Nota publicada a la revista de la Colla Castellera Tirallongues de Manresa
Español

Entrevista a en Fernando Ledo

Ja fa uns mesos que és entre nosaltres en Fernando Ledo, cap de colla de la colla castellera Quatre Barres de Castelar (Argentina), assistint als nostres assajos i actuacions, per aprendre la tècnica castellera. És un fet únic i prou destacable per tractar detingudament en aquesta entrevista feta per en Josep Call.

---

Estem aquí per fer una entrevista a en Fernando Ledo i el seu germà Agustin. Com se us va ocòrrer de crear una entitat castellera en terres d'Argentina?
L'entitat ja estava creada, que era les Quatre Barres que és el casal on pertanyem nosaltres i és un casal català on exiliats i emigrants de casals de Catalunya es van ajuntar per mantenir les cultures. Nosaltres, a partir d'un any, arrel de viatges que vam realitzar els joves dels casals a Catalunya, a l'estiu, una vegada en vam veure un, se'ns va ocòrrer i vam arribar a Argentina amb la idea de fer-ho, començar a veure què es podia fer i bé, vàrem buscar amics, entre tots els germans, cosins i gent del casal vam començar a formar la colla i, bé, estem intentant fer-ho.

O sigui, Ja havies vingut alguna altra vegada aquí...
Sí, sí, ja hi havia estat el 92 i el 96, que va ser quan vaig veure els castellers.

I on va ser?
Va ser a Mataró per la seva Festa Major, que crec era el primer cop que feia una exhibició castellera, era la inauguració de la colla de Mataró, el debut i, bé, també hi havia els de Barcelona.

L'acceptació a Argentina, allà als casals, ha estat bona?
Sí, sí. Molt bona. A la gent li va agradar molt. Al principi no creien que poguéssim arribar a fer una colla, pensaven que era una idea perduda però al veure que va anar prenent color i forma els va agradar molt als casals d'Argentina. Ens recolzen molt i ens conviden a anar als seus casals. Fins ara vam anar al casal de Mendoza, per la trobada de l'any 97, l'Octubre, que va ser el nostre debut i després vam anar al casal de Paranà a ajudar-los en una representació de col·lectivitats. Ens van convidar a participar-hi i també vam tenir-hi la nostra actuació.

Tens una relació bastant estreta amb l'Angel Glanfranceeco. Més o menys, com us vàreu conèixer per establir una relació?
El tema va començar quan nosaltres vam decidir formar la colla, entràrem a buscar informació de com podíem començar, la part tècnica, vídeos, fotos i tot aquest tipus de coses. Vam entrar a buscar per Internet que va ser el primer que trobàrem i allà ens vàrem connectar amb Josep Fargas. Fargas ens va comunicar amb l'Àngel i l'Àngel ens va enviar una carta de seguida donant-nos ànims, ajudant-nos en tot i allà va començar el nostre contacte a través de cartes. Quan jo vaig viatjar aquí, a Manresa, el vaig veure, ens presentàrem i, bé, estiguerem junts i ell ja va començar a explicar-m'ho tot, junt amb tots els Tirallongues i el seu cap. I bé, l'Àngel també va anar a Argentina ara al gener i estigué al nostre casal ajudant amb la idea, incentivant amb tota la seva experiència, bé, ajudant-nos amb tot el que podia.

Amb el temps que portes a Catalunya, dos mesos, has vist alguna altra entitat caatellera a part de la nostra?
No, no. És una tasca que tinc pendent encara, el que passa és que els divendres, que és quan tinc lliure, és quan vinc a veure els assajos i estic aquí amb la gent tirallonga. I totes les colles castelleres, generalment, s'ajunten els divendres. M'havien invitat també els Minyons de Terrassa i altres colles de Barcelona, però bé, el tema és que sempre que he de venir a una colla vinc a Manresa. Quan tingui més temps o em donin un altre dia, dimarts o dimecres on ells també es puguin ajuntar i explicar-me a mi hi aniré però encara mantinc el contacte amb Manresa. Tinc ara que anar a parlar amb més gent, amb les entitats castelleres, amb coordinadora i tot això, però estic esperant una mica més de temps.

T'han presentat a alguna altra entitat per això, o no ?
No, em presenten gent que també coneix als Tirallongues i altres colles, però així, presentació oficial d'algun president de colla ... bé, si, vaig estar a la presentació que van fer a Manresa el cap de setmana passat, vaig estar amb uns xicots de Tarragona i, bé, aquest mes quan tingui més temps també vaig a Tarragona per què vull anar-hi, i a Valls, a coneixèr una mica també tat aquest tema.

