Diverso Alaria és l’alter ego de F. Guillem Sanz (València 1965) com a creador i coreògraf i direcció, encara que les seves funcions s’estenen a la pintora Bàrbara Juan com a escenògrafa i altres col·laboradors com Jordi Vidal (assessorament bibliogràfic, pàgina web i producció musical), artistes gràfics com Joan Sastre (fotografia) i l’escultor Ferran Aguiló, a part de la participació de músics, ballarins i actors dins l’àmbit mallorquí.

Willie Sanz és llicenciat en Psicologia per la Universitat de València, i ha aprofundit la seva formació en filosofia, art dramàtic, piano, dansa clàssica i contemporània. En l’actualitat imparteix classes de Música a l'IES Son Rullan  i de dansa al Conservatori Superior de Palma de Mallorca. Ha col·laborat com a crític musical a la premsa de Palma.

El 1986 a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València va realitzar la direcció escènica de l’obra de teatre de moviment Extasi i entra en contacte amb la dansa contemporània (Gracel Meneu, Gerard Collins). Coneix la feina de Carolyn Carlson i Larrio Ekson a una trobada per ballarins del País Valencià.

L’any 1989 torna a Mallorca. Fins a l’any 1992 participa amb el grup de videocreació Dulse Producció com a guionista i intèrpret en diversos treballs de video-dansa: Parábolos, Dulse Despertar, Phrenology (premiada el 1991 al Certamen de Arte Joven de Madrid i exhibida al Museo Español de Arte Contemporáneo), Femme Fantôme (premiada a Expo-Ocio, Madrid 1992) i Mortus mobilis.

El 1994 continúa la seva formació i ingressa a la formació de dansa contemporània “Saco de Gatos” sota la direcció de Paulo Ruschel. Un altre treball videogràfic és ¿A ti también te gusta el tango?, exposició multimediàtica conjunta amb Bàrbara Juan, convertida llavors en la seva escenògrafa en Diverso Alaria ja de manera habitual.

L’any 1997 inicia la seva aportació a la companyia La Quercia amb les obres Trenta-dos de maig (1997) i actuacions improvisades de dansa i música (1999-2000) sota la direcció de Laura Girotto. Aquell mateix any rep una beca de la Fundació Pilar i Joan Miró pels textos del projecte del llibre d’artista Lo bonito de mis huesos, amb l’edició pictogràfica de Bàrbara Juan, treball que resta inèdit.

El 1999 crea Diverso Alaria.

1999
Aquest any realizta el solo de dansa i performance visual Nemrod estrenat al Teatre Municipal de Palma sota la producció de “Ses veritats des moix”, a l’espectacle Solos 3.

2001

El 2001 estrena Auberon Matin i el balla al Teatre Municipal i a Sa Nau, de Palma, dins la companyia “La Quercia”. També participa com a coreògraf i ballarí a la V Covenció Internacional de Percussió al Conservatori de Palma.

2002

El 2002 ha presentat Il Copto, estrenada a Manacor i representada també a Palma. Aquests tres darrers espectacles formen part de la trilogia Solos apòcrifs.
Dansa Contemporània: Teatre Municipal de Manacor, 9 de març de 2002
Teatre Municipal de Palma, 27 d'abril de 2002

12-13 desembre 2002 Universitat de València: Il copto, per Diverso Alaria.
                                     Direcció i coreografia: Guillem Sanz.

2003

Febrer 2003: Taller de moviment i dansa. Centre social Flassaders (Palma)

14 de febrero 2003: Bombeo de amor. Diverso Alaria junto a Cranc Factory & LSDj, Marisa Muñoz,
                                Susana Muñiz + Zeta, etc. Centre Cultural es Jonquet (Palma).

24 de juliol de 2003, Diverso Alaria: A estança Carnaval, concert-performance. Música de Jaume Compte. Castell de Son Mas (Andratx, Mallorca); 8 d'octubre de 2003, VIII Fira de Teatre de Manacor.

2005

30 d'abril 2005: Momerie dels figurants, teatre-dansa. Pantomima que revisa el gènere de la momerie: ballet-teatre que es remunta fins al segle XIII, amb una visió actualitzada d'allò que se suposa la celebració burlesca d'unes noces (Teatre Municipal Xesc Forteza de Palma, Auditori d'Alcúdia, Església de Santo Domingo de Pollença, Costa Nord (Valldemossa), Sala Palmanova (Calvià), Auditori de Sa Màniga de Cala Millor).

