Les situacions de llevant són les que
produeixen més tongades de mal temps i, juntament amb les del
NW, són les que produeixen vents més forts a la costa
catalana, amb la diferència que els nostres costers tenen
molts refugis naturals per a les situacions del NW i molt pocs per
les de llevant tret dels ports artificials.
Cal diferenciar les situacions de llevant que només produeixen
nuvolositat i precipitacions febles, especialment a les costes i al
prelitoral, dels autèntics temporals de llevant o llevantades,
anomenats per Josep Pla com a complets. El temporal de llevant o
llevantada és triple: mar, aigua i vent. A vegades
però, la llevantada és "seca", és a dir sense
pluja. Altres vegades només és temporal de mar,
és la mar de fons de llevant, la més efectiva a la
costa catalana ja que l'onatge pot arribar des de les costes de
Còrsega i Sardenya a gairebé 1000 Km. Són molt
temuts per la gent de mar per la facilitat amb que aixequen maregassa
o mar brava (onades de 4 a 6 metres) amb vents del primer quadrant,
ENE, que poden arribar a cops de 200 Km/h.
Tot i la espectacularitat i la perillositat del fenomen, és
una de les peculiaritats meteorològiques de la meteorologia
mediterrània menys estudiada, segurament perquè
l'explicació d'aquests temporals cal cercar-la a les capes
altes de la troposfera, on una gota d'aire fred i un corrent
en raig actuen de catalitzadors del
fenomen. Segons els mapes de superfície, la costa catalana ha
de quedar a la vora sud-oriental d'un anticicló centro-europeu
o bé sota la influència d'una depressió
secundària filla d'una de principal situada a les Illes
Britàniques. Sempre que una gota d'aire fred es posicioni al
sud-oest peninsular amb un corrent en raig apuntant la costa
catalana, i la situació en superfície sigui com la
descrita, haurem de pensar en la possibilitat d'un temporal de
llevant.
EXPLICACIÓ : La mediterrània occidental, a mig
camí del món polar i tropical, és el racó
més ciclogenètic del món, és a dir el
lloc més propens per a crear o fer créixer depressions.
Aquesta peculiaritat és deguda, principalment, al fet
d'ésser un mar càlid i envoltat de muntanyes altes.
L'explicació de les llevantades cal cercar-la en un tipus
concret de ciclogènesis: l'anomenada d'Argèlia, per la
qual una depressió al Golf de Cadis pot endinsar-se cap a la
Mediterrània i aprofundir-se extraordinàriament. Aquest
tipus de ciclogènesis es dóna en èpoques on la
insolació encara (tardor) o ja (primavera) és forta,
però són prou hivernals perquè l'aire fred pugui
davallar força de latitud (gota d'aire fred).
Pel que fa al calendari de les llevantades, es donen preferentment a
les estacions de transició o primaveres, tot i que
també es poden presentar a l'hivern i esporàdicament a
l'estiu. Dins la tardor predomina l'octubre. A la primavera, es donen
per igual al març, abril i maig. (Aquests solen anar
acompanyats de pluges de fang, sobretot els de l'abril i alguna del
març). A l'hivern, el desembre és el mes més
favorable.
Al cap de l'any se'n poden comptar entre 5 i 10 de mitjana, si
bé hi són incloses aquelles situacions de llevant
menors, que només piquen la mar, com a molt, fins a onades de
1 a 3 metres. La durada mínima acostuma a ésser d'unes
24 hores si bé es poden allargar fins a 2, 3 o 4 dies.
La meteorologia popular sol associar els canvis d'estació amb
temporals de llevant, tret de l'equinocci d'estiu que s'associa amb
la tramuntanada de Sant Antoni. Els altres temporals de l'any, que
segons Josep Pla rarament manquen, setmana amunt setmana avall
són: el temporal del rentabótes (equinocci de tardor),
el de les faves (equinocci de primavera) i l'aiguat de Santa
Llúcia (solstici d'hivern).
JAD Desembre 1996
28-29/oct/1997. Temporal de llevant
destacable: entre les 18 UTC del dimarts dia 28 d'octubre de 1997 i
fins el dia 30. El més fort la nit-matinada de dimarts a
dimecres. Espectacle impressionant quan va clarejar el dia. El
més important en els darrers anys, en general des del primer
de maig de 1986. A l'Estartit ones de fins 7 metres coherents amb
dades de barcos. Mols desperfectes a tota la costa de cap a cap,
desapareixent algunes platges i molts desperfectes en ports de les
Cases d'Alcanar, Blanes, ...i per descomptat inundades les zones
humides que abans eren aiguamolls: el delta del Llobregat,
Torredembarra, Cambrils, etc.
A l'Estartit: ENE 7
m.