A part del tema dels castells, actualment què és el que hi fas aquí?
Estic visitant a la meva família i els meus amics, que tinc dispersats per tots costats. Aprofito també per viatjar dins Espanya, doncs em faltava conèixer una mica el Sud i, bé, tinc una amics a Màlaga i vaig estar uns dies amb ells per Andalusia. A més també pertanyo a AIJOCC, que és una Associació Intemacional de Joves dels Casals Catalans, que, a més de fer castells estem buscant de fer altres activitats junt als joves d'altres casals, de Mèxic, d'Equador, de Colòmbia, de Brasil, de França ... estem treballant en conjunt i divideixo una mica el meu temps entre turisme, treballar amb aquesta associació i els castells.

Tornant als casals, a part de castells, es fan sardanes o alguna altra activitat catalana?
Sí, sí. Els casals el que intenten és guardar una mica la cultura catalana, que no es perdi a través del temps, llavors, quasi tots els casals tenen el seu grup de dansa, ensenyen a ballar sardanes, ensenyen el català... És una entitat social on s'ajunten els caps de setmana i alguns dies entre setmana a realitzar activitats culturals i per parlar el català, més que res per què no es perdi aquesta idea.
I paelles ... (Agustin)
Paelles també, se'n mengen.

...Paelles és valencià
Sí, però hi ha un pilot de valencians que estan als casals valencians per parlar també el català, el valencià que diuen ells. I la paella també la mengem bastant al nostre casal a pesar que també tenim molta gent de Mallorca i de València, llavors es barreja una mica el tema.

I amb altres casals com per exemple de Galícia o d'altres comunitat, existeix alguna relació?
Sí, sí, es comuniquen. Nosaltres, personalment, com a castellers, tot just havíem començat i vam tenir un contacte a Paranà a la festa de les col·lectivitats que vam estar amb la joventut basca i vam passar una tarda molt amena. Però sí, els casals s'ajunten també amb els gallecs i amb els bascos i amb els asturians també i festegen el dia de la raça a Argentina.

M'han comentat una anècdota que va passar a Buenos Aires amb en Jordi Pujol. Explica'ns una mica com va anar.
Estàvem a Paranà i ens vam assabentar que venia el Jordi Pujol el 15 de novembre. Vam demanar permís per fer una torre a la gent de la Generalitat i ens van dir que no hi havia problema. Però Pujol no sabia res, a més no sabíem fins a última hora si la podríem fer perquè era improvitzat. Era dimecres i Jordi Pujol només venia un dia a Buenos Aires. No havíem trobat el lloc per fer la torre i llavors vam parlar amb la gent de la Generalitat i ens van dir que a les 8 faria un discurs curt de 30 minuts al casal de Buenos Aires i se n'anava. A les 8 ell va venir, baixa del cotxe i es troba amb els castellers argentins. Un de nosaltres, Nuri, que parla molt bé el català, li va dir, "Sr. President, som els castellers de Castelar i volem fer una torre en el seu honor." No s'ho podia creure, amb uns ulls molt oberts. Li vam fer una torre i, clar, nosaltres erem pocs aquell dia, 30 o 32 com a molt. I clar, va veure que pujava la torre i que no hi hava pinya i llavors es va començar a desesperar i a cridar "anem a fer pinya que es mataran". Li vam dir que tranquil que sempre ho fèiem així, que estàvem acostumats. Va baixar la torre i va estar parlant amb nosaltres una estona, felicitant-nos i recomanant-nos que tinguéssim una mica més de pinya, perquè seria perillós... Aquesta va ser la anècdota.

Però tot i això us va donar ànims... que seguíssiu endavant...
Sí, sí. Després crec que vam sortir a una foto de l'Avui que parlava de Pujol i de la política exterior catalana, però res a veure amb la cultura sinó que estaven parlant d'economia i apareix Pujol a la foto amb nosaltres. La guardem allà i la tenim de record. Volíem que ell sabés de forma oficial que estem fent alguna cosa.

També tenim aquí a l'Agustin, el germà d'en Fernando. Juga en un equip de rugbi a Anglaterra ...
Sí. No a Anglaterra sinó a Argentina. Però vam anar de gira esportiva a jugar a Anglaterra, Escòcia...

...també pertany a l'entitat Quatre Barres. Tu de què fas? Puges al castell, fas pinya?
No, pujo, pujo. Estic al segon pis intentant que les coses surtin bé.

Quin tipus de castells feu ara. Quin rècord teniu?
El nostre rècord és la torre de 4. Ja estem en la de 5. Això va ser molt aviat, va ser el 15 de desembre. Nosaltres vam seguir i els últims dies vam estar a punt de fer-la.

