioteca March)
 

...........................................................................................

El Besavi Ripoll

 Dia 27 de juny de 1999 es compleixen cent anys de la mort de l'avi Ripoll, com l'anomena la meva mare. La seva impressionant esquela mortuòria fou publicada pel diari La Ultima Hora que ara, gràcies a una lloable iniciativa, es reprodueix de bell nou.
     Miquel Ripoll i Pons va néixer a Sóller el 25 de febrer de 1855, fill de Miquel Ripoll Mayol, de Can Puça, i de
Catalina Pons Deyà. Es casà el 26 de juliol de 1888 amb Maria dels Dolors Fargas Salvà, d'origen català, i viuda del seu germà Joan. Es va dedicar als negocis i passà algunes temporades de la seva vida a Mèxic, on hi va fer fortuna. Finalment es volgué instal·lar al carrer de Can Oliva de Palma, on morí, als quaranta cinc anys de problemes cardíacs el 1899. Deixà sis
fills: Catalina, casada amb el metge Gaspar Reynés; Margalida, casada amb el dentista Antoni Reynés; Miquel, casat amb Francisca Pastor; Dolors, casada amb el polític regionalista Jaume Lluis Pou Moragues; Maria, casada amb l'advocat, cònsol i diputat provincial Antoni Moncada Canaves de Mossa; Josep, que morí quan tenia un any.
 

............................................................................................................................................................................

 Història de la família Reynés-Ripoll
 

     Jordi Vidal Reynés
     Palma, 1996

 Introducció

 Aquest treball és el fruit de llargues i pacients investigacions sobre els nostres avantpassats. He començat per la família Reynés i més endavant pens realitzar un estudi de la nostra família paterna, original de Caniles (Granada).
 Des de fa molts d'anys som aficionat a la genealogia i tenc interès per mostrar la meva tasca als meus parents més pròxims, en especial als meus germans i cosins. Els límits cronològics d'aquest estudi responen sobre tot a les fonts d'informació que he tengut a l'abast. Coneixerem la nostra família des del segle XVI fins als nostres avis. Futures investigacions (o investigadors) podran arribar més lluny encara i afegir els darrers esdeveniments familiars.
 Hi ha una sèrie de qüestions que vull aclarir: he decidit posar tots els noms en català (a partir del segle XVIII la documentació es troba en castellà) seguits dels dos llinatges (costum no arrelat fins al segle XIX). Els graus de parentesc queden referits a l'autor d'aquestes pàgines i als seus germans, i per facilitar-los la lectura faig ara un llistat dels nostres avantpassats per part materna (i el punt on són tractats):

 Mare: Carme Reynés Ripoll (9.7.8)
 Avis: Gaspar Reynés Font = Catalina Ripoll Fargas (9.7)
 Besavis: Gaspar Reynés Coll = Joana Aina Font i Mas (5.1)
      Miquel Ripoll Pons = Dolors Fargas Salvà (10)
 Rebesavis: Guillem Reynés Simonet = Magdalena Coll Sancho (4.2)
                  Josep Font Martorell = Paula Mas Castelló (6.1)
                  Miquel Ripoll Mayol = Catalina Pons Deyà (10)
      Josep Fargas Sinalveres = Margalida Salvà Arbona (10)
 Quadravis:   Miquel Reynés Arrom = Magdalena Simonet Sampol (3.3)
                    Gaspar Coll = Teresa Sancho (4.2)
                    Joan Font Rosselló = Joana Aina Martorell Pujol (6.1)
                    Guillem Mas Servera = Francisca Castelló Bauzà (6.2)
   Jaume Ripoll Far = Petra Mayol Oliver (10)
   Joan Pons Trias = Maria Deyà Mayol (10)
   Narcís Fargas = Antònia Sinalveres (10)
            Jaume Salvà = Margalida Arbona (10)

 De totes aquestes persones he procurat aconseguir, almanco, d'on eren, la seva data de naixement (o baptisme), saber qui eren els seus padrins de fonts (dada sempre interessant), qui eren els seus germans, quan es van casar, la seva professió i quan van morir. No sempre ho he pogut aconseguir. Un personatge seguit d'un any entre parèntesi vol dir que va néixer aqueix any. Les notes es poden ignorar, si bé, les recoman per comprovar d'on s'ha tret la informació. He afegit algunes dades sobre la història de Mallorca per situar un poc al lector, si bé, són notícies molt fragmentàries. El llenguatge he volgut que sigui clar i familiar.  Es trobaran, però, algunes abreviatures:
 ADM: Arxiu Diocesà de Mallorca
 ARM: Arxiu del Regne de Mallorca
 BSAL: Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
 BOBM: Bolletí Oficial del Bisbat de Mallorca
 DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear (Alcover-Moll)
 El treball es completa amb fotografies i un arbre genealògic. No he trobat oportú afegir bibliografia ja que amb les notes a péu de pàgina n'hi ha prou.
 Vull acabar agraint la col·laboració de la meva mare, de la meva tia Dolors, de Guillem Reynés Muntaner, de Joan Rosselló Lliteras (Director de l'Arxiu Diocesà de Mallorca), de Josep Font i Tries, d'Alexandre Font i Jaume, de Guillem Pomar Reynés, Catalina Maria Ripoll Casasnovas i de Maria Tous Perelló per les converses que hem mantingut, així com dels rectors i vicaris de les parròquies de Sant Miquel, Sant Jaume, Sant Nicolau i Santa Eulàlia, del personal del Registre Civil de Palma i de la Biblioteca March per les facilitats que he rebut per part de tots ells.
 Gràcies també a Antònia Albertí Campins per la correcció ortogràfica del text i al meu germà Gaspar pel seu assessorament informàtic.

Palma, 1996
 
 

1. El llinatge Reynés

 Tots els llinatges que coneixem poden tenir diferents orígens. Així, n'hi ha que fan referència a un nom patronímic (com el cognom Jaume), al nom d'un lloc (Castelló, Ripoll, Bosch, Torres), al nom d'una professió (Fuster, Vaquer), o a altres circumstàncies (un parentesc: Fiol, una festa: Nadal).
 En el nostre cas, podem assenyalar que Reynés correspon al nom d'una localitat del Vallespir (a l'actual França) que es diu Reiners. És una localitat molt petita de la vall del Tec. Té uns 800 habitants. Hi destaca l'església parroquial de Sant Vicenç, d'estil romànic. Pertany al districte de Ceret.  Amb això feim entendre que en el segle XIII, quan s'inicià la conquesta catalana de Mallorca, degué arribar un contingent de persones que procedien d'aquell territori que en aquells moments formava part del Comtat del Rosselló, regió de parla catalana.
 Reiners és, a més, el plural del nom propi d'home Reiner (en castellà Rainiero). L'etimologia de Reiners (i les seves variants ortogràfiques Reinés, Reynés) és la de Raginhari, expressió germànica que significa "Consell del Rei".  Nosaltres sempre l'hem escrit REYNÉS.
 No sabem amb exactitud qui van ser els primers repobladors de Mallorca que adoptassin el llinatge Reynés, ja que no n'hem trobat cap al Llibre del Repartiment que féu Jaume I una vegada hagut conquerit l'illa. El més antic que he trobat és un tonsurat que nomia Arnau Raynes, natural d'Inca. La cerimònia data de 1380, però la nostra família vé d'Alaró, i hi he trobat ja alguns personatges del segle XIV:
 Batles reials (jutges de causes civils):
  Pere Reiners (1373), Berenguer Reiners (1386) i Bartomeu Reiners (1397).
 Mostassafs (oficials encarregats de la vigilància dels serveis públics i sanitaris):
  Berenguer Reiners (1382 i 1389).
 Homes d'armes:
  Pere Reiners.
   El llinatge Reynés fou considerat propi dels 'homes d'honor" d'Alaró:  Vestigios  de esta especie de aristocracia forense eran, en el siglo XV, los casales de piedra que descollaban en muchas vilas sobre el rústico caserío; sus señores cabalgaban en rocín, cazaban con halcones  y eran servidos por numerosos esclavos... En Alaró los Palou, Reinés y Salcodena.
 El document més antic que he trobat amb la grafia Reynés (tal com el conèixem tots nosaltres) és de 1485. Es tracta d'una compra de terra efectuada per un tal Gabriel Reynés, veí d'Alaró.
 

2. Els segles XVI i XVII

 L'any 1556 mor Ferran el Catòlic i arriba la dinastia dels Àustries que respectaran els privilegis dels territoris de la Corona d'Aragó (com és el cas del Regne de Mallorca).
 A Mallorca, durant el segle XVI destaquen una sèrie de fets:
 a) L'aixecamant dels agermanats (1522-23), una rebel·lió contra el virrei de Mallorca, que triomfà a quasi tota l'illa. Sabem que uns tal germans Reinés (però de Fornalutx) hi varen participar en aquestes revoltes.
 b) Les incursions de pirates musulmans contra les costes mallorquines.
 c) Vida de la Beata Catalina Thomàs (1531-1574).
 d) A finals de segle una sèrie de males collites portaran la fam a Mallorca.
 El segle XVII, és el de la Decadència. Espanya va patir la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i sublevacions a Catalunya i Portugal (1648). La guerra contra França es perllongà fins a 1659, i va ser llavors quan perdérem el Comtat del Rosselló, on hi ha la localitat de Reynés.
  A Mallorca es multiplicaren crims, fams (1613 i 1648), bandolerisme, i la pesta, que l'any 1652 va causar més de 15.000 morts.

2.1 Els Reynés d'Alaró el segle XVI:

  Als primers llibres de registre parroquials que es troben a l'Arxiu Diocesà hi trobam diferents subjectes amb el llinatge Reynés. El que passa és que és molt difícil determinar quina branca ens correspon.
 Trobam, per exemple molts que nomen Miquel i Jaume Reynés.
 Com veurem, no és fins al segle següent quan podem assegurar amb exactitud la nostra nissaga.

2.2 Els Reynés d'Alaró el segle XVII

 L'any 1627 i l'any 1629 varen néixer dos personatges que nomien igual, i clar, no sabem quin dels dos és el que ens interessa estudiar. Tots dos nomen Miquel i són fills d'un tal Jaume Reynés. El que sí sabem és que un d'aquests Miquel Reynés es casà amb Joana Serra i tengué un fill, que va nòmer Jaume, el nostre segur primer avantpassat documentat, que estudiam amb atenció:
 Jaume Reynés Serra va nèixer el 19 de maig de 1648, un any conegut per la fam que patiren els mallorquins. Els seus pares nomien Miquel Reynés i Joana Serra. El batià Antoni Cerdà, vicari d'Alaró, i el seu padrí de fonts va ser un tal Miquel Ferrer#. Durant la seva infantesa es produí la gran pesta de 1652. El dia 24 de febrer de 1686 (tenia ja 38 anys) es casà amb Joana Costa Sitjas, de 22 anys filla de Joan i Antonina. Els casà el rector d'Alaró, que nomia Bartomeu Bauzà. Jaume i Joana varen tenir 5 fills, que veurem al capítol següent. Nomien Miquel (com l'avi patern), Bàrbara, Margalida, Pereta, Joan (com l'altre avi) i Joana (com sa mare).
 De moment no he trobat  la seva data de defunció.

3. Els Reynés d'Alaró en el segle XVIII

 El segle XVIII començà amb la Guerra de Successió, conflicte que enfrontà dos pretendents al tron espanyol, ja que Carles II havia mort sense fills. Un candidat era l'Arxiduc Carles d'Austria (que rebé el suport de Catalunya i Mallorca) i l'altre, Felip de Borbó, que serà el guanyador.
 Amb l'arribada dels Borbons a Mallorca s'inicià un procés de castellanització i es suprimiren les nostres institucions autònomes (Decret de Nova Planta, 1714). Els nobles mallorquins favorables a Felip V reberen el nom de botiflers (o botifarres).

3.1 Miquel  Reynés Costa

 Sabem que va néixer el dia 28 d'agost de 1688 i va ser batiat el 30 de setembre del mateix any.Era fill de Jaume Reynés Serra i Joana Costa. Els seus padrins foren Pere Bellí i Bàrbara Ferrer. Tenia 5 germans: Bàrbara (que morí l'any 1768); Margalida (1703-1768), que es casà amb Gabriel Cocoví;  Pereta (que morí l'any 1770); Joan (mort l'any 1779), que es casà amb Francisca Ferragut, i Joana (que morí l'any 1732), casada amb Miquel Xamena, àlies Blanch.
 Miquel Reynés es casà el 22 d'octubre de 1719 amb Caterina Guardiola, filla de Joan Baptista Guardiola i d'Esperança Vidal. Els casà el rector d'Alaró, don Bartomeu Feliu. Varen tenir 4 fills: Catalina (com sa mare), Jaume (com l'avi patern), Joana i Joan (com l'avi matern). D'aquest darrer en parlam a continuació, no sense lamentar-nos de no saber quan va morir Miquel Reynés Costa.

