Presentat en el V Simposio Nacional de Predicción del INM. Madrid, 20-23 de novembre de 2001    Versión ppt     Versión word  Versión pdf

ESCLAFITS DE TIPUS CÀLID A CATALUNYA

Joan Arús

RESUM

En aquest treball es descriuen dues situacions meteorològiques pròpies de l'estiu a la costa mediterrània, conegudes a la literatura americana com a "heat burst", que anomenarem esclafits(1) de tipus càlid. Aquest fenomen que produeix sobtades pujades de la temperatura nocturna i davallades de la humitat relativa, sovint va acompanyat de fortes ratxes de vent, en un entorn de tempestes seques a l'interior de Catalunya.

Si bé no és insòlit que es produeixi aquest fenomen, sí que és poc habitual que assoleixi la intensitat extraordinària de les dues situacions que es descriuen, amb pujades de la temperatura de més de 10 graus i cops de vent de més de 40 Kt.

En aquest primer estudi, bàsicament observacional, es pretén donar a conèixer aquest tipus de fenòmens a partir de l'estudi de dos casos particulars i que amb aquestes situacions:

• s'assoleixen les temperatures més altes a la costa catalana de manera local i ocasional, i durant la nit (rècord de l'aeroport de BCN, 39.6 ºC )
• són extraordiàriamernt perilloses per a les maniobres d'aterratge i enlairament (incident en un Boeing 757 d'un vol de la British Airways a l'aeroport de Barcelona ,entre altres)
• s'afavoreix la generació i/o propagació d'incendis forestals (incendi de Vespella de Gaià , entre altres)

Finalment, es descriu un possible model conceptual que suporta aquesta mena d'esclafits i algunes regles útils de cara a la seva diagnosi i predicció a curt termini
 

(1)Més informació en els punts 12, 13 i 14 de la plana:Algunes consideracions sobre qüestions controvertides del vocabulari meteorològic d'un dia de cada dia

1. Introducció

1.1 Climatologia de la zona

El clima mediterrani es caracteritza per estius suaus i més aviat secs. Les temperatures màximes són molt suaus a la costa a causa de les brises però bastant extremades cap a l'interior on no arriba l'efecte benefactor de les brises i el règim climàtic és de tendència continental. A l'aeroport de Barcelona, la mitjana de les màximes és de 27 ºC i la màxima absoluta era de 34 ºC mentre que a l'observatori de Lleida la mitjana de les màximes és de gairebé 32 ºC i la màxima absoluta és de 43 ºC. La pluviositat és escassa llevat de la zona del Pirineu on l'estiu és l'època més plujosa, cosa que només passa a la Península Ibèrica en el sud dels estreps del Sistema Ibèric (Font,1982; MartínVide, 1993), en gran part gràcies a les tempestes de calor que es produeixen en aquesta època, entre 15 i 20 de mitjana (Font, 1982). Aquest fet representa una inversió total en el ritme mediterrani típic d'estius secs i hiverns plujosos (MartinVide, 1993).
Per tant és freqüent l'activitat tempestuosa durant l'estiu a la zona muntanyosa de Catalunya. No és rar, sobretot en el sector oriental del Pirineu, que es donin tempestes més eficients amb intensitats de 80-100 mm/h que solen durar entre 20 i 30 minuts com a molt. Solen abundar les tempestes de calor, amb poca aigua i molt aparell elèctric, però difícilment surten de les zones muntanyoses. Algunes d'aquestes tempestes de calor, quan les condicions són favorables poden avançar per propagació cap a les zones del pla i fins i tot cap a la costa. Aquestes tempestes de calor segueixen el cicle diürn, i no és rar observar un enfebliment a últimes hores de la tarda i, posteriorment, amb el refredament del cim del cumulonimbus, una reactivació de la tempesta entrada la nit. Aquest tipus de tempestes, especialment durant els mesos de juliol i agost, i sobretot en les muntanyes més occidentals, sol donar poca aigua i ratxes fortes de vent. A vegades, se produeixen oscil·lacions de temperatura, si bé és poc habitual que aquestes oscil·lacions superin els 8 ó 10 graus, tal com va succeir en els dos episodis que s'estudien en aquest treball.
 