Tu Fernando Ja n'has fet algun pilar I t'ha sortit bastant bé. L'experiència de que van fer el primer pilar de 4 aquí, com t'has sentit.
Bé, l'experiència va ser total perquè jo només pujo una vegada per explicar-los a ells com han de pujar. No pujo més. Sempre estic abaix. Sóc el que crida des d'abaix. I quan vaig arribar aquí em van dir: va, un pilar de 4. Què!? I bé, vaig pujar i va ser "Bàrbaro". Vaig aprendre un pilot de coses i ara em sembla que m'hauré de pujar jo a tots els pilars. Molt bé i agraeixo a tots que m'hagin donat el temps i l'oportunitat de pujar.

El cap de colla, el Toni Marmi, a part de la seva experiència per fer els castells, t'ha indicat per perfeccionar-se. Ho has après tu bé, més o menys les classes que ell t'ha donat?
Com ho he après encara no sé si bé o malament, ho veurem quan torni i se'm caiguin, però no, no, he après un pilot de coses. Jo penso que de tècnica les coses bàsiques les he après, el que passa que la resta vindrà quan jo estigui amb la meva colla, amb la meva gent treballant, llavors allà veuré bé la tècnica que he de tenir. La tècnica bàsica la tinc i em veig molt bé i a més el que ell em va donar és la seva experiència de veure també com dirigeix un cap la colla, no només la part tècnica sinó també altres parts que ha de tenir un cap de colla com posar-se davant una situació, veure les cares, estudiar bé el pom de dalt, les reaccions que tenen els nois, i tot aquest tipus de coses i, bé, que és part també de la tècnica però més que res no està escrit sinó que els hi ha de donar l'experiència i de desitjar haver estat cap de colla i estar al càrrec de la gent. Tot això m'espera quan torni, però hi ha un pilot de coses que ell em va dir. I també em van explicar molt bé com es viu la part organitzativa i administrativa i la part tècnica d'una colla, i tot això ho vaig aprendre aquí, també.

Com hauràs vist, aquí, el castell es divideix en tres blocs i cada bloc té la seva gent. I després està el cap de colla que és el jefe, que és el que mana en el grup dels tres caps. Vosaltres tindreu una organització semblant?
Actualment sóc jo sol perquè si tenim un cap per cada cosa ens quedem sense gent que pugi però sí, generalment tenim a l'Agustin i potser algun altre noi, Esteban i altres, que els tinc perquè m'ajudin quan fan el tronc. Després, Nuri també m'ajuda amb el pom de dalt i Santiago és el que també m'ajuda molt amb la pinya que és un altre problema meu que tinc bastant gran. Som 4 o 5 que estem constantment mirant els videos i estudiant els que més o menys sabem alguna cosa més que la resta.

Segons tinc entès, l'Àngel us ha enviat molt material. A més, t'ha ensenyat basant-se en la seva experiència? I el que us ha enviat es correspon amb la realitat del que us ha ensenyat?
Sí, sí. El que més em va servir van ser els vídeos i un part de mesures per faixes. Em va enviar també esquemes de pinyes però eren quasi impossibles d'entendre doncs no especifiquen com s'agafa, com es posa el pit i les cames, que això a través de cartes no es pot explicar, calia que estigués aqui per veure-ho bé. La principal ajuda la va fer quan va estar a Argentina ajudant a la canalla, sobretot. Ara quasi segur que sabria llegir les pinyes que em va enviar. Amb l'ajuda del llibre.

Quan tornis, intentareu fer castells de 6? Fins ara n'heu fet de 5.
El de 5 no el vaig veure, el van fer ells sense mi. O sigui, quan jo m'en vaig és quan fan més. El problema en fer castells de 5 i de 6 és la gent.

Pel que m'has dit, els principals sou quasi tots de la mateixa família.
El casal està format principalment per 4 famílies, per això. A més van ser els meus germans i parents els que van col·laborar en ajudar-me al principi.

Ja per acabar. La relació que has tingut amb la nostra entitat, què t'ha semblat?
"Bàrbaro". La veritat és que no pensava trobar-me amb gent tan bona i ho dic sense demagògia. Jo vaig venir com un fantasma que venia a vendre castells i la gent em va acollir, va respectar el poc que sabia, van tenir temps per donar-me fora del seu calendari per ajudar-me. Tant en Fargas com l'Àngel sempre estan a la meva disposició. El cap de colla, mentres porta l'assaig sempre està al meu costat explicant-me ... són coses que jo valoro molt. A més la gent és molt càlida i amable, gent com nosaltres, amb les mateixes intencions, gent comuna. Agraeixo a tothom el temps que m'han dispensat. Els Tirallongues estaran sempre vinculats al naixement de la nostra colla. Si mai veniu a Argentina us rebrem amb les portes obertes i buscarem lloc per tothom. Seria un gust tenir-vos a Argentina. Farem tot el possible per què aquest encontre es realitzi.