3.2 Joan B. Reynés Guardiola (1737-1793)

 Joan Baptista (o simplement Baptista), va néixer l'any 1737. A continuació podem llegir la seva partida de baptisme que es pot trobar a l'Arxiu Diocesà. El text és escrit en català i així podreu comprovar quin era el formulari oficial en aqueixa època. Un poc més endavant trobam tota la documentació ja en castellà.

 "Als devuit de fabrer del any mil setcents trenta y set baptisí yo el Dr Pau Bestard Prevere i Vicari á un fill de Michel Reynes y Catherina Guardiola cònjuges tots de esta Parròquia amb nom Juan Baptista, foren padrins Barthomeu Coll y Antonina Guardiola tots de esta Parròquia á los quals vuy advertir el parentesch espiritual [...] lo firmo ut supra. Pau Bestard Pr. y Vicari en Alaró" .

 Com hem vist, li varen posar el nom del seu avi matern, cosa molt freqüent a Mallorca. Altres germans seus varen ser: Catalina (que morí l'any 1802), casada amb Jaume Sastre; Jaume (mort l'any 1806) casat amb Catalina Mayol, i Joana (que morí l'any 1784). A la partida de defunció de Jaume Reynés Guardiola apareix ja el malnom de la família: Can Rata.
 Joan Baptista es va casar dues vegades: la primera (l'any 1762) amb una vídua que nomia Elisabet Arrom, filla de Guillem Arrom i de Joana Rosselló. Es interessant veure com el nom de Guillem s'introdueix a la nostra família amb aquest matrimoni. Els dos fills que tengueren varen nòmer Miquel i Catalina, com els avis paterns. El 3 de gener de 1779 morí Elisabet i Joan Baptista es casà, dos mesos més tard, amb Francina Aina Vallès, que era fadrina. No varen tenir fills..
 Joan Baptista Reynés Guardiola va morir el 4 d'octubre de 1793. Tenia 56 anys.

3.3 Miquel Reynés Arrom (1764-1842)

 Aquí ja tenim el nostre quadravi, que visqué els anys de la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques.
 Hem vist que era un dels dos fills de Joan Reynés Guardiola i d'Elisabet Arrom. Va néixer a la una de la matinada del dia 19 de desembre de 1764. El varen batiar com a Miquel Joseph Francisco. Foren padrins de fonts Jaume Reynés (un oncle seu) i  Aina Villalonga.
 Miquel Reynés Arrom, que era conrador, es casà el 9 de novembre de 1793, un més just després de la defunció del seu pare. La seva dona nomia Magdalena Simonet i era filla de Llorenç Simonet i d'Antonina Sampol. Sabem que era camperola.
 Aquest matrimoni va tenir 9 fills. De tots ells parlaré al capítol 4.
 Miquel Reynés de Can Rata va morir l'onze de gener de 1842. Tenia 78 anys.

4. Guillem Reynés Simonet (1801-1873)

 El nostre rebesavi va viure en els primers anys del segle XIX, tot coincidint amb els regnats de Ferran VII i Isabel II, les guerres contra França i les primeres revolucions burgeses.

4.1 La família Reynés Simonet
 L'ofici de la majoria dels membres d'aquesta família era la de traginer, és a dir, que es dedicaven a transportar mercaderies d'un lloc a l'altre.
 Com ja he dit, eren 9 germans. Ara parlaré de tots llevat del protagonista d'aquest capítol. Observarem com es compleix de manera escrupolosa el costum mallorquí de posar als fills determinats noms:
4.1.1 Joan Baptista (1794-1829), que rep el nom del seu avi patern. Es casà l'any 1826 amb Maria Homar Reus. Morí dia primer d'agost de 1829 a Campanet#.  Va tenir dos fills: Magdalena (1827) i Miquel (1829).
4.1.2 Llorenç (1797-1858), com el seu avi matern. . Es casà l'any 1819 amb Jerònia Moranta#, i tengué, almanco, un fill, que es va dir Miquel (nascut l'any 1824). Gaudia del tractament d'honor. Va morir de tisi pulmonar.
4.1.3 Miquel (1799), com el seu pare. Es va casar amb Margalida Roig l'any 1831. Va tenir tres fills: Miquel (1833), Magdalena (1834) i Jaume (1839).
4.1.4 Guillem (1801-1873), el nostre rebesavi (veure 4.2), que rep el nom d'un germà de la seva àvia paterna (Guillem Arrom Rosselló).
4.1.5 Jaume (1804): es casà amb Margalida Homar Bibiloni l'any 1828. Va ser el pare de Magdalena (1830), Margalida (1832), Maria Lluïsa (1834), Miquel (1836) i Bernardí (com l'avi matern, 1839).
4.1.6 Gabriel (1806) es casà amb Jerònia Vallès l'any 1837. Van tenir, almanco, tres fills: Miquel (1838), Maria (1850) i Joan, aquest darrer és estudiat al punt 8, ja que va ser capellà i casà els nostres avis.
4.1.7 Elisabet (1808), que rep el nom de la seva àvia paterna.
4.1.8 Antònia (1811), com la seva àvia materna.
4.1.9 Magdalena (1814), com la seva mare. Es casà amb Bernardí Homar Bibiloni, germà de Margalida Homar Bibiloni (dona d'en Jaume). Varen tenir una filla que va nòmer Margalida (1836).

4.2 Guillem Reynés Simonet

 El nostre rebesavi va néixer i va ser batiat el dia 9 de novembre de 1801. Li varen posar de nom Guillermo Buenaventura Ramón. Els seus padrins varen esser Bartomeu Sastre i Joana Simonet (segurament una tia i el seu marit)
 Guillem Reynés Simonet es casà dues vegades: la primera amb una catalana que nomia Josepa Prat i Ferrer, que era de Granollers. Amb ella va tenir 6 fills: Magdalena (albat),  Rosa, Miquel, Joan, Josepa i Arseni (albat). Observam que s'ha introduït un nou nom que es repetirà sovint entre els Reynés: Josepa (o Pepa). Quan va morir la seva dona, es casà (el 14 de març de 1844) amb una ciutadana que nomia Magdalena Coll, filla de Gaspar Coll i Teresa Sancho. Aquí tenim l'orígen d'aquest nom tan repetit a la nostra família: Gaspar. Amb la seva segona dona Guillem va tenir només un fill, que es dirà, com no podria ser d'una altra manera, Gaspar, que és un dels nostres besavis.
 Guillem Reynés Simonet, al contrari que els seus germans (que, recordem, es dedicaven a traginar diferents productes), era cirurgià i va ser el darrer Reynés de la nostra branca que visqué a Alaró, en concret a una casa de la seva propietat situada al carrer del mig. Altres béns que posseïa eren un tros de terra de 74 destres que es deia Les Quarterades, i una altra de 85 destres que era coneguda com Les vinyetes.
 El nostre rebesavi va morir la nit de Nadal de l'any 1873 d'afecció orgànica al cor i deixà fet testament a Palma. Declarà hereus universals els seus  fills, i a més els nomenà marmessors (ell ja era viudo) perquè s'encarreguassin del seu enterrament; legà 5 sous a Terra Santa i 5 sous a la parròquia (com era el costum); legà els mobles de ca seva a la seva filla Josepa (i que pagàs l'enterrament). Al seu fill Gaspar li deixà 1.000 duros de l'herència de la seva mare.

4.3 Els fills de Guillem Reynés Simonet

 Guillem Reynés Simonet va tenir 6 fills amb la seva primera esposa i un amb la segona. No parlarem ara de Magdalena i Arseni, que moriren quan eren petits.
4.3.1 Rosa Reynés Prat: pareix que va néixer devers 1833 i que va viure a Barcelona. Mare de Carles i Eulàlia Tauler. No he trobat el nom del seu marit.
 4.3.2 Miquel Reynés Prat: va néixer el 2 de maig de 1834 i es va casar  el dia11 de març de 1864 amb una viuda que nomia Carme Colom Roca. Metge cirurgià, va morir abans que el seu pare.
4.3.3 Joan Reynés Prat: Va néixer el 25 de setembre de 1836. Els seus padrins varen ser Llorenç Reynés (oncle) i la seva àvia paterna Magdalena Simonet. Es un dels personatges més importants d'aquesta història, ja que es va instal·lar a Barcelona i hi va fer fortuna, com veurem a continuació. Joan Reynés es va casar amb una catalana que nomia Filomena Caballé que morí el 27 de juliol de 1891.  Aquest matrimoni no va tenir fills.
 Joan Reynés Prat va morir el dia 15 d'abril de 1895 de cirrosi biliar.  Deixà la major part de la seva herència repartida entre un nebot seu català (Carles Tauler) i el seu germà Gaspar. Podem afirmar que va ser un gran negociant i que va ser un home molt ric. Avui en dia encara tenim coses gràcies a ell. El seu testament ens mostra de manera clara el que posseïa:
 a) Una finca situada a la Rambla de Palma amb entrada també a Posada de la Real. Joan Reynés vivia en el segon primera. El mirador i les finestres de la casa encara duen les seves incials (JR). La va comprar l'any 1882 a Pere Casasnovas i Riqué, tal com veurem més endavant.
 b) Son Cigala, una possessió amb 51 quarterades de terreny (37 ha). La va comprar als germans San Simón l'any 1886.
 c) Una porció de terra a Son Llull (Son Rapinya), de 116 destres (20 a), a prop de Son Rapinya, que havia heretat de la seva dona l'any 1891.
 d) Una finca a Barcelona al carrer Príncep de Viana 27, heretada, també, de la seva esposa.
 A més, tenia mobles (com és de suposar), accions i doblers.
 Joan Reynés va voler deixar els béns que posseïa a Catalunya al seu nebot (possiblement fillol) Carles Tauler i Reynés, fill de la seva germana Rosa. La part d'herència que li correspongué va ser: la finca de Barcelona, 45 accions del Banco Hispano Colonial, 2/6 parts dels mobles i unes 22.000 pessetes. La valoració d'aquesta part és d'unes cent mil pessetes.
 El seu germà Gaspar obtingué els béns que posseïa a Mallorca: la finca de la Rambla, Son Cigala, Son Llull, una acció del Teatre Principal i 2/6 parts dels mobles. La valoració d'aquesta porció és també d'unes cent mil pessetes.
 A la seva germana Josepa li deixà 75.000 pessetes, 1/6 part dels mobles i derecho de habitación para toda su vida al tercer pis del carrer Posada de la Real 31 (avui 11); a la seva neboda Eulàlia Tauler 75.000 pessetes i 1/6 part dels mobles; a la seva germana Rosa 25.000 pessetes. Als criats també els deixà quantitats diverses de diners.
 He calculat el valor de tot el seu patrimoni en morir: unes 385.277 pessetes. Hem de tenir en compte que fa cent anys això era molt de doblers. Un metge rural guanyava, llavors, unes 500 pessetes anuals. A un llibre sobre la història de Son Rapinya el trobam citat com a acaudalado propietario
, i un cunyat seu, Tomàs Caballé, que també aspira a una part de la seva herència, descriu el seu patrimoni com a "cuantiosa fortuna que se calcula superior a un millón de pesetas".
4.3.4 Josepa Reynés Prat: va néixer el 6 de desembre de 1838. Sabem que viví en el tercer pis del carrer Posada de la Real.
4.3.5 Gaspar Reynés Coll: l'estudiarem al següent capítol, ja que és el nostre besavi.

5. El nostre besavi Gaspar Reynés Coll (1845-1911)

La seva vida coneix el regnat d'Isabel II (1833-1868), el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1931).

5.1 Vida de Gaspar Reynés Coll

 El besavi era fill del cirurgià Guillem Reynés Simonet i la seva segona esposa, Magdalena Coll.
 Va néixer a Alaró el 21 de gener de 1845 i va ser batejat el mateix dia. Varen ser els seus padrins Gabriel Coll (un oncle) i la seva àvia materna (Teresa Sancho). Va viure els primers anys de la seva vida al carrer del Mig núm. 27 (Alaró).
 L'any 1866 es titulà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona com a Mestre d'Obres. L'any 1870 ja feia feina a la Diputació com a "Director de Caminos Vecinales de Menorca e Ibiza."
 Gaspar Reynés Coll es va casar a l'església de Sant Nicolau, el 4 de gener de 1873 amb Joana Aina Font i Mas, filla de Josep Font Martorell i Paula Mas Castelló (veure capítol 6). Passà, llavors a viure a Palma, en un principi al carrer de Pelaires; a final de segle a la Rambla.
  L'any 1895 va demanar permís per a celebrar missa a Son Cigala. Devers l'any 1908 va vendre dita possessió a Ricard Roca.
 Pagà les dots de dues filles seves monges (15.000 pessetes cada una), les carreres de tres fills (a Barcelona i Madrid) i l'exempció del Servei Militar d'aquests. Suposam que va ser un home vertaderament ric.
 Gaspar Reynés Coll va morir el 16 de novembre de 1911, d'arteroesclerosi. Tenim notícies d'aquest esdeveniment a la premsa de l'època. Així, La Almudaina descrivia el seu enterrament amb aquestes paraules: "Asistió al acto numerosísima concurrencia. Desfiló por la casa mortuoria todo Palma, desde las autoridades á modestos artesanos, sin faltar representantes de todas las clases sociales...". El funeral va ser oficiat a Sant Miquel.