 1.2 Definicions: Esclafits: secs, humits i  càlids

Un cas particular de ciçallament a nivells baixos, el més problemàtic en les maniobres d'enlairament i d'aterratge d'aeronaus són les fortes ràfegues descendents de petita escala temporal i espacial, "downbursts" en anglès, "reventones" en molts països de parla hispana (Teixidor, 1981) i  esclafits(1) d'aire càlid en català. El Dr. T. Fujita de la Universitat de Chicago (1920-1998), va ser qui va definir els "downbursts" per caracteritzar les condicions de vent que van donar lloc a l'accident del vol EE66 a l'aeroport John F. Kennedy el 24 de juny de 1975. Posteriorment va definir els "macrobursts" i els "microbursts", que traduïm  per "macroràfegues" i "microràfegues", i que són forts vents no tornàdics associats a descendències intenses i molt concentrades que s'escampen en suferficie]de forma divergent.

Les macroràfegues descendents tenen un diàmetre de diversos quilòmetres i els vents difluents poden causar danys similars als d'un tornado, tenen una vida d'entre 5 i 30 minuts i poden arribar a velocitats de fins a 270 km/h. Les microràfegues descendents tenen un diàmetre d'1 a 4 Km, duren entre 1 i 5 minuts i els vents són similars, i són especialment perillosos lloc que l'escala espacial coincideix amb la de les pistes d'aterratge (Caracena et al., 1997). Nombrosos accidents són deguts a aquest fenomen. (per ex.. Fujita i Caracena, 1977; Cubero, 1996). A l'analitzar aquests accidents és habitual que en un principi s'atribueixin a error dels pilots i posteriorment mitjançant anàlisis meteorològics detallats se pugui demostrar que la causa era meteorològica,(cas de l'accident del DC-9 d'Aviaco a l'aeroport de Granada (30-III-92): Cubero 1996; comunicació personal, 1997).

Ambients extremadament secs, representats pels típics radiosondatges en forma de "V" invertida (sec a tots els nivells menys a la zona "estrangulada" on la corba de Td s'acosta a la T), amb estratificació pròxima adiabàtica seca coronada cap als 500 hpa per una poc profunda capa humida. Els esclafits així originats procedeixen de núvols de base molt alta. Es formen preferentment de núvols cumunliformes aïllats i aparentment "benignes" (des del punt de vista de la reflectivitat). La convecció és de tipus cumulus-alto-cumulus, escassa o nul·la precipitació, escassa o nul·la activitat elèctrica i freqüentment de virga. El factor fonamental de tals descendències procedeix de la flotabilitat negativa de la bombolla descendent, deguda a fusió, sublimació i, principalment, l'evaporació de la precipitació per sota del núvol, en la cortina de virga. (Wakimoto,1985) Són propis de les terres altes continentals fortament caldejades. La majoria solen presentar febles descensos de la temperatura en superfície, associats a una mesoalta, si bé en alguns casos s'observen ascensos tèrmics. (Fujita i Caracena, 1977; Johnson et al.,1989). Són els més estudiats (per ex.. Wakimoto,1985) i millor coneguts Caracena et al., 1997).
 