Gràcies per tot, Agustin i Fernando, i que us vagi molt bé. Si un dia venim a Argentina, espero que Ja feu castells de 7.

---

Entrevista a Fernando Ledo

Estamos aquí para hacer una entrevista a Fernando Ledo y a su hermano Agustín. ¿Cómo se les ocurrió formar una entidad castellera en Argentina?
La entidad ya existía, era Les Quatre Barres, el casal catalán al cual pertenecemos. A nosotros se nos ocurrió hace un año, a raíz de viajes que realizamos los jóvenes de los casales a Cataluña, al ver una actuación en Mataró. Cuando volvimos comenzamos a juntar gente para intentar formar la colla.

¿La aceptación en los casales de Argentina fue buena?
Sí, muy buena. A la gente le gustó mucho. Al principio no creían que pudiéramos llegar a formar la colla, pero al ver que la cosa tomaba forma les gustó. Nos apoyan mucho y nos invitan para actuar. Fuimos a Mendoza en octubre del 97 y después al casal de Paraná a participar de un encuentro de colectividades.

¿Cómo se conocieron con Angel Gianfrancesco?
Cuando decidimos formar la colla, comenzamos a buscar información de todo tipo. Buscando en Internet nos conectamos con Josep Fargas. Él nos comunicó con Angel, quien en seguida nos mandó una carta apoyándonos en todo y así comenzó nuestro contacto. Cuando llegué a Manresa lo ví, nos presentaron y me estuvo explicando de todo junto con el cap de colla. Angel viajó a la Argentina en enero y estuvo en LQB ayudando en lo que podía e incentivando a la gente.

¿Has conocido alguna otra entidad castellera aparte de la nuestra?
No, es algo que todavía tengo pendiente. Es que los viernes, que es cuando tengo libre, vengo a los ensayos y estoy con los tirallongues. Y todas las collas, por lo general, se reúnen los viernes. Me invitaron los Minyons de Terrassa y otras collas de Barcelona. Cuando tenga más tiempo o pueda disponer de otro día en que ellos se puedan juntar, iré. Tengo que hablar con más gente, con las entidades castelleras, coordinadoras y todo eso... Todavía no me han presentado "oficialmente" con ningún presidente de colla... Únicamente el fin de semana pasado, estuve con unos chicos de Tarragona. Ahí también quiero ir.

¿Qué estás haciendo, aquí, aparte de los castells?
Visito a mi familia y mis amigos, que tengo desparramados por todos lados. Además pertenezco a AIJOCC, que es una asociación internacional de jóvenes de casales cartalanes. Estamos buscando hacer actividades con jóvenes de otros casales, de México, Ecuador, Colombia, Brasil, Francia...

Volviendo a los casales, ¿Qué otras actividades catalanas se realizan?
Lo que intentan los casales es conservar un poco la cultura catalana, que no se pierda a través del tiempo. Casi todos los casales tienen su grupo de danza, enseñan a bailar sardanas, enseñan catalán...
Y paellas... (Agustín)
También comemos paella.

Las paellas son valencianas...
Sí, pero hay muchos valencianos que se acercan a los casales para hablar catalán, o valenciano, como dicen ellos. También hay mucha gente de Mallorca.

¿Se relacionan con casales de otras colectividades?
Sí. Como castellers, ni bien empezamos nos invitaron a la feria de colectividades en Paraná, estuvimos con la juventud vasca y pasamos una tarde muy entretenida. Los casales suelen juntarse con los gallegos, los vascos y los asturianos y se festeja el Dia de la Raza.