5.2 Obra de Gaspar Reynés Coll

 L'estil arquitectònic de Gaspar Reynés Coll ha estat calificat com a eclèctic, ocasionalment modernista. Com a mestre d'obres Gaspar Reynés projectà i dirigí, entre d'altres, l'ermita del Sant Crist de la Salut (Llubí, 1896), la casa de Cas Xico (Sóller, 1904), l'Hostal Cuba i les cases modernistes de Can Pujol, al carrer Pou 24 (1903-1904) i de Can Valleriola, a la plaça del Banc de l'Oli  6 (1906-1907), de Palma.

5.3 Fills de Gaspar Reynés Coll. Testament que va fer.
 Gaspar i Joana Aina varen tenir 8 fills (Reynés Font): Magdalena, Josepa, Guillem, Joana, Josep, Carme,
Gaspar (el nostre avi) i Antoni.
 L'any 1915 es procedí a la divisió dels seus béns, la qual va ser de la següent manera:
 -Usufructuària, la viuda (Joana Aina Font).
 -Béns:
 a) Finca de la Rambla, adjudicada en parts indivises a Gaspar i Antoni Reynés Font.
 b) Dues cases en el carrer Bobians (per la Plaça del Rosselló, avui en dia no existeix), per a Josepa Reynés Font i diners en compensació.
 c) Guillem Reynés rep doblers dels seus germans a canvi de no participar en el repartiment (16.737,50 pessetes).
 d) 10.000 pessetes a Magdalena (monja)
 e) 10.000 pessetes a  Joana (monja)
 f) Acció núm. 18 del Teatre Principal (Gaspar)
 g) 10 accions del Fomento Agrícola de Mallorca (repartides entre Josepa, Guillem, Gaspar i Antoni).

6. La família Font i Mas

 Feim ara un anàlisi de la família de Joana Aina Font i Mas, la dona del nostre besavi Gaspar Reynés Coll.
 El llinatge Font és corrent a Mallorca des de la conquesta catalana. El primer Font conegut a l'illa és Ramon Font (de Lleida), que vinguè amb el rei en Jaume (1229)#.
 Començam amb l'estudi de la família Font i Martorell, la del nostre rebesavi.

6.1 La família Font i Martorell

 El nostre quadravi Joan Font i Rosselló, fill de Josep i Ramona (de la parròquia de Santa Creu) es casà amb na Joana Martorell Pujol. Vivien i explotaven la Fonda del Vapor (Carrer de Verí). Varen tenir els següents fills:
6.1.1 Ramona Font i Martorell (1815-1900), casada dues vegades: la primera amb en Tomàs Yllas i la segona amb en Pere Ferragut (padrí de fonts del nostre avi Gaspar). Vivien a la Rambla i no tengueren fills.
6.1.2 Esperança Font i Martorell, padrina de fonts de Guillem Reynés Font.
6.1.3 Josep Font i Martorell, rebesavi nostre, va néixer  el 29 de febrer de 1820. Es casà a Santa Eulàlia el 16 d'abril de 1843 amb  Paula Mas Castelló. Els dos fills d'aquesta parella foren:
6.1.3.1 La nostra besàvia Joana Aina Font i Mas

                                                                        Joana Aina Font i Mas (1845-1924)

Va néixer a Palma el 30 d'octubre de 1845 (batiada Sant Nicolau). Els seus padrins varen esser Joan Font (avi patern) i Francisca Castelló (àvia materna). Com era el costum li posaren un nom exageradament complicat: Juana Ana Alfonsa Francisca Concepción Emilia Bienvenida Nicolasa. Es casà l'any 1873 amb Gaspar Reynés Coll. El 23 de febrer de 1924 va morir, per causa d'una pneumonia. El seu funeral va ser a Sant Miquel.
6.1.3.2 Joan Font i Mas, batejat a Sant Nicolau el 21 de juliol de 1857. Es casà amb Magdalena Arbós (que era de Cuba) i tengué tres fills (cosins germans del nostre avi Gaspar Reynés Font):
 Josep Font i Arbós: (Palma, 1886-1964) personatge interessant. Jurista, polític conervador (va ser regidor de Palma). Membre de la Lliga del Bon Mot, relitzà  diversos mitins contra la blasfèmia a diferents pobles de Malorca. Més endavant es feu capellà (Barcelona, 1930). Arribà a ser canonge de Menorca (1946). Era el padrí jove de Catalina Reynés Ripoll.
 Paula Font i Arbós (fadrina)
 Ferran Font i Arbós: (mestre d'escola). Casat amb na Isabel Martí.
6.1.4 Joan Font i Martorell: només sabem que es confirmà a Santa Eulàlia a principis del segle passat.
6.1.5 Sebastià Font i Martorell (1835-1915), pedagog (especialitzat en l'ensenyament de sords-muts i de cecs) i llicenciat en dret. Va ser mestre de l'Escola Normal Elemental de Palma (1858-1861); bibliotecari i director interí de l'Escola Normal Superior de Murcia (1861-1864); director de l'Escola Normal (Magisteri) de Palma (1864-1901) i catedràtic de l'Institut General i Tècnic de Balears (1901-1915). Es casà dues vegades i vivia al carrer del Sol 38.
 Amb la primera esposa, Concepció  Marimón va tenir dos fills:
6.1.5.1 Josep Maria Font Marimón (advocat i professor de l'Escola d'Arts i Oficis).
6.1.5.2 Concepció Font Marimón (monja reparadora).
 Amb la seva segona esposa (Lluïsa Feliu) va tenir tres fills:
6.1.5.3 Joan Font i Feliu (empleat del Banc d'Espanya i que es casà amb una filla de la seva cosina Joana Aina, com veurem al punt 9.2);
6.1.5.4 Sebastià Font i Feliu (metge i professor de Fisiologia de l'Escola Normal de mestres), pare de Josep Font i Trias (catedràtic d'Institut);
6.1.5.5 Antoni Font i Feliu, funcionari de Telègrafs.
6.1.6 Lluís Font i Martorell (1839-1904), escultor i professor de l'Acadèmia de Belles Arts. De la seva obra destacam imatges religioses, alguns passos de Setmana Santa (com La Dolorosa) i la figura de l'Assumpció de Maria que corona la façana principal de la Seu de Mallorca (1886). Es va casar amb na Maria Josepa Peña i Nicolau, germana de l'escriptor Pere d'Alcàntara Peña. Van tenir un fill que va nòmer Joan Font i Peña..
6.2 La família Mas Castelló
 La mare de la nostra besàvia nomia Paula Mas Castelló (que va néixer el 1813). Era filla de Guillem Mas Servera (de Llucmajor) i de Francisca Castelló Bauzà, casats el 27 de març de 1801 a Sant Nicolau. Els germans de la nostra besàvia nomien Joan (1805), Magdalena (1809), Guillem (1815-1885) i Maria Mas Castelló.
 De Guillem Mas Servera sabem que "muere a los 83 años de ataque nervioso".

7. Jaume Homar Reynés (1866-1934)

 Incloem aquí la biografia d'un parent nostre que he trobat interessant donar a conèixer.
 Jaume Homar era fill de Guillem Homar i de Margalida Reynés, cosina de Gaspar Reynés Coll (veure nota 26). Era, per tant, cosí segon del nostre avi Gaspar. Era capellà i arribà a ser Vicari General de Mallorca.
 Jaume Homar va néixer a Alaró el 16 de desembre de 1866. L'any 1888 es decidí per la carrera eclesiàstica i ingressà a la Sapiència. El 1892 va ser ordenat de prevere i va ser destinat a Santa Eugènia. L'any 1897 passà a Montuïri (d'on va ser rector de l'any 1899 a l'any 1913). Durant aquesta època es va llicenciar en Sagrada Teologia a València (1901) i participà al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906).
 L'any 1913 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Francesc d'Assís (avui de la Santíssima Trinitat), de Palma.
 L'any 1918 es doctorà en Dret Canònic i es traslladà a Tenerife, on hi havia de bisbe el mallorquí Gabriel Llompart (1862-1928). L'any 1922 passà a Girona i l'any 1925 tornà definitivament a Mallorca, sempre rera les passes del bisbe Llompart.
 Jaume Homar va ser elegit vicari general i l'any 1927 va ser nomenat canonge. L'any següent va morir el bisbe Llompart i passà a exercir de vicari capitular fins que arribà el nou bisbe, Josep Miralles, l'any 1930. Duranr aquesta etapa Jaume Homar s'encarregà d'escriure les circulars de la secció de Govern Eclesiàstic. Dos temes que tractà amb fervor varen ser la canonització de Santa Catalina Tomàs i el VII centenari de la Conquesta de Mallorca, per la qual cosa publicà una crònica dels fets històrics més detacats.
 L'any 1932 el bisbe Miralles el nomenà vicari general de Mallorca, càrrec que ocupà fins a la seva mort, el 14 de gener de 1934 .
 Jaume Homar va ser l'apoderat de Magdalena Reynés Font mentre ella era absent de l'illa. Tenia un germà que nomia Guillem (militar) i una germana que es deia Magdalena que era casada amb Sebastià Crespí Sureda (president del Cercle d'Obrers Catòlics). Un fill d'aquest matrimoni va ser el capità Crespí Homar, que va morir a la Guerra d'Africa. Fins fa poc va tenir un carrer dedicat (avui es diu carrer del Parc).

8. Joan Reynés Vallès (1851-1916?)

 Va néixer a Alaró i era fill de Gabriel Reynés Simonet i Jerònia Vallès, era, doncs, cosí del nostre besavi Gaspar Reynés Coll. Sacerdot des de l'any 1877, fou nomenat, successivament, capellà d'Orient, de sa Vileta, ecònom de Campanet, vicari de Sant Miquel, capellà del convent de les Tereses i rector de Puigpunyent (1902-1909)#. Casà els nostres avis Gaspar i Catalina l'any 1912.
 

9. La família del nostre avi Gaspar Reynés Font

 Aquí parlam del fills de Gaspar Reynés Coll i Joana Aina Font i Mas. La majoria visqueren els temps del caciquisme, del regionalisme, la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la II República (1931-1936), la Guerra Civil (1936-1939) i la Dictadura de Franco (1939-1975).

9.1 Magdalena Reynés Font (1873-1951)

 La primogènita d'aquesta família va nòmer com l'àvia paterna (Magdalena Coll). Va ser batiada a Palma el 18 de novembre de 1873. Els seus padrins varen ser el seu avi patern (Guillem Reynés Simonet) i una germana de la seva àvia materna (Maria Mas).
 Magdalena va ser religiosa Reparadora. El seu nom de religió va ser Madre María de Nuestra Señora de Montisión.
 Ingressà l'any 1905. El seu pare, llavors, va pagar 15.000 pessetes com a dot, tota una fortuna en aquells temps.
 Els anys 20 va passar alguns anys a Jerusalem.
 Morí a Jerez de la Frontera el primer dia de l'any 1951.

9.2 Josepa Reynés Font (1876-1966)

 Va néixer l'any 1876 i va rebre el nom d'una tia. No tenc detalls del seu bateig.
 Es va casar el 24 de setembre de 1900 a l'església de Sant Miquel amb Joan Font i Feliu (1871-1943), empleat del Banc d'Espanya (Cap de Negociat). Joan Font era oncle segon de Josepa, ja que era fill de Sebastià Font Martorell, i per tant, cosí de Joana Font i Mas, la seva sogra.
 Vivíen al carrer de les Tereses núm. 8 i varen tenir 5 fills (que nomien Font Reynés):
9.2.1 Lluïsa: monja reparadora, que adoptà el nom de Reverenda Madre María del Zarzal.
9.2.2 Sebastià (comerç), casat amb na Margalida Sabater, germana de Joan Maria Sabater Simó, autor d'una història de Son Rapinya.
9.2.3 Gaspar (militar d'Infanteria), casat amb na Teresa Marquès.
9.2.4 Joana, casada amb Bartomeu Company (jurista).
9.2.5 Joan, casat amb na Margalida Puig.
  Josepa Reynés Font va morir el 12 de febrer de 1966. Tenia 90 anys.