Ambients molt humits amb una capa seca en la troposfera mitjana i amb estratificació més estable, pròxima a l'adiabàtica humida. Els esclafits així originats procedeixen de cumulonimbus de base baixa, convecció profunda i estan embotits en pluges fortes. Per aquest motiu donen altes reflectivitats en capes baixes. Els factors que condueixen a forts vents en superfície són més complexos que en el cas anterior, dos factors termodinàmics i un de microfísica (Wakimoto,1985). És per això que són menys coneguts encara que hi ha diversos estudis (per ex.., Atkins i Wakimoto, 1991). Són propis de terres baixes més pròximes a la costa. Van associats a notables descensos de la temperatura en superfície (Johnson et al.,1989).
Ambients extremadament secs, però amb una inversió en nivells baixos, poden engendrar els esclafits de tipus càlid, "Heat Bursts" en la literatura americana, HB en endavant. Els HB en essència són esclafits, amb sobtats i a vegades espectaculars ascensos de la temperatura i baixades de la humitat que acompanyen algunes tempestes nocturnes amb fortes ratxes de vent variable. Es poden associar a moviments adiabàtics secs d'aire subsident de nivells mitjans troposfèrics  prou intensos per penetrar en una feble inversió o capa estable superficial. (talment com un raig d'aigua sobre un bassal, i semblant als coneguts "overshootings" però descendents, ("undershooting"). A vegades, no sempre, poden anar acompanyats de caigudes de la pressió atmosfèrica. Gairebé sempre durant l'estiu (juliol-agost) i a la nit i en la "fase" de dissipació de la tempesta i enfebliment de la precipitació si n'hi ha. Malgrat l'espectacularitat i perillositat del fenomen existeixen poques publicacions sobre això, no més de 15 articles tots amb posterioritat a 1960 i en l'actualitat se poden trobar algunes recents experiències a Internet. En qualsevol cas es pot obtenir un bona caracterització dels HB a partir dels treballs de (Johnson, 1983), (Bernstein i Johnson, 1994), ( Schlatter, T. W., 1995), (Johnson i altres, 1989) i especialment (Johnson, 2000). Per al cas d'Espanya no hi ha referències d'HB, si bé el treball de ( Tamayo] i altres, 1996), per a la zona de la Comunitat Valenciana i recentment la situació de Melilla (simulació numèrica -Infomet-UB) podrien encaixar amb el que sabem d'HB, sense descartar un altre tipus de fenomenologia com ones gravitatòries i efecte fohën.

heat burst: (Also heat thunderstorm). Localized, sudden increase in surface temperature associated with a thunderstorm, shower, or mesoscale convective system, often acompanied by extreme drying. The temperature jump can be so extreme that it is at times referred to as a "hot blast of air." Occurs in association with precipitation driven downdrafts penetrating a shallow surface stable layer and reaching the ground. "Glossary of meteorology" (AMS,2000)

Taula 1: Casos de "heat bursts" (HB)

Es difícil de registrar aquests canvis de temperatures a causa del seu petit cicle de vida, amb resolucions espacials i temporals difícils de registrar per les xarxes d'observació convencionals. De fet el cas de maig del 96 en Oklahoma va passar desapercebut a la xarxa federal convencional, però fou detectat gràcies a la densa xarxa mesoscàlica "mesonetwork". Per tant és altament probable que situacions d'HB passin i hagin passat desapercebudes en les estadístiques meteorològiques.
No s'ha de confondre els HB amb vents de tipus föhen com el Chinook, Ponent, Fogony, etc, la dinàmica dels quals  és diferent, però poden produir espectaulars ascensos de la temperaura i baixades de la humitat. ( fins a 27 graus en 2 minuts en Dakota , (Mansfield, 1989)
La "raresa" respecte esclafits  secs i humits, és a causa de simultaneïtat de diversos factors: feble inversió de nivells baixos, capa gairebé adiabàtica seca a sobre coronada per capa humida, alta base del núvol, etc. L'absència d'algun d'ells és suficient perquè l'HB no es produeixi, o quedi esmorteït en la inversió si aquesta és massa profunda o forta.
 