23 d'octubre 2005: Mi primer... (Entrevista al Diario de Mallorca)

"Shôen", performance representat a la Misericòrdia (X Fireta dels llibres i tebeso vells)

2006

Estrena de l'espectacle Apòcrifs, teatre-dansa.
Mostra Internacional de Dansa: 29.4.2006 Teatre Municipal Xesc Forteza (Palma)

2007

El 5 i 6 de maig estrena Club Zazou. Vil vodevil, una festa del desig i del crim contada a l'inrevés.
Teatre Xesc Forteza (Palma)
Amb Nacho Lambertini, Marc Morueco, Andrés Ojeda
Direcció: Guillem Sanz / J. M. Fayos
Música: Marc Morueco

Miniatures. Susana Pacheco, percussió; Guillem Sanz, dansa
Es Baluard 12 de maig de 2007
 
 
 
 

Contacte Diverso Alaria:

F. Guillem Sanz
Carrer de Joan Alcover 47B 2n
07006 Palma de Mallorca
Illes Balears
971 465077
659 097074
alaria57@hotmail.com

Enlaces/Enllaços

NEMROD (1999)

Solos 3. Dansa / Visual Performance
Teatre Municipal de Palma, del 26 al 28 de març de 1999

Creació i textos: Diverso Alaria
Interpretació: Willie Sanz
Escenografia: Bàrbara Juan
Música: Meredith Monk, Villalobos, Arto Lindsay, tradicional sueca
Producció musical: Jordi Vidal
Veus: Catherine Lafitte, Emanuela Aceto, Víctor Alonso, Willie Sanz, Elvira Adrover
Produeix: Ses veritat des moix

Mitograma
El somni de Nemrod parla d'un acte d'impietat, que permet que els súbdits dubtin de l'autoritat.
Amb aquesta rebel·lia es desenrotlla un conflicte essencial: el naixement de les llengües: l'únic que ens queda quan realitzam qualsevol acció expressiva i generosa.
Nemrod, narcisista i conquistador, destrueix i qüestiona. La destrucció dóna lloc a noves qüestions que edifiquen la nostra Babel.
Sempre vaig pensar que el millor d'una vida és la pluralitat de les vides. Aquestes deriven en creacions eclèctiques com la formació dansística de Willie Sanz, actor-ballarí, al qual hem atorgat la personificació del mite de Nemrod, per donar consistència a una al·legoria emparada per l'escenari d'una pintora, Bàrbara Juan, inclassificable i impulsiva en les seves creacions.

Nimrod, personaje apócrifo, era un famoso cazador descendiente de Noé. Era hijo de Kus, hijo de Cam. Su poder le venía a través de  las ropas que heredó de sus antepasados, ropa que había pertenecido a Adán. Nimrod erigió ídolos de piedra. Él y los suyos construyeron la Torre de Babel en rebelión contra Dios como venganza al diluvio. La torre se elevaría hasta setenta millas para salvarle de un nuevo castigo divino. Pero Dios envió a setenta ángeles y decidió confundir el lenguaje de los constructores. Los albañiles dejaron de entenderse y la obra se paralizó. Nimrod fue asesinado más tarde por Esaú, el hijo de Jacob.

(Robert Graves, Raphael Patai: Los mitos hebreos, Alianza, Madrid, 1988, p. 110-112, citan esta versión judía del mito de Babel a partir de la obra de Orosio de Tarragona Siete libros contra los paganos, que se inspiró a su vez en fuentes taníticas). En la Biblia, la Torre de Babel en Gn 11, 1-9

AUBERON MATIN (2001)

Teatre Municipal de Palma, 17 de gener de 2001, 28 d'abril de 2001
Companyia de Dansa "La Quercia"

Creació: Diverso Alaria
Escenografía: Bàrbara Juan
Interpretació: Willie Sanz
Fotografies: Joan Sastre
Il·luminació: Rafael Febrer
Producció musical: Jordi Vidal
Àrea de creació: Espai R

Ficció d'una ficció.
Com un signe d'allò que succeeix, el rei dels esperits i altres follets pren la iniciativa en les hores que les seves víctimes no són encara presents, malgrat els destins de l'amor, dels jocs i de les sospites de les ànimes. El senyor de les fades i dels alens... remena les ànimes preparant-les amb l'alquímia dels gests, amagat amb anàrquica solemnitat dins les cambres del bosc al qual pertany. Alguna vegada oferirà amors furtius, que són també felicitat, trampa, i que cremen amb intensitat les emocions dels incauts. perquè voler produir desitjos no és més que ferotge vanitat... No es tracta d'una faula, es tracta del retrat d'una soledat, perversa?