9.3 Guillem Reynés Font (1877-1918)

                                                                       Guillem Reynés Font (1877-1918)

  Guillem fou batiat el 26 de setembre de 1877 a Sant Nicolau. Varen ser els seus padrins Joan Reynés Prat (oncle seu, que, a més va, estar absent durant la cerimònia) i Ramona Font Martorell (una germana del seu avi matern). Va rebre el nom del seu avi patern.
 Es va titular a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1905.
 El 9 de gener de 1907 mossèn Antoni Maria Alcover, aleshores canonge i Vicari General, casà Guillem Reynés Font amb Aina Quintana Garau, germana d'Antoni Quintana Garau (1884-1935), polític regionalista. Aquesta família Quintana era de Son Rapinya.
 Aquest matrimoni va tenir els següent fills (Reynés Quintana):
9.3.1 Gaspar (1908-1983), casat amb Esperança Muntaner. Periodista i llicenciat en Dret. Fou director dels diari La Almudaina (1946-1952) i del Diario de Mallorca (1968-1972). Fou president de la Societat Econòmica d'Amics del País; va ser membre de la directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana i secretari de la secció balear de "Amigos de los castillos"#. El 1936 signà un manifest en favor de la llengua catalana.
9.3.2 Josep (1910-1993), dentista, casat amb na Joana Corbella.
9.3.3 Joana, casada amb Manuel Pomar (del negoci de pintures Pomar Flores)
9.3.4 Guillem (1916-1988), empleat del Banc de Crèdit Balear, casat amb Maria Antònia Oliver.
 Guillem Reynés Font morí a conseqüència del grip l'any 1918 als 41 anys. El dia de la seva mort (13 d'octubre), la nostra àvia Catalina (de la impressió) va tenir en Miquel, germà de la nostra mare.
 Ara podem repassar la seva obra (molta de la qual no pogué acabar):
 Com a arquitecte diocesà, treballà amb Antoni Gaudí i Joan Rubió a la Catedral de Mallorca (capella de Sant Bernat, 1913-1918) i al Monestir de Lluc (Rosari Monumental, 1908-1913). Aquestes obres són d'estil modernista. A més, va restaurar el temple de la Sang, reformà la capella absidial de Sant Francesc, el Museu Diocesà (1908) i inicià l'església de la Santíssima Trinitat, finalitzada per Gabriel Alomar l'any 1935.
 Com a arquitecte provincial executà diferents treballs a Palma. Així projectà (1910) un pavelló del Manicomi, urbanitzà (amb Gaspar Bennàssar) el Passeig Sagrera (1910) i va refer el mur nord del Palau de l'Almudaina, on construí l'actual Torre dels Caps (1915). L'any 1918 reformà el Saló de Sessions de la Diputació, projectà l'escala d'honor i dissenyà el seu mobiliari. A Menorca efectuà la reforma i ampliació del Llatzeret de Maó (1915-16). A Eivissa intervengué al Passeig Vara de Rey (1915).
 Altres obres modernistes a Palma foren la reforma de l'església de La Real (1908), el Centre Social Educatiu dels Hostalets (1913), els edificis dels cinemes Alexandra (1913) i Moderno (1916). Dirigí, a més, les cases Casasayas (antiga Pensió Menorquina) projectades per Francesc Roca.
 A Inca realitzà un projecte d'eixample de la plaça del Mercat i dissenyà tres edificis: Can Fluxà (1910), el Teatre Principal (1913) i Can Mir (1914).
 Inicià el regionalisme a Mallorca amb obres com l'església inacabada de Biniamar (1911), la reforma de Can Descatlar (ara és una sucursal de la Banca March, al carrer de Sant Miquel), la residència senyorial de Joan March a Cala Rajada (1915) i l'església de les Reparadores (carrer Campaner), acabada per Guillem Forteza.
 L'any 1906 participà al Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb una conferència dedicada a l'art de la construcció.
 El 1910 publicà els plànols dels castells roquers de Mallorca (Santueri, Alaró, Castell del Rei) a una obra de l'Arxiduc Lluis Salvador.
 L'any 1912 va ser nomenat acadèmic de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma.
 El 1914 va guanyar un concurs per la publicació d'un estudi del Casal Sollerich.
 Membre de la Junta Directiva i conservador del Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana des de 1909, publicà al seu Bolletí diferents articles i conferències. A més s'encarregà de la secció de notícies d'aquesta publicació (1916-1918). També col·laborà a La Veu de Mallorca.
 L'arquitecte Reynés ha estat considerat membre dels nuclis nacionalistes (o regionalistes) i intel·lectuals de principis de segle#. Arribà a ser proposat com a candidat regionalista a les Corts (1917). Una de les actuacions més importants que va fer va ser evitar la sortida de Mallorca de la col·lecció d'escultures del cardenal Despuig.
 El dol per la seva prematura mort va quedar reflectida en diferents publicacions. Així, al BSAL Josep Ramis d'Ayreflor signà la corresponent necrològica ; a La Veu de Mallorca hi ha un article signat per J. P. Entre altres coses destacam "El dia que va morir En Guillem Reynés, la ciutat va perdre un de sos més llegítims i preclars ciutadans". El diari Ultima Hora publicà un article de Josep Maria Tous i Maroto  i l'Ajuntament de Palma, a proposta del regidor Llompart, decidí que constàs en acta "el sentimiento de la Corporación por la muerte del arquitecto señor Reynés". Té un carrer dedicat a Palma.
 

9.4  Joana Reynés Font (1878-1945)

 Nomia com la seva mare i va néixer a Palma l'any 1878 i també va ser religiosa Reparadora. El seu nom de religió era Madre María de la Aparición de Lluc. La dot va ser de 15.000 pessetes. Ingressà quan estava a punt de casar-se (1908) i va estar destinada a Múrcia, Palma, Jerez, València, Bilbao i, Vitòria.
 Com a curiosidat podem destacar que els anys 1917-1920 signà les cartes de vots de les religioses juntament amb en Miquel Costa i Llobera, poeta i capellà. Aquestes cartes estan escrites en castellà.
 L'any 1938 tornà definitivament a Palma i hi va ser superiora fins la seva mort.
 Va morir el 7 de desembre de 1945.
  Sebastià Font i Martorell era l'apoderat de Joana Reynés Font mentre ella era absent de l'illa.

9.5 Josep Reynés Font (1879-1909)

 Personatge peculiar i un dels parents més misteriosos d'aquesta història. Sabem que va néixer a Palma i que va ser batejat a Santa Eulàlia el 28 de novembre de 1879. Els seus padrins varen ser Sebastià Font Martorell (oncle de la seva mare) i Josepa Reynés Prat (germana del seu pare). Nomia com el seu avi matern (Josep Font).
 Josep es va dedicar al comerç i va viure a diferents indrets. Fins i tot va reclamar la seva herència en vida del seu pare. Va participar, com a soci del seu pare, a algunes empreses de construcció, com "La Refractaria", fàbrica de rajoles i totxos.
 Va morir a Barcelona als 29 anys (el 14 d'abril de 1909) d'hemorràgia cerebral. Era fadrí.

9.6  Carme Reynés Font (1883-1888?)

 Va ser batiada el 20 de març de 1883 a Sant Miquel i els seus padrins foren Joan Reynés Vallès (que era capellà) i Magdalena Arbós.
 Carme va morir de nina (tenia devers cinc anys) i la nostra mare va rebre aquest  mateix nom.

9.7 Gaspar Reynés Font (1884-1964)

                                                       Gaspar Reynés Font & Catalina Ripoll Fargas

 El pare de la nostra mare va néixer a les 6.30 hores del 20 de març de 1884 i va ser batiat l'endemà a Sant Miquel. Els seus padrins varen ser Pere Ferragut Font (marit de Ramona Font Martorell) i Esperança Font Martorell (tia de la seva mare). El seu nom sencer era Gaspar Juan Pedro Miguel Agapito Segundo.
 El nostre avi matern es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona (1908).
 De tot d'una va exercir a Alaró, i es casà l'onze de gener de 1912 (de dol, per la recent mort del seu pare) amb Catalina Ripoll Fargas (la família de la qual la tractam al capítol 10) a l'església de Sant Jaume. Va oficiar Joan Reynés Vallès. Els padrins de boda van ser Sebastià Font i Feliu (cosí de la seva mare), Guillem Reynés Font (germà del novii), Cristòfol Magraner (cosí de la novia) i Miquel Ripoll (germà de la novia).
 El matrimoni va tenir 8 fills (els meus oncles i ties); els dos primers varen néixer al carrer Posada de la Real, la resta a la Rambla:

9.7.1 Joana Reynés Ripoll (1913-2004), casada amb Gaspar Moyà Borràs. Fills: Joan Josep (metge traumatòleg), Gaspar ("Tin" del Cafè Itaké) i Antoni (+) ("Toni" de S'Altell)
9.7.2  Gaspar Reynés Ripoll (1914-1992), casat amb Margalida Daviu (1969). Membre de la Congreració de l'Oratori
(Sant Felip Neri, 1945-1969).
9.7.3 Dolors Reynés Ripoll (1916). Fadrina.
9.7.4 Miquel Reynés Ripoll (1918-1977), casat amb Bàrbara Soler. Va néixer el mateix dia que va morir el seu oncle Guillem (l'arquitecte). Diuen que la seva mare  va avançar el seu naixement precipitadament en rebre la mala notícia.
9.7.5 Guillem Reynés Ripoll, metge (1922-1985), casat amb Inés Antich. Adquirí a títol pòstum la Baronia de Reynés. Fills: Catalina (que morí als 7 anys), Guillem, Gaspar i Marta Reynés Antich.
9.7.6 Josep María Reynés Ripoll (1925), que va viure només un dia.
9.7.7 Catalina Reynés Ripoll (1926), religiosa Hermanita de los Pobres (Sor Catalina de San José). Viu a Barcelona.
9.7.8 Carme Reynés Ripoll (1929), la nostra mare, casada amb Manuel Vidal Perales, aviador. D'aquest matrimoni hem nascut nosaltres: Manuel, Gaspar, Miquel Angel, Francisco Javier, Carme, Jordi i Lluís.

 I abans de reprendre la vida del nostre avi, i com a curiositat, afegiré ara els noms sencers (tal com aparèixen als llibres de Baptisme de Sant Miquel) i els padrins de fonts dels germans Reynés Ripoll, anteriorment citats:
 a) Juana Ana María Catalina, batiada el 14 de febrer de 1913 per Joan Reynés Vallès, rector aleshores de Puigpunyent. Padrins: Guillem Reynés Font (oncle seu) i Dolors Fargas Salvà (àvia materna).
 b) Gaspar Miguel María, batiat el 19 de setembre de 1914 per Jaume Homar Reynés, aleshores rector de la Santíssima Trinitat. Padrins: Joan Ripoll Deyà (veure 10.4) i Joana Aina Font i Mas (àvia paterna).
 c) María de los Dolores Margarita y Micaela, batiada pel vicari de Sant Miquel el 19 d'octubre de 1916. Padrins: Antoni Reynés Font (oncle) i Margalida Ripoll Fargas (tia).
 d) Miguel María. Batejat el 15 d'octubre de 1918 pel vicari de Sant Miquel. Padrins: Joan Font i Feliu (oncle, de sa Vileta, i que a més no hi assistí) i Dolors Ripoll Fargas (tia).
 e) Guillermo-María. Batiat el 18 de gener de 1922 pel vicari de Sant Miquel. Padrins: Miquel Ripoll Fargas (oncle, vivia a Mèxic i va estar absent de le cerimònia) i Josepa Reynés Font (tia).
 f)  José María. Va viure només un dia. Va ser batiat a ca seva el 8 de juny de 1925. Havia nascut el dia abans a les tres i mitja del vespre i morí el dia del seu bateig a les cinc i mitja de la matinada. En el Llibre de Família podem llegir literalment: "Falleció a las 5 horas y 30 minutos del día 8 de junio de 1925 en la calle Rambla núm. 22 piso 1º a consecuencia de no ser viable. Inhumado en el Cementerio de Palma."
 g) Catalina-Tomás Maria, batiada el 22 d'abril de 1926 pel ja Vicari General de Mallorca Jaume Homar Reynés. Padrins: Josep Font i Arbós (cosí del seu pare) i Maria Ripoll Fargas (tia).
 h) María del Carmen. La nostra mare va néixer a les 10.30 del dia 22 d'abril de 1929 a la Rambla. Va ser batiada dos dies després a Sant Miquel. Els seus padrins van ser: Jaume Lluís Pou Moragues (polític i advocat, espòs de Dolors Ripoll Fargas i que va haver de fugir, com ja veurem) i Aina Quintana Garau (viuda de l'arquitecte Reynés).

