MORTALITAT INFANTIL A PALMA (1891-1910)
UN APLEC CONTRA LA BLASFÈMIA A INCA (1914)
SANTA MARIA DEL CAMI A LES ENCICLOPEDIES

............................................................................................................................................................................

MORTALITAT INFANTIL A PALMA (1891-1910)
    Per Jordi Vidal i Reynés
 

      "Sabem quin dia naixem,
      es quarts, es punts i ses hores,
      però no ensenyen escoles
      quin dia mos morirem"#
       (Cançó popular de Montuïri)
 
 

 En aquest article feim un estudi sobre la població infantil a la parròquia de Sant Miquel (Palma) durant el darrer canvi de segle. Per això hem consultat els llibres sagramentals pertinents de l'esmentada parròquia, que són  els toms VII-X de baptismes (1891-1910) i el "Libro de párvulos. (1891) que debe servir para asientos de defunciones de párvulos. Consta de trescientas hojas hábiles: de que doy fé. Palma, 18 de abril de 1891. Miguel Juan Cura V[ica]rio"#.  Precisament, això ens obliga, en certa manera, a abarcar uns anys concrets,# que corresponen, segons Jordi Nadal, a un cicle demogràfic espanyol# caracteritzat encara per certs desequilibris#. Les taxes de natalitat oscil·laven, llavors, entre un 30  i un 24 per mil#. La població a Palma  l'any 1900 era d'uns 63.000 habitants#.
 Quant a la terminologia, un albat és aquella criatura (no importa el sexe que tengui)  morta abans de tenir ús de raó#. La barrera a l'hora de considerar si un infant que moria era albat o no, és flexible, de vegades la determina el fet d'haver combregat. Les edats dels llibres consultats oscil·len entre fetus intrauterins# fins a nins de 8 anys. L'etimologia d'albat (del llatí albatus) és senzilla: els nins ern "amortallats de blanc i posats dins baül blanc, en significança de la innocència baptismal"#.  No cal dir que parlam d'una època que la mortalitat infantil era elevada. A Espanya arribava l'any 1901 a un 185,9 per mil és a dir, de cada mil naixements, en morien gairebé 186 abans de fer un any#.  L'any 1910 minvà a un 149,3 per mil. França, per exemple, dóna una xifra de 165 per mil l'any 1900#.
 Passant ja al cas concret de la Parròquia de Sant Miquel de Palma, el nombre de baptismes (o sia, naixements) de 1891 a 1910 és de 3.473, i el nombre d'albats és de 897 , la qual cosa suposa una taxa de mortalitat infantil del  258,27 per mil, una xifra que no es pot comparar amb altres estadístiques que només compten els infants morts abans de fer l'any, i en aquest cas parlam de nins que arriben a tenir fins a vuit anys. Crida l'atenció el 1896, any que hi ha, amb diferència, més albats que mai (el doble del normal).

 Analitzam, ara, un any concret, i veurem com els resultats són comparables als més generals. El nombre d'albats que moren abans de fer un any correspon al 44,73 % del total.

 Parròquia de Sant Miquel (Palma, 1900).
 Baptismes: 131
 Total  albats: 38
 Albats que no arriben a l'any de vida: 17 (taxa de mortalitat infantil del 129,77 per mil)

 Les malalties més freqüents que provoquen la mort dels nins són bronquitis, xarampió (o rosa),  gastro-enteritis i  catarro. Encara hem trobat qualque cas de tifus i,  pel que fa als prematurs n'hi ha que utilitzen la fórmula "no ser viable" per a justificar llur defunció.

 A mode d'exemple veurem dos documents: el primer  fa referència a un albat de tres anys i el segon a un fetus:

 1) "140. Juan Font Reynés, Rambla 22
 Como Vicario de la parroquia de San Miguel de Palma, á los primero de mayo de mil novecientos diez mandé dar sepultura al cadáver de Juan Font y Reynés, de tres años de edad, natural de Palma y vecino de esta parroquia, hijo legítimo de Juan y de Josefa. Falleció a las cuatro de la madrugada de hoy, de broncopneumonía, siendo testigos Don. Andres Jaume P[resbíte]ro y Francisco Armengol, de que doy fé.
      Jaime Triay, V[ica]rio"#.
 