IL COPTO (2002)

Teatre Munipal de Manacor, 9 de març de 2002
Teatre Municipal de Palma, 27 d'abril de 2002
Companyia de Dansa "La Quercia"

Creació: Diverso Alaria
Intèrpret: Willie Sanz
Percussionista: Simon Malone
Escultura: Ferran Aguiló
Producció Musical: Jordi Vidal
Textos: Diverso Alaria
Àrea de creació: Espai R

Rituals.
Cagliostro, personatge maleït de la història, és la visió d'un mortal obsessionat en construir portes dimensionals, qualsevol esqueix de la realitat o bé allò que elucida als habitants d'un "entremón".
La seva increpació mou als curiosos, els qui volen descobrir la veritat si bé la màscara que confon els correligionaris és s'engany que tothom tem i per al qual viuen enjòlits, ja que aquesta és la darrera amenaça de les sectes.
Poder posar-se al peu més enllà del mirall i veure que la nostra existència neix en aquella mentida viatgera, la que no agafes a menys que provoquis letanies o cerquis la catarsi de les ànimes, cegues, per ajudar-las a arribar a la renúncia, ens mostra les càbales d'una raó. I qualquna d'aquestes ens fan pessimistes, sense impedir que anhelem la salvació amb l'esperit del sacrifici.
"Cercar la llum" és insuflar-nos d'aires d'intelecte que fan oprobi a la voluntat. Fins on arriba la "il·luminació" per adotzenar les ànimes?

José Balsamo, Conde Alejandro Cagliostro, aventurero siciliano (Palermo, 1743-Fuerte de San León, 1795). Huérfano de padre aprendió los oficios de farmacéutico y médico en un convento de Nápoles. Viajó por Grecia, Egipto, Turquia y Arabia, por donde se hizo pasar por médico. Se casó en Italia con Lorenza Feliciana y recorrió Europa con su charlatanería y hechizos. Amasó una gran fortuna con sus supercherías. Fue encarcelado, pero huyó a España. En Londres se presentó como el creador de la masonería egipcia, se hizo pasar por emisario de profeta Elías y se dio el título de Gran Copto. Pasó luego a Holanda, Polonia y Rusia. En París se busco la protección del Cardenal de Rohan. Por un asunto oscuro fue encarcelado en la Bastilla y fue desterrado. Tras varias aventuras en Inglaterra e Italia fue condenado a muerte, pero la sentencia se conmutó por prisión perpétua en el fuerte de San León (Urbino).
Sus memorias apócrifas se publicaron en 1785.
Su vida inspiró a Schiller ("Geister Seher") y Goethe ("Grosskoptha").

Resumen de la voz "Cagliostro". Enciclopedia Universal Espasa, X, 416-417

Bombeo de amor
Centre Cultural es Jonquet (Palma, 14.2.2003)

            Coágulos de amor (*)

            ROMÁN PIÑA VALLS
 

            Corazón.

            Hace dos viernes fue el día de los enamorados, y un puñado de artistas organizó para la ocasión
            una fiesta bajo el nombre «Bombeo de Amor». La tarjeta de presentación es un corazón muy
            'yeyé' compuesto por círculos rosados de diferentes tamaños: deshecho en coágulos, es el logo
            perfecto para una muerte de amor. Este diseño comparte estética con la portada del disco de
            Zwan, la nueva formación del ex Smashing Pumkins Billy Corgan. En Bombeo de Amor, que tuvo
            eclosión en el Centre Cultural Es Jonquet, Guillermo Sanz (de la compañía Diverso Alaria) recorrió
            caminos de confeti y sedujo con cintas de rojo pasión a un orfeo de «heavy metal», que fue
            arrastrado hasta un escenario en el que el papel de colores regurgitaba como un puchero de
            sangre. Aportaron su obra gráfica, sus instalaciones y su genio Aurora Generelo, Cranc Factory
            & LSDj, Fábrica de Licors, Julia García, La Resistencia, Marisa Muñoz, Marta Blasco y Susana
            Muñiz+Zeta.