 Després d'aquest repàs a la família, continuam amb la vida del nostre senyor avi.
 L'any 1915 Gaspar Reynés començà a dirigir a Palma un dispensari creat per lluitar contra la tuberculosi. A partir de 1917 ocupà diferents càrrecs dintre del Col·legi de Metges de Balears: va ser secretari d'actes (1917-1918), comptador (1920-1930) i tresorer (1935-1936). Com veim, amb la Guerra Civil s'aturà la seva activitat dins el Col·legi.
 L'any 1918 formà part de le Delegació Regional de la Asociación Española de San Rafael para la protección de emigrantes, que presidia Martí Llobera. L'any 1920 va rebre una medalla de plata de la Creu Roja.
 De 1921 fins a 1923 impartí classes d'Higiene Naval a l'Escola Nàutica de Balears.
 L'any 1923 cedí el seu depatx de la Rambla a la Mutualitad de accidentes de Mallorca, precedent de l'entitat asseguradora Mare Nostrum.
 Aquell mateix any 1923 va participar, juntament amb altres facultatius, com Miquel Sureda i Blanes (1885-1957), en la creació de l'Associació dels Sants Metges Cosme i Damià, germandat de caràcter mèdic i farmacèutic.
 L'any 1936 signà, juntament amb diferents intel·lectuals mallorquins, un manifest en defensa del català. Quan esclatà la Guerra Civil molts de firmants es veren obligats a rectificar.
 Fins a la seva jubilació (1954) compaginà la feina a l'Institut d'Higiene (n'era funcionari) amb la de metge del Registre Civil i de Mare Nostrum.
 El 4 d'octubre de 1964 va morir (oficialment de broncopneumònia) el nostre avi a Palma. A la premsa de l'època trobam comentaris com: "Fue el extinto un caballero modélico en todas sus actividades y actuaciones, tanto en su vida profesional en el ejercicio de la carrera de médico, como en sus relaciones familiares y particulares."
 Deixà en herència als seus fills els següents béns:
 -Casa al Passeig de la Rambla (la meitat heredada del seu pare, l'altra meitat comprada a Margalida Ripoll Fargas, la seva cunyada).
 -Casa de sa Vileta, casa a Son Armadans, casa a la Bonanova, finca de Son Pastor (Bunyola), tot això comprat a Margalida Ripoll Fargas.
 -Títol del Coliseo Balear (Plaça de Toros).
 -Acció del Teatre Principal.
 

9.8 Antoni Reynés Font (1888-1952)

 Batiat el 16 de juny de 1888 a Sant Miquel com a Antonio de Pàdua, varen esser els seus padrins els mateixos que els de la seva desgraciada germana Carme: Joan Reynés Vallès  i Magdalena Arbós.
 Es va llicenciar en Odontologia per la Universitat de Madrid (1909) i va perfeccionar estudis a "L'Ecole Francaise de Stomatologie" (Paris). També es llicencià en Medicina (Valladolid, 1912), però sempre va fer de dentista. Tenia el despatx a ca seva (a la Rambla) i era molt conegut a Palma.
 Es casà amb Margalida Ripoll Fargas (germana de la nostra àvia Catalina) el 26 de novembre de 1914 a  l'església de Sant Jaume. Oficià Joan Reynés Vallès.
 Aquest mateix any es posà al front de la Clínica Odontològica per a pobres, que creà l'Ajuntament. També va exercir com a dentista de l'Associació de la Premsa de Balears. Va ser tresorer  (1923-1926) i president (1926-1929) del Cercle Odontològic de Palma. Més endavant va ser vice-president (1930-32), vocal (1932-34) i president (1941-1952) del Col·legi Oficial d'Odontòlegs de Balears.
 Participà a diferents congressos d'àmbit científic:
 -V Congrés Dental Espanyol (Sevilla, 1909).
 -VI Congrés Dental Espanyol (Madrid, 1911)
 -VII Congrés Dental Espanyol (Barcelona, 1916), com a vocal de la comissió d'higiene.
 -VIII  Congrés Dental Espanyol (Bilbao, 1916)
 -Primer Congrés Nacional de Medicina (Madrid, 1919).
 -IX Congrés Dental Espanyol (Madrid, 1922), com a vocal de la comissió de bibliografia i semiologia.
 -XI Congrés Dental Espanyol (Barcelona, 1927), com a secretari de la comissió d'ensenyament i com a vocal de la comissió de beneficiència.
 -VIII Congrés Dental Internacional (Paris, 1931)
 -Primer Congrés d'Odontòlegs de Llengua Catalana (Palma, 1932).
 -XIII Congrés Dental Espanyol (La Corunya, 1933).
 Va ser membre del Consell de Redacció de la Revista Balear de Ciencias Médicas (1917) i publicà diferents articles en revistes d'àmbit estatal.
 L'any 1927 va visitar Terra Santa  com a cavaller del Sant Sepulcre i aprofità per a visitar la seva germana Magdalena.
 Antoni Reynés també signà el manifest en favor de la llengua catalana de l'any 1936.
 L'any 1947 va ser nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca.
 Morí  el 27 de febrer de 1952. De la seva necrològica publicada a la premsa destacam el següent pàragraf: "La instalación de su gabinete en los primeros años de la segunda década de este siglo, marcó la iniciación de una nueva era en el tratamiento y curación de las dolencias de la boca".
 Com que va morir sense fills, la major part del seu patrimoni passà a la seva dona, que ho vendrà (crec que de manera simbòlica) més endavant al seu cunyat Gaspar Reynés Font.
 En el seu testament podem observar els béns que posseia:
 a) La meitat de la finca de la Rambla, que havia heretat del seu pare (1915) i  una part que havia comprat al seu germà Guillem l'any 1917.
 b) La casa de sa Vileta (3000 m2) que havia comprat l'any 1917 a Francisco Miret Gili. Avui en dia encara es coneguda com a Ca'n Reynés. Fou construida l'any 1895.
 c) Una casa al carrer Bartomeu Pou, que comprà l'any 1944 a Joan Borràs Cabot, que heredarà Dolors Reynés Ripoll (fillola seva).
 d) Una casa a Son Armadans (1537 m2), que havia comprat l'any 1935 a J. Francesc Villalonga Cotoner.
 e) Una casa a la Bonanova (Ca'n Caraxet o Ca'n Catany), de 700 m2, comprada l'any 1932 a Aina Bonafè i Orell.
 f) Un solar a Ca'n Moyana (a l'eixample de Palma), comprat l'any 1947 als germans Borràs.
 g) La finca Son Pastor, amb 3 quarterades de terreny (213 a) i un solar de 77 m2, comprat l'any 1928 a Francesca Pizà Salas.
 h) Un terreny de 124 m2 a Bunyola comprat l'any 1933 a M. Antònia Villalonga Muntaner.
 i) S'hortet de Mossèn Jaume (Bunyola) comprat l'any 1948 a Francesc Llinàs Nadal.
 j) Un terreny a Sant Jordi anomenat d'en Forné (6 quarterades), comprat a Sebasià Fiol Ramis el 1951.
 k) Mobles.
 l) Llibres (que repartí entre els seus nebots segons la seva temàtica).
 m) Accions i obligacions (Banc de Bilbao, Banc Central, Banca March, Banc de Crèdit Balear, Ferrocarril de Barcelona, Ferrocarril de Tanger-Fez, etc).
 n) Un automòbil Fiat PM-6570
 o) 5.000 pessetes a cada un dels seus nebots.
 
   

10. La família de la nostra àvia Catalina Ripoll Fargas.

 La nostra família Ripoll es troba al segle XVIII a Fornalutx i Sóller(Can Puça), si bé potser d'origen palmesà. Ripoll és el nom d'una localitat de Catalunya i aquest llinatge ja es present als primers conquistadors de Mallorca el segle XIII.

10.1 El llinatge Ripoll (Fornalutx, segle XVIII).

 La primera generació que analitzam correspon al matrimoni de Jaume Ripoll i Antonina Reynés, pares de Jaume, Miquel, Catharina Maria  i Antonina Maria Ripoll Reynés.
 Miquel Ripoll Reynés (1756-1801) es casà amb Margalida Far Colom (que morí l'any 1849), pares de Jaume, Coloma i Margalida Ripoll i Far.

10.2 Jaume Ripoll i Far.
 Fill de Miquel Ripoll Reynés i de Margalida Far Colom, va néixer a Fornalutx el 17 de desembre de 1784. L'any 1810 es casà amb Peronella Mayol Oliver, natural de Sóller i d'aquest matrimoni va néixer Miquel Ripoll Mayol. No sabem quan morí.

10.3 Miquel Ripoll Mayol.

 Fill de Jaume Ripoll Far i Peronella Mayol, va néixer a Fornalutx el 8 de setembre de 1811. Es va casar amb Catalina Pons Deyà, que era de Sóller, el 22 de desembre de 1836. Varen tenir els següents fills: Jaume, Joan, Miquel (el nostre besavi), Maria i Catalina Ripoll Pons. Va morir cec a causa d'una diabetes.

10.4 La família Ripoll-Pons.

 Jaume Ripoll Pons es va casar amb Catalina Deyà i tengué 5 fills: Miquel, Joan (emigrà a Mèxic), Catalina, Jaume i Guillem Ripoll Deyà (metge). Joan es casà amb n'Aurora Méndez, pares de Catalina, Jaime, Rosario y Rosa Ripoll Méndez (Mèxic); Catalina es casà amb Josep Ferrer, pares de Jaume, Josep, Catalina, Joan i Vicente Ferrer Ripoll; Guillem es casà amb n'Isabel Casasnovas, pares de Isabel, catalina Maria, Guillem, Concepció, teresa, jaume, Ramon i Miquel Ripoll Casasnovas.
 Joan Ripoll Pons (1839-1886), professor de matemàtiques, es casà dues vegades: la primera amb Antònia Fargas Salvà, el 21 de juliol de 1877, a Sant Miquel (Palma) i la segona (el 4 de setembre de 1880, també a Sant Miquel) amb la seva cunyada Dolors Fargas Salvà (que curiosament després es casarà amb el seu cunyat Miquel). Aquest matrimoni tengué una filla: Antònia Ripoll Fargas (1883-1898). Va morir als 47 anys.
 Miquel Ripoll Pons serà tractat al punt 10.5 (és el meu besavi) i els seus fills a 10.6
 Catarina Ripoll Pons va néixer a Sóller el 5 de maig de 1846. Als 19 anys es va fer monja al Col·legi de les religioses Escolàpies del seu poble natal. Fou mestra i una gran pedagoga. Quan va morir la seva germana Maria (1899), el seu cunyat Nicolau es va voler casar amb ella, i fins i tot va demanar el permís a Roma, però en el darrer moment es decidí per continuar amb la seva vocació religiosa. Morí a Saragossa el 20 d'agost de l'any 1915.
 Maria Ripoll Pons, mestra i organista, es casà amb Nicolau Magraner. Varen tenir un fill: Cristòfol Magraner Ripoll. Vivia a Ca'n Oliva (Palma) i li digueren el funeral a Sóller. La premsa ens relata els fets: "Noticias de Sóller. A las doce y media de esta tarde el plañidero sonido de las campans nos ha anunciado a llegada del cadáver de la caritativa Dª María Ripoll y Pons para la conducción a su última morada en el carruaje de primera clase de Palma, siendo acompañada por varios carruajes de íntimos amigos de la familia. Ha acudido el clero parroquial, el alcalde D. Juan Canals y el pueblo en masa. Decanse en paz".

10.5 Miquel Ripoll Pons (1855-1899)

 El nostre besavi va néixer a Sóller el 25 de febrer de 1855. Professor Mercantil, passava temporades a Mèxic, on es dedicà a diferents negocis i hi va fer fortuna. Va fixar la seva residència definitiva al carrer de Ca'n Oliva de Palma (a un edifici que es va fer construir) després d'haver viscut a la Rambla. Es casà el 26 de juliol de 1888 a Sant Miquel amb Dolors Fargas Salvà, viuda aleshores del seu germà Joan Ripoll Pons (veure 10.3). Al certificat de matrimoni apareix una nota referida a la dispensa per grau de parentesc (germans polítics) que existia entre ells dos.
 Miquel va morir el 27 de juny de 1899, als 45 anys. Tenia problemes cardiovasculars. Li digueren el funeral a Sant Jaume. La Ultima Hora publicà una esquela a 5 columnes a la primera plana. A la seva secció de Noticias generales trobam que "esta mañana á las diez ha fallecido en esta ciudad el rico hacendado y amigo nuestro D. Miguel Ripoll y Pons, persona muy bien relacionada que disfrutaba generales simpatias. Envíamos nuestro senido pésame á su familia". L'endemà llegim "Anoche fue conducido á su última morada el cadáver del propietario D. Miguel Ripoll Pons. Las simpatias con que contaba el finado quedaron bien demostradas, ante el nutrido cortejo que acompañaba el féretro".
 Maria Dolors Fargas havia nascut el 31 d'agost de 1856. Era fill de Josep Fargas (de Reus) i de Margalida Salvà (de Palma). Va ser batiada a Sant Nicolau.
 Va morir el 4 de febrer de 1933 i li digueren el funeral a Sant Jaume.