 

 2) "102. Un feto. [Carrer] Feliu, 39
 Como Vicario de la parroquia de San Miguel de Palma, á treinta y uno de Diciembre de mil ochocientos noventa y seis mandé dar sepultura á un feto perteneciente al sexo masculino hijo de Miguel Barceló y Juana Bauza, natural de Palma y vecino de esta parroquia. Falleció de axfisia á la una de la tarde del día anterior, siendo testigos don Lorenzo Reinés y Francisco Armengol, de que doy fé". Ignacio Palou, V[ica]rio"#.

 A la premsa, la mort d'un infant podia ser reflectida de dues maneres: una esquela amb dos angelets i léxpressió "El niño ... ha subido al cielo a la edad de ...", o bé, una nota necrològica (o ambdues coses). Per exemple:

  "De Sociedad
 [...] A la tierna edad de tres años ha volado al cielo dejando sumisos á sus padres en la mayor pena un niño de nuestro amigo don Juan Font y Feliu.
 Acompañamos á la familia en el dolor que een estos momentos les embarga en especial á sus padres y á su tío nuestro amigo el arquitecto provincial, accidental don Guillermo Reynés.#"

 El ritual per oficiar les exèquies dels infants morts era el següent: en primer lloc es preparava el cadàver de l'albat; a continuació es duia en processó cap a l'església, on es celebrava missa (popularment dita "missa d'àngels") no per l'ànima del difunt, sinó pels seus familiars. Finalment es portava el baül cap al cementiri#. L'albat era ornat amb una corona de flors aromàtiques en significació de virginitat.  A les processons esmentades participaven nins (amics i familiars del mort). Les oracions que es pronunciaven durant la cerimònia eren antífones i salms (el 112 i el 148), un kírie, un parenostre i un Salve Regina#. Tota la litúrgia es feia en llatí.
 Acabam amb uns versos de Llorenç Riber (1881-1958) corresponents a la "La mort del maig" (premi "Viola" als Jocs Florals de 1910). L'estrofa ens parla de la desesperació davant la mort d'una persona estimada:

 "Per l'aire qui s'extasía
 palpita un plor aufegat:
 Deu estar á l'agonía
 cualque verge ó qualque aubat!!"#.

 Finalment, vull agrair al rector de Sant Nicolau, Mn. Gabriel Seguí i al vicari de Sant Miquel, Mn. Sebastià Planas les seves sàvies informacions.

      Jordi Vidal i Reynés (*)
 

(*) Jordi Vidal i Reynés és historiador. Ha col·laborat a revistes com a "Lluc", "El Mirall", "Alaró. Noves i papers" i a la "Gran Enciclopèdia de Mallorca".
 

Publicat a "Lluc", 791, p. 36-38
............................................................................................................................................................................

UN APLEC CONTRA LA BLASFÈMIA A INCA (1914)