 

2. Relat dels fets

2.-1. R1: Episodi dels dies 4 i 5 d'agost de 1993

La zona afectada és el sector costaner del nord de la província de Tarragona, principalment les comarques del Baix Penedès i del Tarragonès. (Fig. 1). La descripció de la situació a nivell local és la següent:
DIMECRES, dia 4: Matí assolellat amb règim de brises fluixes del SE, diferent del règim normal de brisa del S i S-SW moderat. Tarda ennuvolada per l'arribada de núvols d'evolució diürna de l'interior. Alternança de calmes i ràfegues moderades de llevant a la costa. Entre les 19 i 20 hores locals es produeixen algunes gotellades i s'observen núvols en forma de mames. Acte seguit entra vent de ponent amb ratxes fortes i càlides. A el Vendrell la temperatura puja de 28 a 34 ºC sobtadament. Se sent algun tro. Després d'una treva, cap a les 23 hores més gotetellades, calmes i llevant i ponent càlid es van alternant. A les 24 hores s'estableix llevant fort. En total la màxima quantitat de precipitació són 3 mm en Morella (Castelló).
DIJOUS; dia 5: Després d'un matí assolellat, a la tarda es cobreix de núvols mitjans i alts per evolució diürna a l'interior. Cap a les 18 hores se registren algunes pluges febles acompanyades de fang. Seguidament s'estableix ponent fort (W-SW 4-6) entre les 18 i les 21 hores, aixecant aviat onades de més de 2 metres que provoquen diversos accidents en petites embarcacions. En el port de Coma-ruga la temperatura salta de 28 a 38 graus, a 36 ºC a Calafell i no es nota l'efecte a Cunit. No se senten trons. El núvol de tempesta s'observa lluny i cap a l'interior. S'inicia un important incendi en Vespella de Gaià. La màxima precipitació és de 5 mm registrats en Morella (Castelló).
 
 

 2.-2. R2: Episodi del dia 2 de juliol de 1994

La zona afectada és la costa central de la província de Barcelona, i principalment el delta del Llobregat, on es troba l'aeroport de BCN (Fig. 1). La descripció de la situació és el següent:
DISSABTE, DIA 2: També s'observa un règim de brisa del  SE, oscil·lant cap a S i posteriorment SW, sempre fluix, i per tant diferent del més habitual a la zona (SW d'intensitat moderada). Després d'un matí assolellat se cobreix de núvols mitjans i alts, producte de les tempestes generades  al prelitoral de Tarragona, amb precipitacions de fins a 8 o 10 mm en aquesta zona. Entre les 20 i 20:30 s'observen descàrregues elèctriques a la costa del Baix Penedès i a sobre del mar a l'altura de les costes del Garraf. S'inicien 2 incendis a la comarca de l'Alt Penedès. En aquest interval de temps, uns quilòmetres per davant, a la zona de l'aeroport de Barcelona, s'observen ratxes de fins a 44 kt, passant la temperatura de 27 a 40.5 graus (39.6 a la garita) i amb un descens de la pressió de 3 hpa. No cal  dir ha d'aquestes manifestacions ocasionen diversos problemes tant en avions en aproximació com en aeronaus estacionades. Destaquem el testimoni del comandant G. H. Lucas del vol BAW 482 procedent de Londres, un Boeing 757, que va haver d'avortar la maniobra d'aterratge a només 200 ft (peus) per turbulència severa, registrant els instruments d'abord 35 kt en cua i un ascens de la temperatura de 25 a 40 graus. Aquetst és el testimoni del comandant Lucas:
 

"According to BCN Tower a few minutes after our go-around there were 3 Cb cell appearing on their radar 15 miles to the Sw . We unfortunalely hit a microbursts on late final in basically CAVOK conditions."

