Nota publicada en El Diario, de Morón, 2ª quincena de septiembre de 1998,
pág 16
Català - English
Antiguas expresiones culturales de la comunidad catalana renacen en el oeste.
Eternos castillos humanos
La agrupación Les Quatre Barres de
Castelar es la única en América que practica la centenaria tradición
catalana. La construcción de castells, que data de 1700, además
de reafirmar lazos de identidad entre inmigrantes y descendientes se vive como
símbolo de unión comunal.
Diego O. Ramos
Los cuerpos se entrelazan con fuerza y gracia para formar un todo que los
trasciende y dignifica: la pequeña gesta los une en la firmeza breve y final de
la construcción. Cada toque nuevo de tambor anuncia el cambio de formación:
hacen un tres de cuatro, un dos de cuatro y un pilar de cuatro,
aumentando de a poco la dificultad de la apuesta y acrecentando el valor
simbólico del rito festivo.
Ser parte de una torra humana tiene para los miembros de la primera y única colla
castellera del país y de América un valor que se aleja de lo gimnástico: trabajar
juntos para conseguir algo grande es el lema que guía la acción colectiva
de los jóvenes que desde hace un año decidieron darle una presencia pública
mayor al casal catalán de Castelar Les Quatre Barres.
El festejo de la Diada de Catalunya en la plaza de Morón el último
13 de septiembre con la construcción de los castillos humanos como ceremonia
central junto al baile de las típicas sardanas le dio visivilidad a una
organización de inmigrantes y descendientes que desde hace ya casi cuarenta
años sirve al mantenimiento de los lazos culturales.
Ceremonia de humildad. "Nuestra idea es exportar esta
tradición impresionante, entre otras cosas por el gesto de humildad que
representa ser casteller, porque todas las personas se agrupan para conseguir un
objetivo común y si uno falla la culpa no es deuno sino de todos" explica Fernando
Ledo, el cap de la colla que con apenas 22 años es el
principal impulsor del proyecto que vincula a los más jóvenes con sus raíces
culturales en una ceremonia poco formal y atractiva que los vincula con las
generaciones precedentes: "uno de los elementos más importantes es el
hecho de que sirve de vehículo de unión entre las personas mayores y los más
jóvenes"
"La idea de crear la colla surgió el año pasado. Con unos chicos de
Castelar estuvimos presentes en una jornada castellera en Mataró y nos
impresionó muchísimo esta tradición" cuenta Ledo. Luego llegaron las
primeras reuniones, el aprendizaje intuitivo a partir de fotos y videos, unas
pocas presentaciones y su viaje a las fuentes de la tradición.
Fernando estuvo un mes en Barcelona entrenándose con los Tirallongues,
uno de los grupos catalanes, en las técnicas correctas de trabajo. Este
interés de un grupo del lejano Castelar en las tradiciones culturales catalanas
tuvo repercusión en la prensa barcelonesa. "La colla argentina es un
hecho sin precedentes ya que los castells sólo han tresapsado las fronteras
catalanas con collas en Baleares y el Rosellón" publica el diario AVUI
de octubre del 97, como puede leerse en la página de Internet de Les Quatre
Barres.
Gesta libertaria. La costumbre de los castells data de 1700 donde la
unión colectiva para formar torres era de alguna forma el símbolo más claro
para representar las formas de resistencia a la opresión que destacaron a
muchas comunidades pequeñas perseguidas. La Diada de Catalunya, fecha que se
conmemoró en la presentación en sociedad de Les Quatre Barres en el
oeste, marca la gesta de lucha heroica en 1714 por parte del pueblo catalán
ante el avance en su ciudad de las tropas francesas y españolas del ejército
del rey Felipe V.
Los castells hablan de la necesidad de la asociación para lograr una
fortaleza que lleva hacia logros de otra forma impensables y pone a la unión
comunal como la base de cualquier movimiento: eso muestra la misma
estructura de las construcciones, los castillos serán más altos cuantas más
personas participen formando un sostén alrededor de los participantes, lo que
la tradición llama la piña.
Estas metáforas inmediatas de los castells son las que explican su prohibición
durante períodos de represión como la dictadura franquista y dejan entender
uno de los ideales fundacionales de la práctica de Les Quatre Barres: "Perseguimos
una meta trascendente: hacer que la gente descubra el sentido de la solidaridad,
donde la unión de todos para un fin común hace posible levantar esta ilusión,
que corre por nuestras venas desde el primero hasta el último piso".
Eterns castells humans
Els
cosos s'entrelligan amb força i gràcia per formar un tot que els trascendeix i
dignifica: la petita gesta els uneix en la fermesa breu i final de la
construcció. Cada toc nou de tambor anuncia el canvi de formació: fan un tres
de quatre, un dos de quatre i un pilar de quatre, augmentant a poc a poc la
dificultat de l'aposta i engrandint el valor simbòlic del ritu festiu.
Ser part d'un castell té per als membres de la primera i única colla
castellera del país i d'Amèrica un valor que s'allunya del fet
gimnàstic: treballar junts per aconseguir quelcom gran és el lema que
guia l'acció col·lectiva
dels joves que des de fa un any van decidir donar una presència pública major
al casal català de Castelar Les Quatre Barres.
El festeig de la Diada de Catalunya a la plaça de Morón el darrer
13 de setembre amb la construcció dels castells com a cerimònia central, junt
amb la ballada de la típica sardana va donar visibilitat a una
organització d'immigrants i descendents que des de fa gairebé quaranta anya
serveix al manteniment dels llaços culturals.