     Jordi Vidal i Reynés

 El 26 d'abril de 1914, diumenge segon de Pasqua, va tenir lloc a Inca, ciutat plena de dinamisme social i cultural, un acte contra la blasfèmia  organitzat per la "Lliga del Bon Mot", associació catòlica contra el mal parlar que es fundà a Barcelona l'any 1909 i que fou introduïda a Palma l'any 1913 per Ricard Aragó (que signava sota el pseudònim d'Ivon L'Escop). Aquesta associació realitzà, a principis de segle, diversos actes multitudinaris a diferents pobles de Mallorca, com és el cas que ara estudiam  . La "Lliga" començà a editar, a partir de juny de 1917 la revista "El bon mot", que encara es publicà fins l'any 1951 . El polític i escriptor Joan Estelrich (1896-1958) defensà, des de l'Anuari de Catalunya de l'any 1917, la seva "tasca dignificadora del llenguatge parlat"  .
 La principal font que hem emprat és el setmanari inquer "Ca-Nostra", publicació catòlica de tendència regionalista de caire social, editada en una primera època de 1907 a 1914  per  Miquel Duran Saurina (1866-1953), fundador del Cercle d'Obrers Catòlics d'Inca  .
 Unes setmanes abans de l'aplec aquí tractat, trobam ja un clar precedent del que serà una jornada festiva. Es tracta d'una endevinalla per als lectors que diu: "An en Menut de CA-NOSTRA li fan una gorra.-Bé, i qué?..Que té que veure això per estampar-se amb lletres de mol×lo?... En té i molt. Es que'n lloc de dur un lletrer en llengua extrangera, que'ls nins duen sense sabre que vol dir, estarà en mallorquí, que ja ès una cosa extraordinaria (i cursi... dirà qualque filisteu). [...] Per més senyes té 6 silabes i 16 lletres" .
 El premi, que consistia en un any de subscripció a la revista, el guanyaren els metges Sebastià Amengual i Antoni Riera. La solució era "Parlau bé si us plau", lema que duran escrit a la gorra els repartidors de Ca-Nostra mentre se celebrin els actes aquí descrits.
 El 5 d'abril va tenir lloc una reunió a Rectoria per a tractar els treballs de cooperació a l'acte de dia 26 d'abril. Hi assistiren Mossèn Miquel Llinàs (ecònom), Pere Bal×le i Grau (alcalde d'Inca), Jaume Vidal (notari) i altres persones del clericat i de la societat inquera. L'amo en Bartomeu Fiol oferí la plaça de toros per fer-s'hi l'aplec i es nomenà una Junta Organisadora, formada pels següents membres:
 Mn. Tomàs Mora (organista de la parròquia), Fra Pere d'Alcàntara Mulet (ministre franciscà de la  TOR), Ramon Reus (regidor de l'Ajuntament), Miquel Pujades (advocat i president del Centre Maurista d'Inca), Joan Pieras (president del Cercle d'Obrers Catòlics d'Inca), Mestre Bartomeu Fiol i Miquel Duran Saurina (director del setmanari Ca-Nostra), com a secretari .
 Aquesta comissió confirmà aviat la presència d'oradors de Mallorca i de Barcelona, encarregats de mostrar la manera més adient de "netetjar la nostra benvolguda parla de la butrícia asquerosa de flestomies, renecs, maldicions i paraules grolleres que la deshonren i l'envileixen" . La blasfèmia, en paraules dels franciscans, és una ofensa a Deu, i una ofensa a noltros; un agravi a sa nostra religió, i un despreci an es bon nom de sa nostra llengo i de sa nostra patria.
 De seguida hi va haver les primeres adhesions per part de diferents entitats i personalitats, tot destacant la del mateix bisbe de Mallorca, Pere J. Campins, i s'organitzà un servei especial de trens per arribar-hi des de Palma, Felanitx, Sa Pobla i Manacor. Els d'altres pobles de l'entorn, podien colcar o bé "llogar el cavall de Sant Francesc (que vol dir, anar a peu)" . No cal dir que l'assistència als actes eren de franc: "poden estar segús, els convidats, que no farán pagar res a nengú", assegurava la Junta.
 Dijous dia 23, amb un tridu oficiat per Mn. Francesc Sitjar a l'església de Santa Maria la Major, s'hi iniciaren els actes programats.  Els tres dies el temple es va omplir. El capellà es queixà de les actituds de la gent davant l'adversitat: "en lloc de demanar al cel ajutori sustitueix la plegaria per la flestomia" .
 També s'aprofità per a assajar un himne amb lletra de Mn. Verdaguer.
 El dissabte dia 25, el setmanari Ca-Nostra dedicà tota l'edició als actes de l'endemà. Hi trobam, doncs, una sèrie d'articles com són: "¡¡Guerra a la blasfemia!!", escrit pel pare Josep Aguiló; "Blasfemos, inmorales, groseros", de Miquel Sampol; un escrit sense títol firmat pel franciscà Pere d'Alcàntara Mulet; "Dues paraules an els bons inquers", de Fra Pere. J. Cerdà, que conclou amb la següent estrofa:
   "Al blasfemar feim guerra
   En nom de Deu Etern
   Treguem de nostra terra
   La llengo del infern"
 Altres escrits són "No blasfeméis", de Sebastià Amengual; "¡Al blasfemar feim guerra!", de na Catalina Pallicer, Filla de Maria i "La blasfemia ¡no!", de Pere J. Serra. A més el pare Josep Paradeda publica un "Cant contra la blasfèmia", del que destacam un fragment:

   "Catalunya, terra
   de santa llevor,
   si un fill teu blasfema
   ¡nega-li l'amor!" .