Afortunadament no va passar res, i el vol de la Bristish]Airways finalment va poder aterrar a BCN a les 23 hores després d'una escala a l'aeroport de Girona però amb el consegüent ensurt del passatge i de la tripulació del Boeing. Un Boeing 737 d'Air France que estava aparcat va ser desplaçat. Un altre testimoni interessant és el del comandant d'Aviaco F. Cortina que va aterrar uns minuts més tard:

"Procedimos de Ibiza en el AO-246, avistamos la pista entre 15 y 20 NM fuera, por lo que procedimos a petición nuestra a aproximación visual a la pista 025 de BCN (en servicio). En la posición de viento en cola encontramos turbulencia continua muy incómoda que calificaría como moderada (la cual, como sabes, no es frecuente que se dé en esta posición). En el tramo final llegamos a tener hasta 35 kt en cola, lo que nos hizo dudar de que la RWY 25 fuera la correcta para el aterrizaje, reduciendo sensiblemente la intensidad en corta final, tal como notificaba la torre."

3. Situació meteorològica: marc sinòptic

La situació sinòptica se caracteritza per baixes tèrmiques a la península Ibèrica i nord d'Àfrica de 1016 hpa. Per al cas del 4-5 d'agost de 1993 (Fig. 3) s'observa que en nivells baixos la massa càlida a 850 hpa assoleix valors de més de 28 ºC en el nord d'Àfrica. En nivells mitjans i alts la situació és poc definida, però amb una marcada circulació del S-SW, i observant-se la connexió subtropical delatada per la presència de núvols mitjans i alts. La cosa més important és la gran "massa de convecció" del nord d'Àfrica, que són les restes de la convecció de dies anteriors i que avancen segons la circulació cap al NE. (Fig. 4a, c i d). Aquesta massa molt reescalfada en nivells baixos per les altes temperatures de la zona sobrevola la península Ibèrica donant lloc a estructures verticals afavoridores d'HB. No obstant això la convecció des de nivells baixos és difícil, s'inicia tard i en les muntanyes del sud peninsular i en el sud de la Ibèrica. (foto VIS de Fig. 4b). Una vegada formada els sistemes nuvolosos són clarament multicel·lulars ja que avancen des de zones muntanyoses del prelitoral cap a la costa segons la circulació general i perden entitat a l'entrar en el mar a partir de les 24 hores (Fig 4c i d).

Figura 3: Cartes INM: SFC, 850 hpa i 500 hpa per al dia 5-agost-1993 a 12 UTC

També cal destacar l'estructura vertical, amb perfils de T i Td que denoten l'estructura en forma de "V" invertida anteriorment citada, amb estratificació pròxima a l'adiabàtica seca entre 500 i 850 hpa, inversió de nivells baixos (trencada pel escalfament diürn en les terres de l'interior), forts cisallaments verticals i tropopausa alta. Hi ha una forta estabilitat per sota de 850 hpa que fa molt difícil l'engegada vertical  des de nivells baixos. No obstant això, aquesta capa baixa molt estable és molt menys profunda o inexistent en les terres altes de l'interior en les muntanyes del sud de la Ibèrica. Les temperatures de tret són de l'ordre de 39 a 42 ºC, inabastables a la costa, però pròximes a les màximes de l'interior (39 ºC a Lleida). Les temperatures de convecció,  que vénen a ser les màximes registrades en les terres baixes de l'interior coincideixen aproximadament amb les màximes registrades a la costa per efecte dels HB, durant la nit. Prenent la T i Td (per ex. 40 i 13 (21%) ), es calcula fàcilment l'origen de la massa d'aire que descendeix per via adiabàtica des d'uns 3200 m. pel cap baix..
 

Figura 4: Fotos Meteosat: dia 2 de juliol de 1994: a) Canal IR a 06 UTC b) Canal VIS a 15:00 UTC. Dia 3 d'agost de 1993: c) Canal IR a 18 UTC. Dia 4 d'agost de 1993: d) Canal IR a 18 UTC.
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 

Animació d'imatges IR (4-5 agost de 1993)

Animació d'imatges VIS  ( 3 juliol de 1994)

Figura 5: Fotos Meteosat: dia 2 de agost de 1993, canal WV a 6 UTC, 9 UTC, 12 UTC, 15 UTC y 18 UTC.
 