16-17/des/97. Més aviat E-SE i
afectant, principalment, la costa catalana per damunt de Cap de Creus
amb onades de 8 a 10 metres (fins a 6 m. a l'Estartit) provocant
molts desperfectes a Colera, Cadaqués, Port Bou i a tota la
Costa Vermella ( Argelers,Cotlliure, Portvendres,etc).
A l'Estartit: ENE 6
m
3/des/98. Autèntic temporal de
llevant: mar, pluja i vent. A partir de migdia del dimecres dia 2,
s'estableix vent de NE F-5 (20 Kt) i comença una davallada de
la pressió atmosfèrica d'uns 15 hPa que dura unes 18
hores Ja de matinada el vent del NE és sostingut de F-8 (40
Kt) amb cops freqüents de més de 50 Kt (F-10), a la costa
central (Maresme-Barcelonès-Baix Llobregat), que tomba molts
arbres (fins a 46 a la ciutat de BCN). Entre les 5 i les 9 del
matí es va tancar el Port de BCN (F-10). Es recullen
quatnitats de quasi 200 mm en menys de 24 hores (196 a Sitges, 155 a
Cornella - entre les 22 H.L del dimecres 2 fins les 22 del dijous 3).
Les onades més altes són de l'ordre de 3 a 4 metres al
matí. S'inunden les zones baixes de sempre: Baix Llobregat
(amb desperfectes afegits a la platja del Prat), Tarragonés
(tot i que el temporal no hi és tan directe), i, ...., una
zona nova: la ronda de Dalt, que queda tallada a l'alçada de
Nou Barris-polígon Canyelles (per acumulació de fulles
seques !!!. A l'Estartit:
ENE 3 a 5 m
28/abril/99: Crònica de l'AVUI: Vents huracanats escombren Catalunya i deixen un mort
Un senyor temporal de llevant, però amb poca aigua. Ben previst pels models i amb prou antelació, pel que fa al vent i a la seva gènesis (ciclogèsi d'Argèlia), i no pas pel que fa la pluja. Per exemple, el model amerià a 72 hores:
Evolució del temporal segons els METAR's de l'aeroport de BCN
LEBL 08006KT 9000 FEW018 SCT040 BKN090
14/12 Q1013 NOSIG= LEBL 08012KT 9000 FEW018 SCT040 BKN090
14/12 Q1013 NOSIG= LEBL 06014KT 9999 SCT025 BKN090 14/11
Q1012 NOSIG= LEBL 07016KT 9999 SCT025 BKN090 14/11
Q1012 NOSIG= LEBL 06016KT 9999 SCT025 BKN090 14/11
Q1011 NOSIG= LEBL 05016KT 9999 SCT025 BKN090 14/11
Q1011 NOSIG= LEBL 06012KT 9999 SCT025 BKN090 14/11
Q1011 NOSIG= LEBL 06014KT 9999 SCT025 BKN090 14/12
Q1011 NOSIG= LEBL 05014KT 9999 -RA SCT025 BKN090 14/12
Q1011 NOSIG= LEBL 06012G22KT 7000 -RA SCT023 BKN070
14/12 Q1009 NOSIG= LEBL 06008G18KT 7000 -RA BKN022 BKN074
14/13 Q1010 NOSIG= LEBL 06014KT 5000 RA BKN020 BKN072 14/13
Q1009 NOSIG= LEBL 04010KT 7000 FEW014 BKN023 BKN100
14/12 Q1009 RERA NOSIG= LEBL 04013KT 9999 SCT024 BKN098 15/11
Q1009 NOSIG= LEBL 04014KT 9999 SCT023 BKN084 15/11
Q1008 NOSIG= LEBL 03012KT 9999 SCT025 BKN110 16/11
Q1008 NOSIG= LEBL 04015KT 9999 FEW026 SCT110 16/10
Q1008 NOSIG= LEBL 05018G28KT 9999 FEW025 SCT110 17/10
Q1007 NOSIG= LEBL 05020G30KT 9999 FEW025 SCT110 17/10
Q1007 NOSIG= LEBL 06020G30KT 9999 FEW025 SCT110 18/10
Q1007 NOSIG= LEBL 05024G34KT 9999 FEW022 18/10 Q1006
NOSIG= LEBL 06024G34KT 9999 FEW022 19/10 Q1005
NOSIG= LEBL 06026G36KT 9999 FEW022 19/10 Q1005
NOSIG= LEBL 06030G40KT 9999 FEW022 19/10 Q1004