 A la fi diumenge dia 26 començà l'esperat aplec. El matí, tal i com havia previst la comissió, va tenir lloc una manifestació infantil i una missa i ja a les quatre de l'horabaixa, el míting protagonista d'aquestes pàgines. Els oradors convidats arribaren de Palma amb el tren de les nou.
 A la manifestació infantil varen ser convocats tots els nins de les escoles i els tallers. Plovia i tots partiren: els al×lots amb banderes i banda de música (que dirigí el Sr. Rotger), els organitzadors i alguns capellans. Alguns nins portaven un estendard amb la següent inscripció:
 "Parlau bé que ha Deu plau" (sic)
 "Guerra a la blasfemia" .
 De la plaça d'Orient (davant la Rectoria) es dirigiren cap a la Casa Consistorial, on lliuraren un missatge al batle i que un nin (Mateu Llobera i Bestard) s'encarregà de llegir al públic. L'orador encarregat de contestar als infants va ser  Josep Font i Arbós, membre de la LLiga del Bon Mot, que demanà la col×laboració de tots per a aconseguir la extirpació de la flestomia.
 Acte seguit s'oficià la Missa Major. El canonge inquer Joan Quetglas predicà contra el mal parlar i alabà la Lliga del Bon Mot per la seva tasca. Segons les seves paraules, un centre comercial com és Inca deu desterrar la blasfèmia.
 En acabar la missa, el Bon Jesús ès tant bo que'l temps s'estira i deixa de ploure. A les quatre comença el míting a la plaça de toros. Hi ha unes 10.000 persones. La premsa parla de mitin mónstruo i de grandioso acto de cultura . Davant la tribuna dels oradors es situen les autoritats municipals i eclesiàstiques, representants del Centre Maurista i del Centre Tradicionalista, algunes famílies distingides de Palma, etc.
 Ca-Nostra publica un llistat (incomplet, segons ells mateixos) de les principals personalitats que han arribat dels pobles de les rodalies i del Patronat Obrer de Palma. Hi ha gent de Costitx, Lloseta, Sa Pobla, Caimari, Selva, Biniamar, Búger, Mancor i Llubí. Normalment es tracta del respectiu rector, regidors, alguns jutges, mestres, etc.
 Comença l'acte amb el cant "Guerra a la blasfèmia".
 A continuació el secretari del Ajuntament Josep Siquier fa la lectura de les adhesions (168 entitats), i llegeix una carta del bisbe de Mallorca. Tothom s'aixeca a l'hora d'escoltar-ho:
 "[...] No sólo aprobamos y bendecimos, pues, como se Nos pide, la magna asamblea que va a celebrarse en esa ciudad de Inca para promover la importantísima propaganda a favor del bien hablar, sino que deseamos tenga afluencia en todas partes tan visible ejemplo [...]. Honra y prez sería de la ciudad de Inca tener tan puro ambiente, que los contratantes a quienes da hospitalidad, ni oyesen nunca palabra soez, ni osasen proferirla en su recinto [...]" .
 Després hi parlaren Jaume Vidal, notari d'Inca, Jaume Martorell, de la Joventut Mariana de Palma, l'advocat Bonaventura Barceló, Lluís Jover (del Bon Mot de Barcelona), que llegí una missiva d'Ivon l'Escop, l'esmentat Josep Font i Arbós, advocat i regidor conservador de Palma, procedent de les Congregacions Marianes, vocal del Consell Diocesà de les Corporacions Catòlico-Obreres de Mallorca  i Mn. Joan Rotger (capellà, de Sineu) . La premsa ens comenta que l'entusiasme del públic es desbordà.
 Els actes finalitzaren devers les sis del capvespre, i els oradors foren acomiadats a l'estació.
 Finalment deixam constància de les adhesions més significatives que va rebre el setmanari Ca-Nostra, tot destacant alguns fragments de les cartes publicades al número de dia 9 de maig de 1914:
 -Ivon L'Escop, pseudònim de Ricard Aragó, principal impulsor de la Lliga a Mallorca, que, tot lamentant la seva absència, finalitza el seu escrit amb la següent frase: "Vostre company qui, no poguent estar entre vosaltres, us envía un viu record, expressió de la anyorança per exes terres de llealtad y calma, amarades de sol y ben-estar" (Barcelona, 23 d'abril de 1914, festivitat de Sant Jordi).
 -Franciscans de la TOR (Inca): "Nos adherimos al grandioso mitin que se celebrará hoy contra la blasfemia y hacemos nuestras las conclusiones que redacte para conseguir que sea desterrada para siempre de nuestra Mallorca y en particular de nuestra queridísima Ciudad".
 -Sindicat Obrer "La Paz" (Inca): "Nos adherimos con entusiasmo al mitin contra la blasfemia [...] y protestamos  de veras contra tan repugnante vicio, como cristianos y como obreros; ya que la blasfemia que para todos es una degradación y un gran pecado, para el obrero cuyos tesoros son la educación y la piedad, es la mayor de todas las miserias". Firma el seu president, Marià Calderón.
 -Capella Infantil Franciscana d'Inca: "Som petitets, però estimam al Bon Jesús i mos sap greu que l'insultim amb blasfemies" (Sebastià Llinàs T. R.).
 -Del Círculo Tradicionalista d'Inca "surge espontánea su más sincera y entusiasta adhesión, sumando sus ideales, sus convicciones y su más patriótica cooperación al mitin de protesta contra la nefanda y horrible blasfemia que rebaja, humilla, degrada y embrutece á los prosélitos de Satán que hasta quieren, con su manifiesta y maliciosa ignorancia, no sólo atentar contra la pureza y dulzura de nuestra hermosa lengua, sinó lo que es más intentan invadir también las conciencias de nuestros cándidos é inespertos hermanos" (Francisco Ferrer, el seu president).
 -Centre Maurista d'Inca (Miquel Pujadas).
 -Juventud Integrista de Palma de Mallorca (Jaume Puig).
 -Centro de Defensa Social de Palma (Francisco Barceló).
 -Sindicat d'Oficials Argenters de Palma de Mallorca (firmada pel seu president J. Valls).
 -Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga (Mariano Barceló).
 I d'altres, tant d'Inca com de Palma  .
 Com podem observar, Inca va ser la protagonista d'uns dels actes que comptà amb major concurrència dels que organitzà la Lliga del Bon Mot, no tan sols per la gran afluència de públic al míting, sinó per la gran quantitat d'institucions que hi participaren.