            (*) El Mundo-El Día de Baleares, 22.2.2003

A Estança Carnaval (2003)

Un concert-performance barreja la presència d'intèrprets de diferents llenguatges artístics dins l'àmbit escènic.
Amb la possibilitat lliure del gènere en dansa de creació, on es fa ús de la música, la instal·lació de nous llenguatges plàstics i la gestualitat dels actors, la peça resulta una presentació de personatges, caràcters de les emocions i motius evocadors que reforça la música en viu, la qual és assignada a un petit grup de cambra.
És un nou gènere de cabaret de ve·leitats, peça de caràcters, sempre dins l'escena tant músics com actors i ballarins que fins i tot canten.

Direcció artística: Jose M. Fayos
Composició i direcció musical: Jaume Compte
Espai escènic: Bàrbara Juan
Intèrprets: Natalia Dorado, Lluís Morueco, Susana Morant, Marc Morueco, Encarnación Sancho, Willie Sanz.

(VIII Fira de Teatre de Manacor, octubre de 2003)
 

Momerie dels figurants (2005)

Creació: Diverso Alaria
Direcció i coreografia: Guillem Sanz
Intèrprets: Natalia Cantó, Nacho Lambertini, Marc Morueco, Andrés Ojeda, Luis Morueco, Natalia Dorado,
Susana Morant, Willie Sanz, Joshua Belza, Christian Noack
Música en viu: Miscarry
Escenografia: Bàrbara Juan
Direcció artística: Jose M. Fayos
Estrena: 30 d'abril de 2005
 

Apòcrifs (2006)

Mostra Internacional de Dansa: 29.4.2006 Teatre Municipal Xesc Forteza (Palma)

Creació, direcció i coreografia: Diverso Alaria
Direcció artística: José M. Fayos
Veu: Sofia Domènech
Música en viu: Jaume Compte
Escenografia: Bàrbara Juan
Intèrprets: Beatriz de Astorza, Nacho Lambertini, Marc Morueco, Andrés Ojeda, Natalia Dorado, Susanna Morant,
Willie Sanz, Luis Morueco

Ens varen parlar sobre ells amb lletra encriptada. Ara, dins la dimensió que el teatre permet uns pelegrins es proclamen elegits i des de la rebotiga de les Escriptures Sagrades sorgeix una família maleïda:
Susanna, Dimas, el Baptista, Herodes, Nemrod, Daniel, la Magdalena...
Assistir a una revolució mitològica com aquesta és un manifest de llibertat, és reivindicar com a arma de redempció el desig i allò que es pagà, i a la fi descriure nous reis de la banda oculta en el mur de les ciutats.
Deixarem que aquest mur caigui, els alliberi del tribut del dolor i doni lloc a un nou esperit.

                                                                Diverso  Alaria

Club Zazou. Vil Vodevil (2007)
 

Culpable d'irreverència i d'humor negre, de sinistres sense resilució, el Club Zazou es prsenta com la reunió d'un hampa que celebra una jam session de situacions absurdes. Les escenes es descriuen amb la llibertat i les pervensions dels assistents, que creen un univers de gang-party on la inmediatesa, els jocs socials i els records prenen forma de vodevil. La desfilada de personatges mostra una societat particular i endògena on es realitzen rituals tant mòrbids com festius. Quadres que semblen reculls de successos apareixen en una retrospectiva caòtica, comptada a l'inrevès, frívola i fugaç, on la mofa del capo genera jerarquies injustes.
D.A.

Creació, direcció i coreografia: Diverso Alaria
Direcció artística: José M. Fayos
Música: Marc Morueco
Intèrprets: Olga Lladó, Nacho Lambertini, Marc Morueco, Andrés Ojeda, Luis Morueco, Natalia Dorado, Susana Morant
 

http://webs.ono.com/usr038/DIVALARIAS/Presentacion.htm

webs.ono.com/usr038/DIVALARIAS/Espectaculo.ppt

http://www.artezblai.com/aldizkaria/artez79/zona/elpublico.php

http://www.artezblai.com/aldizkaria/artez78/zona/depinter.php

http://www.dancebooks.co.uk/