10.6 La família Ripoll Fargas

 El matrimoni de Miquel Ripoll Pons i Maria Dolors Fargas Salvà va tenir 6 fills (Ripoll Fargas):
 Catalina, la nostra àvia, va néixer el 4 de maig de 1889 i  es casà amb Gaspar Reynés Font l'any 1912. El 1957 va comprar als seus cosins Joan i Miquel Moncada un terç de la finca de Ca'n Oliva. Morí el dia 10 d'octubre de 1964.

 Margalida (1890-1957), casada amb Antoni Reynés Font. Sense fills.
 Miquel, casat amb Francisca Pastor. Va estudiar a Londres i anà a Mèxic a administrar el patrimoni del seu pare (amb poca fortuna). Fills: Miquel i Joan Ripoll Pastor.
 Dolors, casada amb Jaume Lluís Pou, advocat i polític regionalista, protagonista d'una oscura història financera que l'obligà a fugir a l'estranger i a abandonar els seus. Aquest matrimoni vivia al pis del carrer de Ca'n Oliva. Va morir el 23 de novembre de 1943. Fills: Assumpció, Francesc, Miquel Angel i Dolors Pou Ripoll. Francesc i Dolors emigraren a l'Argentina.
 Maria, casada amb Antoni Moncada Canaves de Mossa (1896-1954), advocat. Fou Diputat Provincial (pel Partit Conservador) i Cònsol del Perú. Fills: Joan (advocat), Miquel (duanes) i Antoni Moncada Ripoll (administratiu d'Iberia).
 Josep (1898-1899). Albat, va morir als tretze mesos d'edat.

Número R.P.I. PM-1436 (18.6.1997)
Hi ha un exemplar a la BBM

Apèndix: la finca de la Rambla

 No hi ha dubte que l'actual edifici de la Rambla 8 de Palma pot ser considerada com a "Ca'n Reynés", ja que hi vivim des de l'any 1882 quan la comprà Joan Reynés Prat.
 Feim ara un petit recorregut pel que ha estat aquesta illeta de la Rambla des de finals del segle XVIII fins als nostres dies.
 Bernat Garau és el primer propietari que coneixem. L'any 1811 posseia una sèrie de cases i botigues a la Rambla, i les deixà en herència als seus fills Antòni Maria i Pere Antoni Garau, que les vengueren l'any 1840 a Felipe Gustavo Vallée (que era natural de Santo Domingo). L'any següent, Maria Francisca Rosselló, viuda de Pere Antoni Garau li va vendre a l'anomenat Felipe Gustavo una casa del carrer de la Posada de la Real. Aquest també comprà l'any 1842 un terreny a l'Ajuntament i una casa botiga que pertanyia a Maria Josepa Simó (també al carrer de la Posada de la Real) i hi edificà la finca tal i com la coneixem en l'actualitat i que era descrita de la següent manera: "ciertas casas con pozo, cisterna y derecho de agua de la acequia pública, sitas en esta ciudad, parroquia de San Miguel y plaza llamada La Rambla y calle de la Posada del Real, señaladas con los números diez hasta treinta y dos ambos inclusive de la manzana ciento veinte y nueve, antes manzana ciento treinta y uno".
 El 9 de juliol de 1844 adquirí la finca Dona Apolonia García de Zocolí, Duquesa de la Unión de Cuba. Pagà vint i quatre mil lliures.
 El 16 de gener de 1857 la comprà per 19.000 duros Pere Casasnoves i Riqué, natural de Barcelona i que morí l'any 1881. Els seus marmessors la posaren a la venda en pública subhasta i el 20 de febrer de 1882, Joan Reynés Prat l'adquirí per 133.300 pessetes. Una de les primeres coses que va fer va ser redimir el cens anual de 4 lliures (13, 33 pessetes de llavors) que pagava la finca als hereus de D. Antoni Fuster de Sala. Per això va pagar 222,16 pessetes al Marquès de la Romana, i és que com era el costum, els diferents propietaris d'una casa havien de satisfer una sèrie de censos anuals. En concret, la finca de la Rambla pagava un sou en concepte d'alou que es pagava al Patrimoni reial; quatre lliures mallorquines als hereus del senyor D. Antoni Fuster de Salas i a un benefici de la parròquia de Santa Creu; una lliura i set sous a la parròquia de Sant Miquel; dues lliures i deu sous a la parròquia de Sant Nicolau; una lliura i onze sous al Col:legi dels Jesuïtes de Palma i 42 lliures i setze sous als Carmelites (més endavant a l'Estat, quan va desaparèixer llur convent). Totes aquestes càrregeus varen esser redimides amb el temps, algunes amb motiu de les desamortitzacions, altres simplement pagant certa quantitat, com va fer Joan Reynés l'any 1883. També va fer posar les seves inicials (JR) al mirador i a totes les finestres del pis principal.
 Joan Reynés Prat morí l'any 1895 i deixà la finca al seu germà Gaspar Reynés Coll, que l'habità fins a la seva mort. Desprès passà (1915) als seus fills Gaspar i Antoni Reynés Font. L'arquitecte Guillem Reynés Font hi va fer obres l'any 1917. Com que Antoni  va morir (1952) sense descendència, el nostre avi es quedà amb tota la finca. L'any 1964 la va deixar en herència indivisa als seus fills. La finca es descriu així al seu testament:
 "Casa sita en esta ciudad, cuya cabida no consta, señalada con los números 16, 18, 20, 22, 24, 26 y 28 del Paseo de la Rambla, hoy Via Roma, y 29, 31, 33 y 35 de la calle del Real. Se compone de seis botigas, cuatro de las cuales llevan los números 16, 20, 24 y 28 de la Via Roma y las otras dos tienen los números 29 y 33 de la calle del Real, los números  18 y 26 corresponden a los portales que sirven para subir a dos habitaciones o viviendas de los entresuelos; el número 35 de la calle del Real corresponde al portal de la cochera y cuadra, el número 22 de la Via Roma corresponde al zaguán común a los demás entresuelos y a los tres pisos, desván y terrados de la parte de la Via Roma, formando cada uno de dichos pisos y los últimamente expresados entresuelos dos habitaciones o viviendas separadas y finalmente el nº 31 de la calle del Real corresponde al zaguán como a los cinco pisos o habitaciones y terrado de la parte de de la misma calle [...]. Consta inscrita al folio 92 vuelto, omo 101, libro 1075 finca nº 2705, inscripción 11ª."
 En l'actualitat la finca s'ha dividit entre els hereus de Gaspar Reynés Font.
 

Can Reynés (La Rambla, Palma)

Mi primo Gaspar Reynés ha encontrado recientemente la siguiente inscripción en su piso de la Rambla:
 "Jaume Sastre, 1853".
Se trata de la firma de un carpintero. Esto confirma que la finca es de mediados del siglo XIX.
 

LA BARONÍA DE REYNÉS

En 1985 mi tío Guillermo recibió, poco antes de morir, el título de Barón de Reynés.
He aquí la transcripción del Decreto:

Nous Vladimir Chef de la Maison Imperiale de
Russie el Grand Maitre des Ordres de l’Empire

Considerant les mérites exceptionneles at autres circonstances
reunis en la personne de Monsieur Guillaume Marie Reynes
et Ripoll, qinsi que soon oeuvre considerable et desinteresée en
faveur de l’Emigration Russe, et coume preuve de Notre
Reconnaissance par ce Decret nomons et créons
Monsieur Le Docteur Guillaume Marie Reynes et Ripoll fils de
Gaspar Reynes et Font, et de Catherine Ripoll et Fargas,

  Baron de Reynes

contormément aux Lois de Notre Maison Imperiale, ordonnant
á la Noblesse de Notre Empire qu’elle le traite et considere comme
Baron de Reynes
Les Armés que Nous ectrayons au Baron de Reynes et leur
descendents son les suivantes:
Coupe: a 1º d’azur avec deux fleurs de lis d’or au 2º de gules avec
croissant d’argent; sur le tout une e’cusson d’argent en abîme,
une tête de moure sanglant de sable tortillée et courounnée, timbrées
de la couronne de Baron, selon se trouvent ordonées dans le
prsent Decret.
Donné a St Briac le 31 mai 1985 et contresigne par le Juge d’Armes
de Notre Maison.

  Le Juge d’Armes de la Maison Imperiale

Vladimir   Moskoi

       [segell]
 
 

Nota: Guillem Reynés Ripoll (Palma, 1922-1985) era médico y cirujano.
 

BIBLIOGRAFÍA DE LA FAMILIA REYNÉS-FONT
(en negreta si l'autor és Jordi Vidal Reynés)

GASPAR REYNÉS COLL (mestre d'obres, 1845-1911)
-C. Cantarellas, La arquitectura mallorquina desde la Ilustración a la Restauración. IEB, Palma, 1981
-Els barris de Palma
-J. Sabater, Son Rapinya. Cien años de historia. Palma, 1980
-Cent anys de la Història de Balears. Palma, 1982, p. 139-154 ("Arquitectura").
-El modernismo y su tiempo. Olañeta, Palma, 1989
-Pedro de A. Peña, Guía de las Baleares. Palma, 1891, p. 161
-Biografia de Gaspar Reynés Coll, mestre d'obres. Alaró, noves i parers 24 (1994) p. 10-12.
-Gaspar Reynés i Coll, a Ermita de Llubí 1896-1996. Notes històriques, 1997, 47-49
-El primer de maig de 1902 a través d'una carta del mestre d'obres Gaspar Reynés i Coll. BSAL 51 (1995) p. 309-314.
-Gaspar Reynés Coll (GEM 14, 248-249)

MAGDALENA REYNÉS FONT (religiosa Reparadora, 1873-1951)
-La famille du ciel. Roma, 1964, p. 3

GUILLEM REYNÉS FONT (arquitecte, 1877-1918)
-Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona, 1906, 553-554
-GEC 12, 555-556
-M. Gambús; M. Massanet, Itinerarios arquitectónicos de las Islas Baleares. Palma, 1987
-Arxiduc Lluis Salvador, Els castells roquers de Mallorca. Cort, Palma, 1994
-C. Cantarellas, La arquitectura mallorquina desde la Ilustración a la Restauración. IEB, Palma, 1981
-J. Martorell, Guia d'arquitectura de Menorca. Barcelona, 1980
-I. Peñarrubia, Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca. Monserrat, 1991, 445-448
-P. Rayó, Itineraris urbans per la ciutat d'Inca. Inca, 1993
-P. Rayó, L'arquitectura a Inca durant el segle XX. I JEL, Inca, 1994, 223-238
-M. Seguí, La arquitectura modernista en Baleares. Cort, Palma, 1975
-Cent anys de la Història de Balears. Palma, 1982, p. 139-154 ("Arquitectura").
-M. Seguí, Arquitectura contemporànea en Mallorca. Palma, 1990
-El modernismo y su tiempo. Olañeta, Palma, 1989
-E. Torres, Guia de Arquitectura de Ibiza y Formentera. Barcelona, 1981
-C. Bancells, El modernisme a Mallorca. Barcelona, 1989
-G. Mir, El mallorquinisme polític. Palma, 1990, I, 346; II, 243
-S. Trias, L'Arxiduc Lluis Salvador, una història de vida. Palma, 1994, 57-58
-Necrológicas publicadas en BSAL XVII, 145-147, La Almudaina, La Veu de Mallorca, La Ultima Hora, Anuario de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1919).
-G. Reynés Corbella, Guillem Reynés Font, una trajectòria interrompuda. Palma, 2008

-Guillem Reynés Font (GEM 14, 278)
-Notes bibliogràfiques de l'arquitecte Guillem Reynés Font. BSAL 53 (1997) p. 435-442
-Biografia de l'arquitecte Guillem Reynés Font. Lluc 823 (2001) 10-14
-Arquitectura i art a Mallorca. Documenta Balear, Palma, 2005
-Reynés y Despuig. El Mundo-El Día de Baleares, 24.1.2005