 

Animació d'imatges IR ( 2 de juliol de 1994)

Animació d'imatges WV (2 a 5 de agosto de 1993)

Una altra particularitat observable és el fort i anòmal cisallament vertical del vent en nivells mitjans-alts (veure figura 7 c i d), que pot ser associat a aquestes masses de núvols mitjans subtropicals i que ja ha estat observada en altres situacions que ocasionen temps sever a Catalunya (Ramis i altres, 1999). En la situació dels dies 4-5 d'agost de 1993, aquesta gran massa de convecció procedeix clarament de l'interior d'Àfrica i és aixecada pel vòrtex que s'aprecia en la figura 6. Posteriorment es desplaça cap al nord i és absorbida per la circulació general. Per comparació entre les imatges IR a 18 UTC del dia 3 i 4 s'aprecia com la intrusió subtropical realça la convecció a l'interactuar amb la circulació polar.
Les zones de convecció activa es concentren gairebé exclusivament en el Pirineu i sobretot en àrees de muntanya del sud de La Ibèrica, com es pot apreciar en els mapes de llamps (figura 6, a i b), observant-se un desplaçament per propagació de les cèl·lules des de les muntanyes del prelitoral sud de Tarragona cap a la costa. Posteriorment, el sistema s'endinsa en el mar i ja sense activitat elèctrica es va dissipant a poc a poc.

Figura 6: a) Llamps dia 4-agost de 1993 de 12 a 18 UTC; b) llamps dia 5-agost-1993 de 12 a 18 UTC; c) sondeig de Múrcia dia 2 de juliol de 1994 a 00 UTC i d) sondeig de Palma del dia 2 de juliol de 1994 a 12 UTC
 
 

 4.- Processos físics que generen els HB: model conceptual

Les fortes descendències lligades a la convecció en sistemes nuvolosos que no siguin supercel.lulars són degudes fonamentalment a dos factors: (Doswell, 94, 97 i STAP,2000):

• Flotabilitat negativa de la bombolla. Perquè la flotabilitat sigui negativa, la bombolla que descendeix ha de refredar-se, la qual cosa s'esdevé per processos de canvis de fase: fusió, sublimació, i, sobretot evaporació, en entorns mediambientals molt secs. Quan les gotes de precipitació són petites (cas d'HB i microbursts) és màxim el refredament per evaporació. També realça el refredament un contingut més gran d'aigua liquida (disponibilitat més gran per a evaporació) i fort gradient vertical de temperatura (manté la flotabilitat negativa). En descendències seques predomina aquest factor.
•  Arrossegament de l'aigua precipitant o condensada. La condensació d'aigua no és una forma molt eficaç de generar corrents descendents, ja que és necessari condensar una quantitat considerable de vapor d'aigua per aconseguir efectes similars al de la flotabilitat negativa. En condicions d'inestabilitat condicional aquest mecanisme permet que la descendència carregada d'aigua condensada no perdi la seva flotabilitat negativa per la compressió adiabàtica. En descendències humides predomina aquest factor.

Quan el gradient de temperatura és pròxim a l'adiabàtic sec, els corrents ascendents associats no solen ser forts en els desenvolupaments convectius, i no s'inicien al nivell del terra sinó fins a una certa altitud, ja que els processos de barreja turbulenta tendeixen a establir un equilibri en la troposfera. Per contra, la inestabilitat de nivells mitjans pot ser prou marcada com per generar núvols convectius de base molt alta. Quan la precipitació abandona la base del núvol les descendències originades poden ser molt destacables. L'únic factor que limita la velocitat del corrent descendent causat per la flotabilitat negativa és la barreja amb l'aire de l'entorn de la descendència. (Doswell,97)
 

