Principal Dones en la història Dones en el món actual
El moviment feminista a Catalunya
Estatus tradicional
Ja des dels inicis de la història ha estat present
el domini de l´home per sobre de la dona. Testimoni d´aquest fet és la divisió
de treballs en l´època del paleolític, en que l´home podia caçar mentre la
dona es cuidava ja dels fills i la “casa”.
Fins i tot les principals religions han
reflectit aquesta divisió: El cristianisme planteja la dona com a recolzament
de l´home, a qui li havia d´oferir respecte i submissió.
La cultura romana, base de les societats tradicionals,
es basava en el masclisme, on la dona tenia la finalitat de tenir molts fills,
preferiblement mascles. Així la dona, si es trobava en situacions de
maltractaments o abandonament no tenia a on recórrer.
Va haver-hi però diverses excepcions, com la
possibilitat de la dona a tenir propietats privades a la cultura babilònica, egípcia
i a l´ Europa feudal.
L´inici del canvi
Però amb el segle de les llums i la revolució
industrial va arribar el canvi que propicià l´ aparició als segles XVIII- XIX
del feminisme.
Amb la revolució industrial i els corresponents
canvis respecte el treball manual va permetre a les dones treballar a les noves
fàbriques, com a símbol dels seus avanços en independència, i proletarització.
Però les condicions de treball no eren bones, els sous eren inferiors als dels
homes i estaven controlats pels marits.
Així mateix, les dones de classe mitjana i alta
tenien una funció “decorativa” com a símbol de l’èxit econòmic dels
marits.
Fins i tot l’Església Catòlica va oposar-se al
feminisme amb l’argument que destruïa la família patriarcal.
La
lluita per la igualtat
Feminisme: Moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte l'home. S'inicià a mitjans del segle xix,amb la societat industrial, que provocà el canvi de la família tradicional, amb la incorporaració de les dones al treball assalariat. |
Les principals precursores del moviment feminista
són Olympe de Gouges (Déclaration des droits des femmes , 1789
), Mary Wollstonecraft (
A vindication of the rights of women, 1792 ). Les activitats d´aquest
grup, són recolzades per la Revolució francesa.
Fins que l´any 1825, les feministes demanaren el seu
màxim objectiu: el dret al sufragi, tenint a William Thompon com a capdavanter
en la defensa de les reivindicacions feministes.
El moviment de les sufragistes es localitzà inicialment en el món
anglosaxó, on apareixen figures molt destacades com Lucy Stone,
Victoria
Woodhull, Francis Wright.Les
dones britàniques són les que més aviat i més durament portaren a terme
aquest moviment. Ja el 1866 John Stuart Mill havia presentat una moció
al parlament demanant el dret de vot per a les dones, però fou rebutjada. La
figura més important del moviment sufragista britànic és Emmeline
Pankhurst, que fundà la Women Social and Political Union (1903). Una
filla seva, Christabel Pankhurst, dugué a terme, amb la dirigent obrera Annie
Kenney, actes de provocació i violència; per això les seves seguidores
foren anomenades suffragettes, en contraposició a les sufragists
de la Unió Nacional Anglesa de Societats Sufragistes, menys radicals. El
1917 obtingueren un dret a vot restringit, i fins el 1928 no arribaren a
obtenir-lo plenament. Als EUA, el sufragisme femení sorgí del moviment per a
l’abolició de l’esclavatge. Llargues discussions i moltes lluites portaren
a la formació de l’Associació Nacional Americana del Sufragi Femení
(NAWSA), que menà una lluita constant per a l’obtenció del vot femení. Una
de les dirigents més destacades del moviment sufragista fou Susan B.Anthony.
Wyoming
fou el primer estat de la Unió que concedí el dret de vot a la dona (1869),
seguit d’Utah (1870), però fins el 1919 no s’aprovà l’esmena
constitucional núm. 19, que estén el vot femení a tots els estats de la Unió.
El moviment triomfà també a nombrosos països europeus: a Finlàndia el 1907,
a la Unió Soviètica, a conseqüència de la Revolució, el 1917, a Suècia el
1918, i els anys següents a Alemanya, Itàlia, Àustria, Hongria, Txecoslovàquia,
Polònia i d’altres llocs. A França, en canvi, el dret de vot no arribà per
a les dones fins el 1946. A l’estat espanyol, la Segona República concedí el
dret a les dones després de fortes polèmiques a les corts, ja que els diputats
d’esquerra s’hi oposaven, tement que la influència clerical en
l’electorat femení beneficiés la dreta.
El moviment feminista a Catalunya
A Catalunya els primers moviments importants
feministes es donaren a Barcelona durant la Restauració, encapçalats per
sectors progressistes de la burgesia que intentaren la millora de la condició
de la dona treballadora. Com exemple trobem a Dolors Montserdà.
Recolzant aquest moviment trobem revistes com Feminal
o figures destacades com Carme Karr. Encara que d’altres fets proposats
amb la finalitat d’ajudar a la dona (com l’Institut de Cultura i Biblioteca
Popular per a la dona) resultaren contraris al seu propòsit inicial.
Fins l’adveniment de la República, en la que en
l’any 1933 la dona aconseguí el dret al vot (un personatge destacat en aquest
context és Frederica Montseny). Ja al 1937 (6, 7 i 8 de Novembre ) es
celebrà el Primer Congrés Nacional de la Dona.
Durant el període de postguerra las reivindicacions
feministes patiren un procés d’estancament, que no es superà fins els anys
60, període on destaquen Maria Aurèlia Capmany i Lídia Falcón.
El feminisme al segle XX apareix amb grans diferències:
Després de les guerres y revolucions a Rússia i
Xina els nous governs comunistes foren els darrers en abandonar el sistema
patriarcal de família, recolzant la igualtat de sexes i el control de la
natalitat. Però aquestes reformes teòriques afavoriren encara més la
marginació de la dona.
Però el gran canvi sorgeix a partir de la dècada
dels seixanta. Els canvis en els patrons demogràfics, econòmics i socials dels
països occidentals van afavorir l’aparició d’un feminisme que se centrava
en aspectes lligats a la condició sociocultural de la dona. Un dels avenços més
importants per a l’alliberament de la dona va ser la dels anticonceptius.
Els objectius del moviment feminista incloïen
igualtat de salari a un mateix treball, ajuda de l’Estat per tenir cura dels
nens, el reconeixement dels drets de les lesbianes, la legalització de
l’avortament i un anàlisi profund dels problemes de la violació, els
maltractaments i la discriminació de dones velles.
En el transcurs de la història el moviment feminista
ha aconseguit grans fites. A la majoria dels països la dona té dret a vot i a
ocupar càrrecs públics, en molts països la dona, recolzada per la comissió
de les Nacions Unides per a l’estatus de la dona ha aconseguit nous drets i un
major accés a l’educació i al mercat laboral.
L'Organització de les Nacions Unides va proclamar
l’any 1975 com Any Internacional de la Dona, al mateix temps que s’iniciava
un programa denominat Dècada per a la Dona, a més el 1975, 1980, 1985 i 1995
s’han celebrat importants conferències mundials.
Toni Felís,Vanessa Arnedo,
Ona Bernal, Raquel Caballero,
Cristina Sánchez