GASPAR REYNÉS FONT (metge, 1884-1964)
-J. Ensenyat, Narciso Canals Casals. Palma, 1960, 42-43
-J. Llabrés, La Escuela Náutica. Palma, 1925, 64-69
-J. Pou, La Marina en Mallorca. Historia de Mallorca, Palma, 1975, p. 584
-Metges de Catalunya i Balears, 1930
-G. Mir, El mallorquinisme polític. Palma, 1990, II, 325 (manifest dels mallorquins)
-J. Tomàs, El Colegio de Médicos de Baleares. Palma, 1985
-BOBM 19 (1918) 390 (Asociación Española de San Rafael para la protección de emigrantes)
-Memoria de la Asamblea de Congregaciones Marianas de Mallorca. Palma, 1935 (asambleista honorario,
p. 54)
-Història de dos metges. Diari de Balears, 6.2.1998
-Gaspar Reynés Font (1884-1964) i Antoni Reynés Font (1888-1952). Vida de dos metges mallorquins. Gimbernat (Barcelona) 37 (2002) 213-226. XII Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Pollença, 2002)
-Gaspar Reynés Font (GEM 19, 153)

ANTONI REYNÉS FONT (dentista, 1888-1952)
-P. Barceló, Historia de la Odontoestomatología balear. Madrid, 1990 (tesis doctoral)
-G. Mir, El mallorquinisme polític. Palma, 1990, II, 325 (manifest dels mallorquins)
-Enciclopedia Práctica de Medicina y Salud de Baleares. Palma, 1995-96, p. 748
-Ustrell, J.M., Odontologia. Gimbernat (Barcelona) 37 (2002) XII Congrés d’Història de la Medicina Catalana
(Pollença, 2002)
-Història de dos metges. Diari de Balears, 6.2.1998
-La Geografía de mi abuelo. Diario de Mallorca, 14.3.2001
-Gaspar Reynés Font (1884-1964) i Antoni Reynés Font (1888-1952). Vida de dos metges mallorquins. Gimbernat (Barcelona) 37 (2002) 213-226. XII Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Pollença, 2002)
-Antoni Reynés Font (GEM 19, 153)

SEBASTIÀ FONT I MARTORELL (pedagog, 1835-1915)
-GEM 5, 379
-Pedro de A. Peña, Guía de las Baleares. Palma, 1891, p 122

LLUIS FONT I MARTORELL (escultor, 1839-1904)
-Diccionario Ràfols de artistas contemporàneos de Cataluña y Baleares. Barcelona, 1987, II, 64
-GEM 5, 378-379
-El Sant Crist de l'ermita de Llubí: una talla de Lluis Font i Martorell. BSAL 53 (1997), 431-434
-Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears. Palma, 1996. II, 172-173
-Pedro de A. Peña, Guía de las Baleares. Palma, 1891, p. 173
-Blanes Font, L: Biografía del escultor Luis Font y Martorell. Estudis Baleàrics  86/87 (1007), p. 129-145

JOSEP FONT I TRIAS (catedràtic, 1913-2000)
-GEM 5, 382
-G. Mir, El mallorquinisme polític. Palma, 1990, II, 172-173
-Instituto Nacional Ramon Llull. Noticias de su Historia. Palma, 1970, p. 22
-Necrològica de Josep Font i Trias. BSAL 56 (2000) 527-528
-Estudis Baleàrics  86/87 (2007)

JOSEP FONT I ARBÓS (advocat, de la Lliga del Bon Mot, 1886-1964)
-Abogados del Ilustre Colegio de Palma de Mallorca, 1930, p. 8 (nº 83), 15, 27
-Memoria de la 1ª Asamblea Diocesana del Apostolado de la Oración. Palma, 1929, p. 12, 27
-Pía Unión de Devotos de San Alonso Rodríguez. Palma, 1935, p. 32 (socio fundador)
-Breu biografia de Josep Font i Arbós. Lluc 797 (1997) p. 29-30
-Josep Font Arbós (GEM 19, 30)
-Josep Font i Arbós, en lluita contra la blasfèmia. Estudis Baleàrics  86/87 (2007), p. 221-231

JAUME HOMAR REYNÉS (Vicari General de Mallorca, 1866-1934)
-Abogados del Ilustre Colegio de Palma de Mallorca, 1930, p. 27 (Tribunal Eclesiástico)
-Memoria de la 1ª Asamblea Diocesana del Apostolado de la Oración. Palma, 1929, p. 14
-Jaume Homar Reynés (1866-1934). Alaró, noves i parers 34 (1995) p. 9-11.
-Jaume Homar Reynés, Rector de Montuïri de 1889 a 1913. Bona Pau 633 (2005) 21

GASPAR REYNÉS QUINTANA (periodista, 1908-1983)
-G. Mir, El mallorquinisme polític. Palma, 1990, II, 325 (manifest dels mallorquins)
-Necrológica BSAL
-50 años del Diario de Mallorca
-Gaspar Reynés Quintana. GEM 14, 279
............................................................................................................................................................................

BREU BIOGRAFIA DE JOSEP FONT I ARBÓS (1886-1964)*

      Josep Font i Arbós, advocat, orador de la Lliga del Bon Mot, regidor de l'Ajuntament de Palma i canonge de Ciutadella.

 Entorn familiar

 Josep Font i Arbós va néixer  a Palma el 5 de febrer de 1886. L'endemà va ser batejat a l'església de Sant Nicolau. Era fill de Joan Font i Mas (industrial) i nét de Josep Font i Martorell. La seva mare era Magdalena Arbós García, natural de Bayamo (Cuba), filla de mallorquins. La seva família regentava la Fonda del Vapor al carrer de Ca'n Verí, on viví els primers anys de la seva vida. Era germà de Paula i Ferran (mestre d'escola) i  cosí de Guillem  (arquitecte), Gaspar (metge) i Antoni Reynés Font (dentista).

 Advocat, polític i orador

 Josep Font i Arbós  va ser un destacat membre de les Congregacions Marianes. Va estudiar Dret i  més endavant s'interessà per la política. Va ser elegit regidor pel Partit Conservador de l'Ajuntament de Palma a les eleccions municipals de novembre de 1911. L'any 1912 va formar part d'una Comissió per declarar d'utilitat pública el proveïment de l'aigua a Palma. L'assumpte arribà a Corts Generals i va ser aprovat.# El 28 de setembre de 1913 va participar a Petra a un acte literari amb motiu de la inauguració d'un monument dedicat a Frai Juníper Serra. A les elecccions locals de novembre de 1915 va tornar ser elegit regidor, i a la premsa hi aparegué com a "antimaurista" . El 1916 va ser testimoni de la benedicció de la nova església del Molinar.
 El dia 11 de març de 1917 va pronunciar una conferència al Cercle d'Obrers Catòlics que titulà "La verdadera Libertad", que ens serveix per a comprendre la seva ideologia . Josep Font i Arbós hi distingeix "carceleros de la libertad" (la carn, l'or, la supèrbia) de "libertad verdadera", tots ells amb exemples significatius. Dels primers trobam referències als amors d'Heracles i Omfàlia i de Pilat, que condemna Crist per preservar l'estima de Tiberi; dels segons, ens relata el martiri de Lucia de Siracusa, de l'enfrontament de Ducis davant Napoleó i de la tasca del libertador d'Irlanda O'Connell. Segons Josep Font "la única base de la libertad es la religión".
 Com a membre de la Lliga del Bon Mot , associació catòlica que va néixer a Barcelona (1909) i va arribar a Palma l'any 1913 a través de Ricard Aragó (Ivon L'Escop), Josep Font i Arbós va participar a diferents localitats de Mallorca. L'any 1918 n'era el president. Normalment es tractava de mitings contra la blasfèmia. Els actes principals eren unes misses (els dematins) i els discursos pertinents i una processó, de vegades infantil (l´horabaixa). Hi assistien batles i altres personalitats polítiques així com a representants de diferents congregacions religioses, institucions socials, esportives i artístiques, bancs, etc. Hem seleccionat els més significatius en els que trobam  Josep Font i Arbós com a orador. De tots hi ha l'acta publicada al Bolletí Oficial del Bisbat de Mallorca (BOBM):
 Sóller (12 d'octubre de 1913):  hi apareix com a  regidor de Palma.
 Campanet (23 de novembre de  1913)
 Binissalem (14 de desembre de 1913)
 Sa Vileta (26 de desenbre de 1913), del qual podem conèixer, a mode de exemple,  l'acta literal:
  Inca (26 d'abril de 1914): discurs dedicat als nins (dematí) i xerrada a la plaça de Toros (amb 10.000 assistents). Es publica una carta del Bisbe de Mallorca  a la "Lliga del Bon Mot".
 Sineu (1 de juny de 1916): hi surt com a regidor.
 Llucmajor (18 de març de 1917): hi pronuncia una conferència titulada "El bon parlar". Segons Font i Arbós "la llengua viu un estat de prostitució no atribuïble ni a les esquerres ni a cap poble concret, sinó a l'esperit del mal que regna  entre la humanitat".
 Fornalutx (9 de maig de 1918)
 Sencelles (11 d'agost de 1918): hi figura com a  president de la Lliga del Bon Mot
 Josep Font i Arbós de vegades denunciava fets com el següent: "blasfema un carretero y nos indignamos, blasfema un sabio y no lo tratamos igual"
 A partir de l'any 1924 va ser vocal de l'Escola de Natzaret (Palma), institució dedicada a nins amb probelmàtiques familiars.
 El dia 2 de gener de 1927 les Juventuts Catòliques de Mallorca organitzaren un acte de fe amb motiu del II Centenari de la Canonització de Sant Lluís Gonzaga, patró de les Congregacions Marianes.  Després de sentir missa a la Seu, parlaren al Teatre Principal el Governador Civil de Balears, l'advocat Gabriel Cortés, el català Alfred Casanova, el poeta Josep Tous i Maroto, l'advocat Miquel Rosselló Alemany i Josep Font i Arbós, aleshores Cambrer secret de S. S.
 L'any 1928 va ser nomenat Notari eclesiàstic de la Cúria Diocesana de Mallorca. Com a tal firmava les sentències matrimonials (sobre tot separacions).

 Capellà

 L'any 1930 el Bisbe Miralles l'ordenà de prevere a Barcelona.. Des d'aquest moment va presidir diverses associacions piadoses i va ser Confessor i Visitador de les Religioses Terciàries Franciscanes de Bunyola. Aqueix mateix any va donar 50 lires com a donatiu per a les despeses de la canonització de la Beata Catalina Thomàs. També va participar a actes de caràcter apostòlic com el baptisme, a Sant Jaume, de quatre obrers adults (que a més eren germans). Acte seguit els administrà la Comunió a la Capella de les Reparadores.

 Canongia a Ciutadella

 El 18 de desembre de 1945 el Papa nomenà Josep Font i Arbós Canonge Magistral de Menorca i va prendre possessió el 18 de març de 1946. El 8 d'abril va ser nomenat Vice-Rector del Seminari de Ciutadella i Delegat Diocesà de d'Acció Catòlica. El 15 de setembre va ser nomenat confessor de les religioses del Col·legi de la Consolació i del covent de Santa Clara (Ciutadella).
 A partir de l'any 1947 exercí de Jutge Pro-Sinodal de la diòcesi menorquina.
 Devers l'any 1963 i  per raons de salut es retirà  a Palma i s'hi instal·là al carrer de Can Armengol.

 Mort de Josep Font i Arbós

 Va morir a Palma el dia 15 de setembre de 1964 de colapse cardio-vascular i insuficiència cardiaca. Va ser enterrat a Bunyola.
 

* Publicat a Lluc 797 (1997) 29-30

Arbre genealògic de la família Font i Martorell
Versió electrònica amb motiu del dinar de dia 27 de desembre de 2003 al Restaurant Sporting (Calvià), precedit
d'una missa a Santa Creu (Palma).

 Lluís Blanes i Font / Jordi Vidal i Reynés 1995

 Versió impresa amb fotos: Biblioteca B. March  Fol 226/01
 

        A Josep Font i Trias

    En aquest arbre genealògic hem estudiat  a fons quatre generacions. Els fills de cada matrimoni queden assenyalats clarament a través de números. No hem volgut fer un llistat de tots els descendents possibles, ja que no hauríem acabat mai.  Algun dia qualque altre Font més jove que jo continuarà aquesta tasca.
 Coemençam amb una petita història del llinatge Font.
 El llinatge FONT és corrent a Mallorca des de la conquesta catalana . El primer Font conegut és Ramon Font, que vingué amb el rei en Jaume (1229). Actualment aquest cognom està molt repartit arreu de l'illa de Mallorca. Encara no he pogut investigar si sóm ciutadans de sempre o hem aribat de pobles com Petra, Banyalbufar, Puigpunyent o Esporles, que on hi ha més famílies Font.
 Moll classifica el llinatge Font dintre de l'apartat de noms d'accidents hidrogràfics. La seva etimologia és senzilla: del substantiu font, allà on l'aigua brolla o surt a la superfície.
 El seu escut es descriu de la següent manera: "En camper d'or, tres faixes d'atzur, carregada la primera amb tres flors de lis, la segona amb dues i la tercera amb una, totes d'or".
 El llinatge MARTORELL, per la seva banda, també es troba a Mallorca des del segle XIII.# El cognom fa referència a una localitat catalana.