Pel que respecta a l'origen de la inversió, aquesta pot ser d'origen sinòptic (pas d'un front) (Cunningham, 1989), si bé per als casos en estudi bé podria  ser la mateixa inversió associada al règim de brises costaner. ([Fig]. 8)

Figura 7: Model conceptual de sondeig, usant l'aproximació del mètode de la bombolla, és dir que la velocitat de la descendència només és deguda a flotabilitats negatives. El descens des de la base del núvol segueix la seudoadiabàtica mentre està saturada (1), l'adiabàtica seca fins a SFC (3). La Intersecció de l'adiabàtica seca (3) i l'equisaturada (2) amb SFC ens dóna una estimació de T i Td assolibles per un esclafit de tipus càlid.
 
 

Figura 8: Esquema de brises i convecció. La intrusió d'aire marítim fresc espatlla la convecció, amb ascendències febles, i nuvolositat tipus cúmuls-fracto-cúmuls sota la inversió que limita la corrent de retorn o contrabrisa. Terra endins els forts escalfaments diferencials sí poden disparar la convecció en forma de cumulonimbus.

5. Conclusions

De la bibliografia consultada i dels casos analitzats es poden treure unes conclusions preliminars que serveixin per diagnosticar ambients favorables al desenvolupament d'esclafits de tipus càlid i que se poden resumir en:
 

 a.- Marc sinòptic i mesoescalar adient

1. Intrusions subtropicals observables en el Meteosat i que porten aparellades l'estructura vertical abans citada així com uns forts i a vegades, anòmals, cisallaments verticals del vent.
2. Temperatures màximes més altes previstes en les terres càlides de l'interior pròximes a les d'arrencada de la convecció, segons els radiosondatges de l'interior (Saragossa i Madrid).
3. Règim de brisa "anòmal" (S-SE) i d'intensitat feble, amb inversió en la franja costanera afectada per les brises febles, que desapareix cap a l'interior on hi ha fort escalfament.

b.- Estructura vertical

1. Típica dels ambients extremadament secs en capes baixes-mitges, representats pels radiosondatges  en forma de "V" invertida, amb estratificació pròxima a l'adiabàtica seca coronada cap als 500 hpa per una poc profunda capa humida i inestable. (Fig. 7)
2. El procés bàsic que origina els HB és similar al que condueix a la generació de fortes descendències en ambients secs, però amb una petita inversió de nivells baixos.

 c.- Altres possibles dades a tenir presents

1. Es difícil de registrar aquests canvis de temperatures a causa del seu petit cicle de vida, amb resolucions espacials i temporals difícils de registrar per les xarxes d'observació convencionals. De fet el cas de maig del 96 en Oklahoma va passar desapercebut a la xarxa federal convencional, però va ser detectat gràcies a la densa xarxa mesoscàlica "mesonetwork". Per tant és altament probable que situacions d'HB passin i hagin passat desapercebudes en les estadístiques meteorològiques.
2. La  "raresa" respecte esclafits secs i humits, és a causa de simultaneïtat de diversos factors: feble inversió de nivells baixos, capa gairebé adiabàtica seca a sobre coronada per capa humida, alta base del núvol, etc. L'absència d'algun d'ells és suficient perquè l'HB no es produeixi, o quedi esmorteït en la inversió si aquesta és massa intensa.
3. Activitat elèctrica simultània a l'HB però bastants Km per davant.
4. El radar no mostra senyal apreciable en les imatges de reflectivitat com era d'esperar ja que la precipitació en superfície és escala o nul·la.
5. Els mesos del període càlid són els més propensos al desenvolupament d'aquests fenòmens.