III Jornades d'Estudis Locals, Inca, 1997

............................................................................................................................................................................

 SANTA MARIA DEL CAMI A LES ENCICLOPEDIES

    Jordi Vidal i Reynés
 

 S'ha definit el terme "Enciclopèdia" com a "obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment diposats per ordre alfabètic".  Es recomanable la seva consulta, sobre tot si els articles estan firmats, pero hi ha autors, com David Romano que demanen una certa "precaució" a l'hora de treballar amb enciclopèdies "pues los artículos envejecen pronto" .
 En aquest senzill treball, doncs, farem una anàlisi del contingut de la veu "Santa Maria del Camí" a les enciclopèdies més conegudes que es troben a l'abast a les nostres biblioteques.

Santa Maria a l'Espasa

 Començam per la ja clàssica "Enciclopedia Universal Ilustrada  Europeo-Americana" , més coneguda com "l'Espasa", que al seu tom LIV, p. 46-47, enmig d'un maremàgnum de santamaries de tot arreu, ens descriu la que ara ens interessa i de la que destacam el següent:

 "SANTA MARIA O SANTA MARIA DEL CAMI. Geog[rafía]. Municipo de la prov[incia] de Baleares, con 1,257 e[dificios] y albergues y 3,203 h[abitantes] según el censo de 1910. Se compone de las siguientes entidades:

    Ca'n Colom, barriada de ... 16 edificios     52 habitantes .      Santa María, villa de ..... 635 edificios  2,068 habitantes.      Grupos diseminados ........ 606 edificios  1,083 habitantes.