¿Cómo fue la anécdota con Jordi Pujol?
Estábamos en Paraná y nos enteramos que venía Pujol el 15 de noviembre. Pedimos permiso a la gente de la Generalitat para hacer un castell y nos dijeron que no había problema. Pero Pujol no sabía nada, además, hasta última hora no sabíamos si lo íbamos a poder hacer porque era algo improvisado, era miércoles y Jordi Pujol iba a estar sólo media hora en el casal de Buenos Aires, para dar un discurso. A las 8 llegó, bajó del coche y se encontró con los castellers argentinos. Uno de nosotros, Nuri, que habla muy bien el catalán, le dijo "Sr. Presidente, somos los castellers de Castelar y queremos hacer una torre en su honor". Pujol no lo podía creer. Ese día éramos muy pocos, 30 o 32, y claro, al ver que el castillo subía y no había pinya, entonces se empezó a desesperar y a gritar "vamos a hacer pinya, que se van a matar!". Le dijimos que se quedara tranquilo, que ya estábamos acostumbrados. Descargamos el castell y se quedó un rato charlando con nosotros, felicitándonos y recomendándonos que tuviéramos un poco más de pinya, que era peligroso... Después salimos en una foto en el diario Avui, en una nota que hablaba de política económica, nada que ver con la cultura, pero ahí estaba Pujol en la foto con nosotros. La guardamos de recuerdo. Queríamos que él supiera de forma oficial lo que estamos haciendo.

También tenemos a Agustín, el hermano de Fernando. Juega al rugby en Inglaterra...
Sí, pero no en Inglaterra sinó en Argentina. Fuimos de gira a jugar en Inglaterra, Escocia...

...También pertenece a LQB. ¿De qué hacés? ¿Subís al castell, hacés pinya?
Subo, subo. Estoy en el segundo piso.

¿Qué castells están haciendo ahora? ¿Cuál es el record?
Nuestro récord es la torre de 4. Ya estamos en la de 5. Fue hace muy poco, el 15 de diciembre. Nosotros seguimos y los últimos días estuvimos a punto de hacerla.

Fernando, ¿Cómo viviste la experiencia de tu primer pilar de 4?
Fue una experiencia total, porque yo sólo subo una vez para explicarles a ellos como tienen que subir y no subo más. Estoy siempre abajo. Soy el que grita desde abajo. Y cuando llegué acá me dijeron vamos, un pilar de 4. ¡¿Qué?! Y bueno, subí y fue bárbaro. Aprendí un montón. Si aprendí bien o mal lo veremos cuando vuelva. Creo que la técnica básica la aprendí, el resto vendrá cuando esté allá con mi colla y vea qué técnica tiene que tener. También me sirvió mucho el ver cómo dirige un cap su colla, cómo afrontar una situación, ver las caras, estudiar el pom de dalt, las reacciones, etc. También me explicaron como es la parte organizativa y administrativa de la colla.

Como habrás visto, aquí el castell se divide en tres bloques, cada uno con su gente. Aparte está el cap de colla que es el "jefe". ¿Van a tener una estructura similar?
Actualmente soy el único cap, porque si ponemos uno para cada bloque nos quedamos sin gente que suba, pero sí, tengo a Agustín, Esteban, y otros chicos que me ayudan con el tronco. Después, Nuri me ayuda con el pom de dalt y Santiago también me ayuda mucho con la pinya, que es otro gran problema que tengo. Somos 4 o 5 mirando los videos y estudiando los que sabemos un poquito más que el resto.

Angel les envió bastante material. Lo que les envió, ¿se corresponde con la realidad de lo que les enseñó basándose en su experiencia?
Sí. Lo que más me sirvió fueron los videos y las medidas para las fajas. También me mandó esquemas de pinyas pero eran casi imposibles de entender ya que no explican cómo se agarra, como poner el pecho y las piernas, cosas que por carta no se pueden explicar. La principal ayuda fue cuando estuvo en Argentina ayudando sobre todo a los chicos.

Hasta ahora hicieron castells de 5. Cuando vuelvas, ¿intentarán el de 6?
El de 5 no lo vi, lo hicieron ellos sin mí. O sea, que cuando no estoy es cuando más trabajan. El problema para hacer castells de 5 y de 6 es la gente.

Por lo que contaste, los principales son casi todos de la misma familia.
El casal está formado principalmente por 4 familias, por eso. Además, al principio los que me ayudaron fueron mis hermanos y parientes.

Para terminar, ¿qué te pareció la relación con nuestra entidad?
Bárbaro, la verdad es que no pensaba encontrarme con gente tan buena, y lo digo sin demagogia. Me recibieron, respetaron lo poco que sabía, me dieron tiempo fuera de su calendario para ayudarme. Tanto Fargas como Angel están siempre a mi disposición. El cap de colla, Toni Marmi, siempre está al lado mío explicándome... Son cosas que valoro mucho. Les agradezco mucho a todos el tiempo que me dedicaron. Los Tirallongues siempre estarán vinculados al nacimiento de nuestra colla. Si algún día vienen a Argentina, los recibiremos de brazos abiertos y buscaremos lugr para todos. Sería un gusto. Haremos todo lo posible para que este encuentro se realice.

---