Agraïments

A Francisco Martín León, per la lectura i comentaris

Referències

AMS, 2000: Glossary of meteorology

Atkins, N. T. and R. M. Wakimoto, 1991: Wet Microburst Activity over Southeastern United States: Implications for Forecasting. Wea. Forecasting, 6, 470-482

Arasti (2001): Ascenso brusco de temperaturas en el Cantábrico el 25 de julio de 1995: http://www0.inm.es/cmt/sant/int/tema1/gpv/heatburst/heatburst.htm

Bernstein, B.C., and R. H. Johnson, 1994: A Dual-Doppler Radar Study of an OK PRE-STORM Heat Burst Event. Mon. Wea. Rev.,122, 259-273

Caracena, F., Holle, R. L. y Doswell, Ch. A., 1997: Microbursts. A Handbook for Visual Identification. NOAA. Available: http://www.nssl.noaa.gov/~doswell/microbursts/Handbook.html

Cubero, R., 1996: Una microráfaga descendente, posible causa del accidente del DC-9 (EC-BYD) en el aeropuerto de Granada el 30 de marzo de 1992 a las 18:20 UTC. Meteorologia aeronàutica. II Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè. ACAM Barcelona

Cunningham, D., 1989: Rapid changes of pressure and temperature, Guernsey, 31 July 1983. Weather, 44, 131-133

Doswell,1994: Extreme convective windstorms. http://www.nssl.noaa.gov/~doswell/barcelona/Barcelona_Wind.html

Doswell, Ch., 1997: Severe Storms. III Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè. ACAM. Barcelona. http://www.nssl.noaa.gov/~doswell/barcelona/severes.html

Elizaga, F, et al (2001): Ascenso brusco de temperaturas en melilla el 23 de julio de 2001. http://www.inm.es/web/sup/ciencia/divulga/melilla/primera.html

Emmanuel, Kerry A. (1981): A similarity teory for unsaturated downdrafts within clouds. J. Atmof. Sci, 38 (1541-1557).

Emanuel, Kerry A. (1994): Atmospheric Convection. Oxford University Press.

Font Tullot, I., 1983: Climatología de España y Portugal. I.N.M

Fujita, T.T y F. Caracena, 1977: An analysis of three weather-related accidents. Bull. Amer. Meteor. Soc., 58, 1164-1181

Johnson, B. C., 1983: The Heat Burst of 29 May 1976. Mon. Wea. Rev., 111, 1776-1792

Johnson, R. H., S. Chen, and J. J. Toth, 1989: Circulations associated with a mature-to-decaying midlatitude mesoscale convective system. Part I: Surface features-heat bursts and mesolow development. Mon. Wea. rev., 117, 942-959

Johnson, R. H, 2000: Surface Mesohighs and Mesolows. Bull. Amer. Meteor Soc. 82, 13-31

Martín Vide, J., (1993): El Clima. Geografia general dels Països catalans. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Vol. I, 1-110.

Mackeen P., D. Andra and D.A. Morris, 1997: The 22-23 May Heat Burst: A severe wind event. (http://www.nssl.noaa.gov/~mackeen/heatburst/heatburst.html)

Martín,F,  F. Elizaga, O. Carretero e I. San Ambrosio, Mayo 2001: STAP: Nota técnica Num. 35 Diagnóstico y Predicción de la Convección Profunda

(Mansfield, 1989:

Ramis, C., J. Arús y J. M. López, 1999: Two cases of severe weather in Catalonia (Spain). Part II: A diagnostic study. Meteorol. Appl. 6, 11-27

Schlatter, T. W., 1995: Anatomy of a Heat Burst. Weatherwise, August/Setember, p. 42.

Tamayo, J., Armengot, R., i Alcover, V., (1996): Súbitos ascensos nocturnos en agosto de 1991. III Simposio Nacional de Predicción del I. N. M.

Teixidor, Carlos, 1981 (1a edición 1978) Capítulo X: Cambios vectoriales del viento. Dentro "Turbulencia atmosférica". Manuel Ledesma Salmanca 1981

Wakimoto, R. M., 1985: Forecasting dry microbursts activity over the High Plains. Mon. Wea. Rev., 113, 1131-1143