 El censo de 1920 le asigna 3,002 h. Corresponde al p[artido] j[udicial] de Palma, dióc[esis] é isla de Mallorca, y está sit[uada] á 14 kms. de la capital, en lugar pintoresco. Produce cereales, vino, aceite, almendras y legumbres; fáb[rica] de aguardientes, licores y embutidos. Est[ación de] f[erro]c[arril], alumbrado eléctrico, carreteras á Palma, Sóller, Alcudia y otros puntos; servicios de automóviles á Palma" [...]
 Contínua amb diversos aspectes històrics:
 "En las inmediaciones de su actual emplazamiento existió una importante ciudad romana" [...] , hermoso pavimento de mosaico de un templo cristiano del s. IV . Por ciertos documentos del siglo XIII, se sabe que existía una agrupación de casas con algunas alquerías en sus contornos, conocida por Cohanegra (Cauda Nigra) , la cual, al repartirse la isla tocó al noble Bernardo de Santa Eugenia [...] En el siglo XVI los habitantes del valle de Cohanegra bajaron á establecerse en torno de la parroquia en terrenos cedidos por el noble Jaime Ignacio Ballester de Olesa".
 L'església:
 "A principios del seiglo XVIII el antiguo templo gótico fué substituido por el moderno, obra bellísima del insigne Lucas Mesquida  [...]. El altar mayor [...] es obra del extravagante  pero genial Alberto de Borguny, discípulo según algunos, de Churriguera ".
 Convent dels Mínims:
 "Hay en la villa también un ex convento de Mínimos [...] hoy palacio de los marqueses de Fuensanta) .
 Altres punts d'interès:
 "Hermosa casa de Son Torrella, de fines del siglo XVII y principios del XVIII, que, después de haber pertenecido á la familia Torrella, pasó en 1670 á la nobiísima familia de Cotoner .
 "Predio de Son Pou , cueva en forma de colosal rotonda que recibe luz cenital por una claraboya natural [...]. Ha merecido ser cantada por Costa y Llobera en La Cova Negra.
 "Casa Oleza, de peculiar aspecto mallorquín; una antigua ermita y capilla de la Virgen de la Paz ."
 "Casa-Ayuntamiento, del siglo XVII, de elegantes líneas, donde se guarda el antiquísimo retablo de Santa María del Camí, que probablemente corresponde al siglo XV y cuyo autor no es conocido".
 Descripció de l'escut de la vila:
 "Imagen de Santa María del Camí sobre las cuatro barras de Aragón".

 Il×lustracions:
 4 Fotografies en b/n: "Fachada de la casa señorial de Son Torrella", "Patio de la misma" (p. 47); "Iglesia parroquial", "Plaza de la Constitución" (p. 48).
 L'article està sense firmar i no presenta bibliografia, com és el cas en altres veus.

Santa Maria a altres enciclopèdies en castellà

 Al Diccionario Enciclopédico Espasa  trobam un articlet referit a Santa Maria: situació, habitants (3095 habitants, segons el cens de 1970) i destaca l'interés per les "cuevas de Son Pou, muy visitadas por los turistas".
 La Nueva Enciclopedia Larousse , ens ofereix més dades: situació (sector oest del Pla de Mallorca), àrea (37,93 km2), habitants (3905), economia, patrimoni: "restos de un templo romano", l'església parroquial (1760), que "presenta en la puerta una adaptación del estilo Luis XV" .

Gran Enciclopèdia Catalana

 Hi ha quatre veus "Santa Maria del Camí" a la Gran Enciclopèdia Catalana , vol. 20, p. 272-273: el nostre municipi (p. 272), un poble de Veciana (Anoia), el seu monestir, i un antic monestir i hospital de donats situat al Vallès Oriental.
 L'article que ens interessa està firmat per Joan Rebagliato i Font, Teresa Lloret (sic) i Bartomeu Barceló Pons , i ara l'analitzam:
 Santa Maria del Camí és un municipi de Mallorca Septentrional , dividit en dues zones: una muntanyosa, l'altra, més plana, al Raiguer.
 Conreu de secà: ametller (1450 ha), cereals (226 ha), vinya i altres; regadiu: hortalisses. Superfície forestal: pi blanc (858 ha), màquia i brolles (176 ha).
 Indústria d'alimentació (anissat i licors) i de material de construcció (teuleries i vidres).
 Carreteres. La seva situació entre Palma i Alcúdia li proporciona certa "singularitat".
 Mercat (no diu quan ni amb quina freqüència) .

