Índex de
participació: 85,38%
No: 184 vots
(0,05%)
Sí: 368.208 vots (99,95%)
Abans del
referèndum Noruega formava part de Suecia.
La pregunta era:
El govern del Quebec ha fet conèixer la seva
proposta d'arribar, amb la resta del Canadà, a un nou acord fonamentat sobre el
principi de la igualtat dels pobles. Aquest acord permetria al Quebec adquirir
el poder exclusiu de fer les seves lleis, de fixar els seus impostos i establir
relacions exteriors, o sigui, la sobirania, i a la vegada mantenir amb el
Canadà una associació econòmica que comporti la utilització de la mateixa
moneda. Tot canvi d'estatus polític resultant d'aquestes negociacions serà
sotmès a la població per referèndum. En conseqüència, dóna vostè el mandat al
govern del Quebec de negociar l'acord proposat entre el Quebec i el Canadà?
Resultats:
No: 59,56% (2.187.991 vots)
Sí: 40,44% (1.485.851 vots)
Índex de participació: 85,60%
La pregunta era:
Esta vostè a favor de la llei adoptada per
l’Assemblea Nacional declarant la sobirania del Quebec?
Resultats:
No: 50.56%
Sí: 49.44%
Diferència a favor del No: 52.645 vots
Índex de participació: 94.5%
Nevis
10-8-1998
El 1998
l’illa de Nevis va celebrar un referendum per independitzar-se de la
Federació de Saint Kitts i Nevis, un estat insular del Carib.
Vots emesos: 3935
Vots nuls: 10
Vots vàlids: 3925
Sí: 2427 (61,8%)
No: 1498 (38,2%)
Malgrat el resultat, la minoria unionista van imposar la seva voluntat a la
majoria independentista ja que aquesta necesitava 2/3 dels vots per tal que el
resultat es fes efectiu.
Puerto Rico 13-12-1998
Participació: 71%
Esdevenir territori de la Commonwealth: 0,1%
Mantenir la situació actual (territori lliurement associat als Estats Units
d’Amèrica): 0,3%
Esdevenir un estat independent: 2,5%
Esdevenir un estat dels Estats Units d’Amèrica: 46,5%
Cap de les possibilitats anteriors: 50,3%
Puerto Rico segueix avui en dia amb la mateixa situació que abans que es
celebrés el referendum (la que va obtenir un 0,3% dels vots).
A la butlleta de vot hi posava:
Accepta vostè l'autonomia especial proposada per
a Timor Oriental dins de l'Estat Unitari de la República d'Indonèsia?
ACCEPTO
o
Rebutja vostè
l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental, comportant la separació de
Timor Oriental d'Indonèsia?
REBUTJO
(a més a més a les butlletes hi apareixien símbols per tal de facilitar el
vot a la població analfabeta)
Població amb dret a vot: persones de disset anys o més, nascudes a Timor Oriental,
nascudes fora de Timor Oriental però amb almenys un pare nascut a Timor
Oriental, i persones els cònjuges de les quals compleixin alguna de les dues
condicions anteriors. Total: 451.792 persones.
Només la població del cens podia fer campanya electoral. Ni els polítics
indonesis ni els portuguesos podien prendre part a la campanya.
Resultats:
Índex de participació: 98.5%
ACCEPTO: 94.388 (21.5%)
REBUTJO: 344.580 (78.5%)
Abans del referendum, Timor Oriental formava part d’Indonesia.
Població estimada total: 620 145
(març 2006)
Població amb dret a vot el 21-5-2006: 484 718
La pregunta era:
Vol que la República de Montenegro sigui un estat
independent amb ple reconeixement legal i internacional?
Resultats:
Vots emesos: 419 236 (86,49% de
l’electorat)
Sí: 230 711 (55,5%)
No: 184 954 (44,5%)
Abans del referèndum, Montenegro formava part de la federació de Serbia i
Montenegro (anomenada República Federal de Iugoslavia fins l’any 2003).
Nova Caledonia (illa del Pacífic sota administració francesa) celebrarà un
referèndum final per a la independència l'any 2014, després d'anys de
transferències irreversibles en que esdevindrà gradualment sobirana. El
resultat del referèndum serà reconegut i respectat per la república francesa.
Carta de l'
Organització de les Nacions Unides de 1945:
Article 1: ''Els objectius de les Nacions Unides són... desenvolupar relacions
amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d'igualtat de drets
i d' autodeterminació dels pobles, i pendre altres mesures apropiades per
enfortir la pau universal..."
A l'article 55 també es reconeix el dret a l' autodeterminació dels pobles.
Resolució 1514 (XV) de l' Assemblea General de l' ONU de 14 de desembre de
1960 :
''Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació; en virtut d'aquest dret
determinen lliurement el seu status polític i lliurement busquen el seu
desenvolupament econòmic, social i cultural"
Versió de la Carta Internacional dels Drets Humans adoptada per l'
Assemblea General de l' ONU el 1966. Es defineix el principi de l'autodeterminació en el context d'una societat
democràtica.