Cerimònia d'humilitat. "La nostra idea és exportar aquesta
tradició impressionant, entre altres coses pel trat d'humilitat que representa
ser casteller, perquè tote les persones s'agrupen per aconseguir un objectiu
comú i, si un falla, la culpa no és d'un sinó de tots" explica Fernando
Ledo, el cap de la colla que amb només 22 anys és el
principal impulsor del projecte que vincula als més joves amb les seves arrels
culturals en una cerimònia poc formal i atractiva que els vincula amb les
generacions precedents: "un dels elements més importants és el fet de
que serveix d'unió entre les persones grans i els més joves"
"La idea de crear la colla va sorgir l'any passat. Amb uns nois de Castelar
vam estar a una diada castellera a Mataró i ens va impressionar molt
aquesta tradició" explica Ledo. Després arribaren les primeres reunions,
l'aprenentatge intuitiu a partir de fotos i vídeos, unes poques presentacions i
el viatge a les fonts de la tradició.
Fernando va passar un mes a Barcelona entrenant amb els Tirallongues les
tècniques correctes de treball. Aquest interès d'un grup del llunyà Castelar
en les tradicions culturals catalanes es va fer resò a la premsa
barcelonina. "La colla argentina és una
iniciativa sense precedents, ja que fins ara els castells només
han depassat l'àmbit estricte del Principat, amb la constitució
de colles a les Balears i al Rosselló." publica el diari AVUI
d'octubre del 97, com es pot llegir a la pàgina d'Internet de Les Quatre
Barres.
Gesta libertària. El costum dels castells data del 1700 quan la unión
col·lectiva per formar torres era d'alguna forma el símbol més clar per
representar les formes de resistència a la opresió que destacaren a moltes
comunitats petites i perseguides. La Diada de Catalunya, data que es conmemorà
a la presentació en societat de Les Quatre Barres a l'oest, marca la
gesta de lluita heroica en 1714 per part del poble català davant l'avançada a
la seva ciutat de les tropes franceses i espanyoles de l'exèrcit del rei Felip
V.
Els castells parlen de la necesitat de l'associació per assolir una
fortalessa que porta capa fites impensables d'una altra manera i posa la unió
comunal com la base de qualsevol moviment: això demostra la pròpia
estructura de les construccions, els castells seràn més alts quantes més
persones hi participin formant la pinya.
Aquestes metàfores inmediates dels castells són les que expliquen la seva
prohibició durant períodes de represió com la dictadura franquista i permeten
entendre un dels ideals fundacionals de la pràctica de Les Quatre Barres:
"Perseguim una meta trascendent: fer que la gent descubreixi el sentit
de la solidaritat, on la unió de tots amb un fi comú fa possible aixecar
aquesta il·lusió, que corre per les nostres venes des del primer fins
l'últim pis".
Eternal human castles
Bodies entwine strongly and gracefully to make a whole which will go
beyond and dignify them: the small feat ties them together into the
construccion's brief, final firmness. Each new drum roll announces
the changing of the formation: they do a 3 of 4, a 2 of 4 and a pilar of 4,
rising the bet's difficulty little by little and increasing the festive rite's
symbolic value.
For the members of the first and only colla
castellera of the country and America, taking part in a castle's got a
meaning going beyond gymnastics: to work together to make something
big. that's the motto ruling the colective action of these youths who,
one year ago, decided to give a bigger public presence to Castelar's catalan
centre Les Quatre Barres.
The making of castles as the main number, along with the typical sardana's
dancing in Catalonia's Day memorial at Morón square last
September 13th, put on the spotlight this immigrants' institution that's been
keeping cultural links for almost 40 years.
Humbleness Ceremony. "Our goal is exporting this awsome
tradition, partly because of the humbleness treat that means being a casteller.
That's because all the people group to achieve a common objective, and should
anyone fail, it's not one person fault, but everyone's" says Fernando
Ledo, the cap (leader) of the colla. The 22-year-old in the
main booster of this project that links younger people to their cultural roots
in an attractive way. "one of the most important things is the
fact of creating a link between the elder and the young"
"The idea of creating the colla came up last year. We were in a casteller
feast in Mataró and this tradition just shocked us" says Ledo. Later would
come the first meetings, intuitive learning through pictures and videotapes, a
few performances and the trip to the fonts of tradition.
Fernando spent 1 month in Barcelona learning the right techniques with the Tirallongues.
Local press put an eye on them: "If this colla becomes a
reality, it will be the first one outside Catalonia, the Balearic Islands and
the Rousillon." published AVUI newspaper on October '97, as read in
the colla's website.
A deed for liberty. The costume of making castles starts around 1700
when common union to form the towers was one of the clearest ways to represent
resistance against the opression suffered by many small and persecuted
communities. Catalonia's Day, the date memorialed in the colla's debut in the
west of Great Buenos Aires, commemorates the heroic deed of the People of
Catalonia against the city's besiege by Philip V's army french and spanish
troups in 1714.
Castles are about the need of getting together to achieve enough strenght to
get to feats impossible to accomplich otherwise, and places common union as
basement of any move: this is proven upon the very structure of the castle,
which will be higher the more people takepart in the pinya.
These castles' methaphores are the reason why they were banned in periods of
repression such as general Franco's dictatorial government, and let us
understand one of the Colla's main ideals:
"We pursue a trascendental goal: make people discover the sense of
solidarity, were everyone's union with a common aim makes this illusion true".
© El Diario, Año 9, Nº 152, San Martín 134, piso 1º, of.
3 y 4, Morón (1708) Bs. As. Argentina
Traducciones de N.O.P.
|
Història · La Colla · Premsa · Actuacions · Home |