ELS FONT AL SEGLE XVIII

 D'aquesta família palmesana coneixem els següents avantpassats:
 *Joan Font, casat amb Joana Aina Amer. Pares de:
 **Josep Font i Amer, casat amb Ramona Rosselló, pares de:
 ***Joan Font i Rosselló, casat amb Joana Aina Martorell i Pujol. Aquest matrimoni regentava la Fonda del Vapor, al carrer Verí, devora  l'actual placeta del Rosari (Palma).
 
 

ELS MARTORELL AL SEGLE XVIII

 *Miquel Martorell Casasnoves (fill de Miquel i Maria) es casa l'any 1743 amb Antònia Cànovas. Aquest matrimoni té:
 **Joan Martorell Cànovas, casat amb Esperança Pujol i Reus (filla de Sebastià i Joana Aina), pares de:
  ***Joana Aina Martorell i Pujol (que morí l'any 1792), casada amb Joan Font i Rosselló.
 Podem comprovar com apareix ja el nom Sebastià, tant repetit entre els Font.
 
 

LA FAMÍLIA FONT I MARTORELL

 De l'esmentat  matrimoni de Joan Font i Rosselló amb Joana Aina Martorell i Pujol tenim els següents germans: Ramona, Esperança, Josep, Joan, Sebastià, Lluís i Francisco, l'ordre dels quals no és molt segur. La nissaga d'aquesta branca és la següent:

 1) Ramona Font i Martorell  (1815-1900). Es va casar dues vegades: la primera amb Tomàs Illas i la segona amb Pere Ferragut i Font. No va tenir fills. Vivia a la Rambla (Ca'n Reynés).

 2) Esperança Font i Martorell. Fadrina.

 3) Josep Font i Martorell, va nèixer l'any 1820. Es casà l'any 1843 amb Paula Mas Castelló, filla de Guillem Mas (Llucmajor) i Francisca Castelló. Regentà la Fonda del Vapor i morí devers 1867.

 3.1) Joana Aina Font i Mas (1845-1924), casada amb  Gaspar Reynés i Coll (Alaró, 1845-, 1911). Mestre d'obres. Projectà i dirigí l'ermita del Sant Crist de la Salut (Llubí), Cas Xico (Sóller), Can Pujol i Can Valleriola (Palma), aquestes darreres modernistes.

 3.1.1)  Magdalena Reynés i Font (1873-Jerez de la Frontera, 1951). Religiosa Reparadora. Va viure uns anys a Jerusalem. Era coneguda com a Madre María de Montesión.
 3.1.2)  Josepa Reynés i Font (1876-1966). Es casà amb el seu besoncle Joan Font i Feliu. Els fills d'aquest matrimoni (Font i Reynés) els veurem a l'apartat 5.4.
 3.1.3) Guillem Reynés i Font (1877-1918). Arquitecte. Morí al grip de l'any 1918. Va treballar amb en Gaudí a Lluc i a la Seu. Té algunes obres modernistes i altres regionalistes, moltes inacabades. Participà al Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906) i publicà diferents articles i conferències al BSAL i a la Veu de Mallorca. L'any 1907 es casà amb Aina Quintana Garau, germana del polític regionalista Antoni Quintana (1884-1935).
 3.1.4) Joana Reynés i Font (1878-1945). Religiosa Reparadora. Quan va morir era la Superiora del convent de Palma. El seu nom de religió era Madre María de la Aparición de Lluc.
 3.1.5) Josep Reynés i Font (1879-Barcelona, 1909). Era soci del seu pare a la fàbrica de rajoles i totxos "La Refractaria" (Palma).
 3.1.6)  Carme Reynés i Font (1883-1887?). Albat.
 3.1.7) Gaspar Reynés i Font (1884-1964). Metge. Membre de diferents juntes directives del Col·legi de Metges, va signar el "manifest" en favor de la llengua catalana (maig 1936). Era funcionari de l'Institut d'Higiene, metge del Registre Civil de Palma i va ser un dels fundadors de "Mare Nostrum". Es casà amb Catalina Ripoll  Fargas (1899-1965), filla de Miquel Ripoll Pons, un solleric que va fer fortuna a Mèxic.
 3.1.8) Antoni Reynés i Font (1888-1952). Dentista. Va participar a diversos congressos d'odontologia (a Espanya i a l'estranger). Va ser president del Col·legi d'Odontòlegs de Balears (1941-1952) i l'any 1947 fou nomenat acadèmic de la Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca. Es casà amb Margalida Ripoll Fargas (1890-1957). També signà el "manifest" de 1936.

 3.2)  Joan Font i Mas, va néixer l'any 1847. Casat amb Magdalena Arbós García (natural de Bayamo, illa de Cuba).

 3.2.1) Paula Font i Arbós. Va néixer l'any 1884 i vivia al carrer Verí. Era fadrina.
 3.2.2) Josep Font i Arbós (1886-1964). Advocat, polític i finalment capellà. Membre de la "Lliga del Bon Mot", institució que lluitava contra la blasfèmia. L'any 1918 n' era el seu president. Va ser regidor de l'Ajuntament de Palma (conservador). S'ordenà de prevere l'any 1930. El 1946 fou nomenat  Canonge de Ciutadella.
 3.2.3) Rita Font i Arbós. Va néixer l'any 1889. Albat. Va rebre el nom de la seva àvia materna (Rita García).
 3.2.4 Jaume Font i Arbós (Palma, 1892). Albat.
 3.2.5) Ferràn Font i Arbós (Palma, 1896). Mestre d'escola i funcionari de la Diputació. Casat l'any 1929 amb Isabel Martí i Serra. No tengueren fills.

 4) Joan Font i Martorell. Només sabem que es confirmà a Santa Eulàlia. Degué morí jove i sense descendència o degué partir cap a Amèrica.

 5) Sebastià Font i Martorell (1835-1915). Pedagog, director de l'Escola Normal de Palma i catedràtic de l'Institut Balear. També va ser llicenciat en Dret. Participà al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Es casà dues vegades, la primera amb Concepció Marimón i la segona amb  Maria Lluïsa Feliu i Oliver. Vivia al carrer del Sol.

 5.1) Josep Maria Font i Marimón (1865-1923). Advocat. Es casà dues vegades: la primera amb Lluïsa Oliver Moragues i la segona amb  Catalina Bonet. Vivia al carrer de Montision.

 5.1.1) Concepció Font i Oliver, casada amb Rafael Ramis, procurador.
 5.1.2) Lluïsa Font i Oliver, casada amb Bartomeu Vidal.
 5.1.3) Pilar Font i Oliver, fadrina.
 5.1.4)  Sebastià Font i Oliver, que  es casà dues vegades: la primera amb Rosa Estaràs; la segona amb Maria Ramis i Font, neboda seva.
 5.1.5) Josep Maria Font i Bonet: químic; es dedicava a fabricar gaseoses a "La Coromina".

 5.2) Concepció Font i Marimón: Religiosa Reparadora.

 5.3) Joana Font i Marimón: Monja de Santa Magdalena.
 
 

 5.4) Joan Font i Feliu (1871-1943). Feia feina al Banc d'Espanya. Es casà l'any 1900 amb la seva neboda segona Josepa Reynés Font (3.1.2). Aquest matrimoni complica molt la el·laboració d'un arbre genealògic, ja que algunes generacions no coincideixen si es parla dels Reynés o dels Font. Vivia al carrer de les Tereses i estiuetjava a Sa Vileta.

 5.4.1) Lluïsa Font i Reynés (1901-1990). Religiosa Reparadora (Madre María del Zarzal).
 5.4.2)  Joan Font i Reynés (1903-1910). Albat.
 5.4.3) Gaspar Font i Reynés (1904-1975). Militar d'infanteria.Casat amb Teresa Marquès  Hocking.
 5.4.4)  Sebastià Font i Reynés (1908-1967). Comerciant, casat amb Margalida Sabater Simó, germana de Juan Mª Sabater, d'una història de Son Rapinya.
  5.4.5) Joana Font i Reynés (1909), casada amb Bartomeu Company (jurista, Fiscal Militar a Menorca després de la Guerra Civil).
 5.4.6) Joan Font i Reynés (1911) Casat amb Margarida Puig (Caracas, 1912), d'una família, instal·lada a Mèxic i Veneçuela, propietària de Son Bunyola (Banyalbufar). El seu pare nomia Josep Puig i era de Sóller. Es dedicava a fabricar galletes i xocolata.

 5.5) Sebastià Font i Feliu: (1874-1952). Metge de la Casa de Socors i professor de Fisiologia a la Normal (Palma). Secretari d'Actes (1902-1904) del Col·legi Mèdic-Farmacèutic de Palma  i Vocal (1918-1920) de la Primera Junta Directiva del Col·legi Oficial de Metges de Balears. Casat amb Josepa Trias Gili. Vivia al carrer de Ca'n Joaquotot.

 5.5.1) Sebastià Font i Trias: Militar d'artilleria. Es casà dues vegades, la primera amb Isabel Jaume Truyols i la segona amb Isabel Jaume Planas, filla del polític socialista Alexandre Jaume Rosselló (1879-1937).
 5.5.2) Pere Font i Trias (1910-1979). Metge. Inspector Municipal de Sanitat (Palma), casat amb Maria Homar.
 5.5.3) Josep Font i Trias (1913-2000). Catedràtic de Filosofia, llicenciat en Dret i diplomat en Psicologia. Va ser director de l'Institut Ramon Llull. El 1936 signà el manifest en favor del català. Casat amb Joana Barceló (pianista).

 5.6) Antoni Font i Feliu (Telègrafs). Casat amb Florentina Villalonga.

 5.6.1) Sebastià Font i Villalonga (Telègrafs); casat amb Maria Lluïsa Carmona (menorquina).
 5.6.2)  Mª Lluïsa Font i Villalonga
 5.6.3) Miquel Font i Villalonga (Telègrafs); casat amb Auxiliadora Villalonga (menorquina).
 5.6.4)  Antònia Font i Villalonga
 

 6) Lluís Font i Martorell (1839-1904). Escultor. Estudià a Madrid i fou professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Palma. Es autor de diferents obres religioses, la més destacada de les quals és l'Assumpció de Maria (Seu de Mallorca). Casat amb  Josepa Peña i Nicolau, germana de l'escriptor i arquitecte Pere d'Alcàntara Peña (1823-1906). Vivia al carrer del Sol.

 6.1) Joan B. Font i Peña (1874-1953). Advocat. Funcionari i regidor de l'Ajuntament de Palma (conservador); casat amb  Magdalena Jaume Muntaner. Vivia al carrer de la Cofraria.

 6.1.1) Josepa Font i Jaume, casada amb Francisco Forteza.
 6.1.2) Lluís Font i Jaume (telègrafs), fadrí.
 6.1.3) Elvira Font i Jaume, casada amb Miquel Canet.
 6.1.4) Miquel Font i Jaume (dentista), casat amb Joana Jaume.
 6.1.5) Joan Font i Jaume (capellà)
 6.1.6) Pilar Font i Jaume, casada amb Tomàs Blanes.
 6.1.7) Magdalena Font i Jaume, casada amb Francisco Rosselló.

 7) Francisco Font i Martorell. Sabem d'ell per tradició oral. Pot ser que emigràs cap a Amèrica.
 

Bibliografia:

Gran Enciclopèdia de Mallorca (Palma, 1988-2003)
Diccionario 'Rafols' de Artistas Contemporáneos de Catalunya y Baleares. Barcelona, 1987.
Blanes Font, L: Biografía del escultor Luis Font y Martorell. Estudis Baleàrics  86/87 (1007), p. 129-145
Josep Font i Trias (1913-2000). Estudis Baleàrics 86/87 (2007)
Vidal Reynés, J.: Breu biografia de Josep Font i Arbós. "Lluc", 797, p. 29-30
-Necrològica de Josep Font i Trias. BSAL 56 (2000) 527-528
-Josep Font i Arbós, en lluita contra la blasfèmia. Estudis Baleàrics  86/87 (2007), p. 221-231

Premsa de l'època.
Converses amb Magdalena Font i Jaume,  Pilar Font i Jaume, Josep Font i Trias, Joan Forteza Font, Joan Font i Reynés, Joan Font i Marquès, Miquel Font i Marquès, Alexandre Font i Jaume,  Sebastià Font i Homar, Maria Lluïsa Font i Villalonga, Antònia Font i Villalonga, Joana Reynés Ripoll, Dolors Reynés Ripoll i Carme Reynés Ripoll.