  Població:

 1860...........2341 h
 1900...........3083 h  (elevat creixement)
 1920...........2966 h
 1930...........3319 h
 1960...........3112 h
 1970...........3905 h  (immigració)
 1981...........3803 h  (manteniment)
 1986...........3956 h

 Santa Maria ha esdevingut una ciutat dormitori de Palma.
 La vila es reparteix en 3241 habitants aglutinats i 562 disseminats, anomenats santamariers.
 Altura de la vila: 166 m
 Descripció: "típic poble-camí allargassat, de cases baixes".
 Església parroquial (1718), retaule barroc (1779).
 Casa de la vila (1652)
 Convent i església dels Mínims (1682), museu del vestit regional .
 Finalitza la veu amb referències a la cavalleria de Bernat de Santa Eugènia i a la possessió de Son Monserrat, residència de Tomàs Forteza .
 L'article està il×lustrat amb una fotografia d'una vista general de Santa Maria i amb un quadre amb algunes dades d'interès.
 
 
 

Gran Larousse Català

 A la "Gran Larousse Català"  (vol. 9, p. 4382) trobam dos topònims "Santa Maria del Camí", un és el nostre municipi, l'altre és el poble català de Veciana (Anoia). Ens referim ara, clar està, al cas que ens interessa. La veu està sense signar (com totes les d'aquesta enciclopèdia) i de tot d'una ens dóna el codi postal de la vila (07320) i la seva ubicació a la "Mallorca Septentrional". Segueix una descripció geogràfica (torents, muntanya), població (3.983 h), gentilici, flora, conreu, indústria (construcció, mobles, alimentació, tèxtil), carretera Palma-Alcúdia,  Ferrocarril Palma-sa Pobla. Descriu Santa Maria com a centre comercial i ciutat dormitori de la capital. La seva història queda reduïda a la frase "fou senyoria". Finalitza amb una breu referència al patrimoni artístic: Ajuntament (s XVII), església (1718), amb retaule barroc (1779) i museu del vestit regional a l'antic convent dels mínims.
 L'article no té cap il×lustració, i és molt semblant al de la Gran Enciclopèdia Catalana.
 

Petit Curial Enciclopèdic

 Editat a Barcelona l'any 1979, hi trobam la veu Santa Maria del Camí a la pàgina 1151 del seu únic tom. Descriu la vila com a un municipi de Mallorca amb una població de 3870 habitants, situat al SE de la Serra de Tramuntana. Presenta Bosc, agricultura, indústria alimentària, materials de construcció. Notable església barroca.
 

Santa Maria a la Gran Enciclopèdia de Mallorca

 La "Gran Enciclopèdia de Mallorca"  (GEM), és, evidentement, la que més pàgines li dedica i constitueix un estudi molt complet del municipi. Ho trobam a "Santa Maria del Camí" (vol. XV, 1995-1996, p. 196-230), article signat per Arnau Company, Antònia Sastre, Bernat Campins i Catalina Sureda. Comença amb una acurada decripció geogràfica: situació (a la comarca del Raiguer ), límits, extensió (37,93 km2), població de dret de l'any 1991 (4.002 habitants), gentilici (santamariers), relleu, aspectes geològics, clima, hidrografia (torrents), vegetació, conreus (de secà: ametler, olivera, vinya, garrover; regadiu) i les principals possessions, la formació del primitiu nucli del que serà Santa Maria a partir de l'alqueria de Mahuiar, la cavalleria de Bernat de Santa Eugènia (s. XIII), procés urbanístic, carrers més significatius i l'etimologia (ens recorda que "Mahuiar" significa en àrab "el camí" o "l'aturada").
 A partir d'aquí la veu es divideix (com a la majoria de municipis tractats a la GEM) en una sèrie d'epígrafs, com són "Història" (p. 200-212), "Economia" (p. 212-221) i "Vida Social": església, educació, esports, etc (p. 221-230).
 L'article conté a més les següents il×lustracions:
 -Santa Maria del Camí al mapa del Cardenal Despuig (1785), que encapçala la veu.
 -Fotos: Avenc de Son Pou, vista general, torrent de Coanegra, camí de Son Seguí Vell, carrers més importants, ruïnes de la basílica paleocristiana de cas Frares, interior i exterior de l'església parroquial i de l'antic convent dels Mínims, cementeri, etc.
 -Dibuixos (Son Monserrat, Son Seguí, Sa Sínia i Torre de s'Arboçar)
 -Quadres: Batles del segle XX; Consistori (1995); Eleccions Locals (1979, 1983, 1987, 1991, 1995, amb número de vots i regidors); Cens ramader, arbres fruiters i altres productes agrícoles; Fills il×lustres.
 -Gràfiques: Us del sòl, Classificació del sòl; Evolució de la població.
 -Plànol de la vila (p. 204)
 -Escut en color (p. 213)