Resolució 49/148 de l'Assamblea General de l' ONU del 7 de febrer de 1995. En aquesta data es proclama la
''realització universal del dret dels pobles a l'autodeterminació" en la
qual es destaca: ''la importància, per a la garantia efectiva i el compliment
dels drets humans, de la realització del dret dels pobles a l'autodeterminació".
Declaració de Principis de la "Llei Internacional Sobre Relacions
Amistoses Entre Estats" de 1970:
"tots els pobles tenen el dret a determinar lliurement, sense
interferència externa, el seu status polític i a buscar el seu desenvolupament
econòmic, social, i cultural, i tots els estats tenen el deure de respectar
aquest dret d'acord amb lo estipulat en aquest capítol".
Declaració Universal dels Drets Humans de la Organització de les Nacions
Unides de desembre de 1948.
Acta Final de la Conferència de Hèlsinki de 1975.
Article 1: "El dret d'autodeterminació extès a tot poble com a dret a
determinar el seu futur polític".
Resolució de la Cort Internacional de Justícia en el cas referent al Sàhara
Occidental (ex-Sahara Espanyol):
"el dret a l'autodeterminació és un dret dels pobles en territoris no
autogovernats"
Diverses resolucions de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa
entre 1977 i 1985.
Pensades en el seu moment com una manera de debilitar al sistema comunista,
sense pensar que en un futur proper es podrien aplicar a altres països
europeus.
Conveni internacional de drets polítics i civils de les Nacions Unides.
Article 1. Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació. En virtut d'aquest
dret determinen lliurement el seu status polític i lliurement busquen el seu
desenvolupament econòmic, social i cultural.
Conveni internacional de drets econòmics, socials i culturals de les
Nacions Unides.
Article 3. Els Estats que formen part del Conveni, incloent els que tinguin
responsabilitats en l'administració de territoris no autogovernats, promouran
la realització del dret d'autodeterminació, i respectaran aquest dret, en
conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.
L'article 2 diu
que la unitat de l'estat es indissoluble.
L'article 8 de la constitució diu que l'exèrcit és el garant de la unitat de
l'estat.
L'article 10 diu: "Las normas relativas a los derechos fundamentales y a
las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con
la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos
internacionales sobre las materias ratificados por España."
L'article 94.1.c permet la celebració de tractats internacionals que afectin la
integritat territorial de l'estat amb el consentiment de les corts.
L'article 168 de la Constitució diu que per modificar aspectes de la
Constitució com la monarquia, la unitat d'Espanya o els drets fonamentals, cal
que la modificació l'aprovin primer, per majoria de dos terços, el Congrés i el
Senat. Després s'han de dissoldre les Corts i convocar eleccions. Un cop
constituït el nou Parlament, han de ratificar el canvi les dues cambres una
altra vegada, també per majoria de dos terços. I per últim, la modificació ha
de ser aprovada per referèndum popular a tot l'Estat espanyol per majoria
simple (>50%).
El 12 de desembre
de 1989 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per la qual
Catalunya no renuncia al dret a autodeterminar-se. Hi van votar a favor
Convergència i Unió, Centre Democràtic i Social, Esquerra Republicana de
Catalunya i Iniciativa per Catalunya. El Partit dels Socialistes de Catalunya
va votar-hi en contra. No hi va haver cap abstenció. El Partit Popular no va
assistir a la sessió.
El text original de la resolució va ser presentat per ERC, però el text final
que es va aprovar va ser esmenat per CiU quedant de la següent forma:
El Parlament de Catalunya:
1. Declara, solemnement, que Catalunya forma part d'una realitat nacional
diferenciada en el conjunt de l'Estat, fet que el poble català ha sostingut en
tot moment, tant des de les seves forces polítiques, de les institucions
culturals i civils del país, com des de la consciència de la majoria dels seus
ciutadans i ciutadanes.
2. Manifesta que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés
de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la
renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els
principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya de 1979.
3. Afirma, com a conseqüència, que en el moment que ho cregui oportú, i a
través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional,
podrà incrementar les cotes autogovern (sic) fins allà on cregui convenient i,
en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de
cada moment històric.
L'u d'octubre de
1998 el parlament de Catalunya va votar una resolució que ratificava el dret
d'autodeterminació de Catalunya. Amb els vots favorables de CiU, del Partit per
la Independència, d'ERC, d'Els Verds i d'Esquerra Unida i Alternativa,
l'abstenció d'IC i del PSC i el vot negatiu del PP, la resolució es va aprovar
amb 75 vots a favor, 39 abstencions i 15 vots negatius.
Aquest era el primer cop que s'aprovava un iniciativa proclamant el dret a
l'autodeterminació en el ple de la Cambra (la proposta del 1989 es va debatre
en comissió, a proposta d'ERC).
El text de la resolució, a partir d'un acord transaccional entre CiU i el
Partit per la Independència, afirmava:
"El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è
aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el
dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau,
democràcia i solidaritat".
Salvador Cases i
Majoral
e-mail:
salvadorcases arroba gmail punt com
Pots visitar
també aquesta altra web meva: Com fer votacions