 I afegim ara algunes veus que tracten diversos aspectes relacionats amb Santa Maria i que podem consultar a la Gran Enciclopèdia de Mallorca:

 a) Topònims:

 -A. B[estard]; M. M[orro]; M. D[olç]: Coanegra, III, p. 329-331.
 -M[ascaró Passarius, J.]: Can Colom, III, p. 371.
 -M. M[orro]: Son Pou (Santa Maria), XIII, p. 406-407.
 -M. M[orro]: Nostra Senyora de Son Seguí, XVI, p. 64-65.
 -Son Torrella

 b) Personatges :

 -Nadal Batle i Bestard (escultor), II, p. 45.
 -Andreu Bestard Mas (pedagog i erudit), II, p. 107-108.
 -G. S[eguí]: Mn. Josep Calafat i Mesquida (prevere i poeta), II, p. 366.
 -Mn. Josep Capó Juan, III, p. 131.
 -G. S[eguí]: Miquel Dolç i Dolç (escriptor i traductor), IV, p. 322-323.
 -J. C[apó]: Mn. Bartomeu Jaume de s'Alborçar Canyelles (professor de Teologia), VII, p. 172.
 -Jaume Juan i Rosselló (pintor), VII, p. 225-226.
 -B. F[ont]; P. M[ulet]: Lluc Mesquida (mestre d'obres, matèria d'una comunicació de Damià Pons presentada a aquestes mateixes Jornades), X, p. 400.
 -A. M[arimon]: Mateu Morro Marcè (historiador i polític), XI, p. 205.
 -D. G[inard]: Melcior Rosselló Simonet (mestre), XIV, p. 396. L'escola pública de Santa Maria del Camí du el seu nom.
 -Diego Zaforteza Musoles, autor de "La Ciudad de Palma" (en premsa).
 

Apèndix:
 

Dues col×leccions de fascicles sobre els municipis de Mallorca

 Ens referim ara a les sèries publicades pels diaris "Baleares" i "Diario de Mallorca".
 El "Baleares" publicà entre 1986 i 1992 uns monogràfics (en diferents edicions i formats) sobre els diferents municipis de Mallorca, amb entrevistes, fotografies d'ahir i d'avui, aspectes històrics, religiosos, culturals i esportius, dades d'interès, etc. Així Santa Maria hi apareix en els següents:
 -Baleares en Baleares, suplemento nº 6 (10-6-1986).
 -Baleares en Baleares, nº 8 (24-11-1987).
 -Baleares en Baleares, nº 119 (3ª etapa), publicat el 25 de gener de 1989.
 -Mallorca en Baleares, nº 27 (24-10-1990).
 -Mallorca en Baleares, nº 9 (26-2-1992).
 La majoria estan escrits en castellà i publicats en paper de diari (VIII pàgines).
 Per la seva part, el "Diario de Mallorca" publicà durant els anys 1988 i 1989 "Pobles de Mallorca", seguint un ordre segons les festes populars i les fires. Eren fascicles col×leccionables en colors (editorial Krom). Santa Maria fou el número 14 (22 d'abril de 1988). Hi podem trobar:
 -Fitxa tècnica, agenda i serveis.
 -L'escut (en blanc i negre)
 -Articles d'interès històric
 -Personatges il×lustres
 -Un mapa del municipi
 El text és, en la seva majoria, en castellà.
 

Conclusions

 A la majoria d'enciclopèdies en castellà Santa Maria no hi surt. Hem consultat el "Monitor" (Salvat, 1965), el Diccionario Enciclopédico Salvat 4 (1967), Gran Larousse Universal (Plaza & Janés, 1990), etc. Segurament es tracta d'un criteri demogràfic: una població d'uns tres mil habitants no surt com a veu.
 L'esquema més clàssic de la veu sol esser la seva situació a l'illa, Geografia Física (morfologia, hidrologia, clima), Geografia Humana (població i economia), la seva història i els edificis més característics.
 Creim que l'Espasa i la GEM són les obres que ofereixen una informació més completa de la vila de Santa Maria.
 

Abreviatures:

GEC: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1990 (1ª r.)
GEM: Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma, 1988...

I Jornades d'Història Local (1998)