NOSIG= LEBL 06030G40KT 9999 FEW022 19/11 Q1004
NOSIG= LEBL 07030G40KT 9999 SCT022 19/12 Q1003
NOSIG= LEBL 07030G40KT 9999 SCT022 19/11 Q1003
NOSIG= LEBL 06030G40KT 9999 SCT022 19/12 Q1003
NOSIG= LEBL 06035G45KT 9999 SCT022 BKN090 18/11
Q1002 NOSIG= LEBL 06030G40KT 8000 SCT022 BKN090 18/11
Q1002 NOSIG= LEBL 06030G40KT 7000 SCT022 BKN090 18/12
Q1002 NOSIG= LEBL 06025G35KT 7000 SCT022 BKN080 17/12
Q1002 NOSIG= LEBL 06025G35KT 7000 SCT022 BKN080 16/12
Q1002 NOSIG= LEBL 06025G35KT 6000 SCT022 BKN080 16/12
Q1001 NOSIG= LEBL 06020G30KT 5000 BR FEW015 SCT025
BKN080 16/13 Q1001 NOSIG= LEBL 06022G32KT 5000 BR FEW015 SCT025
BKN080 16/13 Q1002 NOSIG= LEBL 07020G30KT 4000 BR FEW015 SCT025
BKN070 15/13 Q1001 NOSIG= LEBL 06016G26KT 3000 -RA FEW015 SCT025
OVC070 15/14 Q1002 NOSIG= LEBL 06015G25KT 3000 -RA FEW012 SCT025
OVC070 15/14 Q1002 NOSIG= LEBL 06012G22KT 3000 BR -RA FEW012 SCT025
OVC070 15/14 Q1002 NOSIG= LEBL 06014G22KT 3000 BR -RA FEW012 SCT025
OVC070 15/14 Q1003 NOSIG= LEBL 06014KT 3000 BR FEW012 SCT025 OVC070
15/14 Q1003 NOSIG= LEBL 05010KT 3000 BR FEW012 SCT025 BKN070
15/14 Q1003 NOSIG= LEBL 03004KT 3000 BR FEW012 SCT025 BKN080
15/14 Q1004 NOSIG= LEBL 32004KT 3000 BR FEW012 SCT025 BKN080
15/14 Q1004 NOSIG= LEBL 34010KT 4000 BR FEW014 SCT025 BKN080
13/12 Q1004 NOSIG= LEBL 36010KT 6000 FEW016 SCT030 BKN090
13/12 Q1004 NOSIG= LEBL 34010KT 9999 SCT025 BKN090 13/12
Q1004 NOSIG= LEBL 34006KT 9999 SCT025 BKN090 13/12
Q1005 NOSIG= LEBL 34006KT 9999 SCT025 BKN090 13/11
Q1005 NOSIG= LEBL 33006KT 9999 SCT025 BKN090 13/10
Q1005 NOSIG= LEBL 33004KT 9999 SCT025 BKN090 13/10
Q1006 NOSIG= LEBL 21004KT 9999 SCT025 BKN090 12/10
Q1006 NOSIG= LEBL 21004KT 9999 SCT025 11/10 Q1006
NOSIG= LEBL 26005KT CAVOK 12/11 Q1006
NOSIG= LEBL 28002KT CAVOK 12/11 Q1007
NOSIG= LEBL 29002KT CAVOK 12/11 Q1007
NOSIG= LEBL 32002KT 9999 FEW025 12/11 Q1007
NOSIG= LEBL 34002KT 9999 FEW025 SCT120 11/10
Q1008 NOSIG= LEBL 01001KT 9999 FEW025 SCT100 11/11
Q1008 NOSIG= LEBL 34004KT 9999 FEW025 SCT200 12/11
Q1009 NOSIG= LEBL 34006KT 9999 FEW025 BKN200 12/11
Q1009 NOSIG= LEBL 35005KT 9999 FEW025 BKN200 13/10
Q1009 NOSIG= LEBL 01008KT 9999 FEW025 BKN180 14/10
Q1009 NOSIG= LEBL 00000KT 9999 FEW025 BKN180 15/10
Q1010 NOSIG= LEBL 21010KT 9999 SCT025 BKN180 15/10
Q1010 NOSIG= LEBL 21012KT 9999 SCT025 BKN180 16/10
Q1011 NOSIG= LEBL 20011KT 9999 SCT025 17/10 Q1011
NOSIG= LEBL 23012KT 9999 FEW025 16/10 Q1011
NOSIG=
Divendres 12 de nov-1999. Temporal de
llevant, o més aviat del SE, molt destacable al nord de la
costa catalana i molt ben pronosticat i resolt pels models, tant per
la pluja prevista, vent i estat de la mar. En conseqüencia va
estar ben avisat i no hi ha hagut cap víctima mortal
contràriament al que ha passat a la Catalunya Nord, on el
temporal hi va incidir més directament i ha fet pel cap baix
unes 20 víctimes mortals. Podem considerar que aquest temporal
va durar unes 24 hores a Catalunya, des de les 6 UTC del dia 12 fins
les 6 del 13, donant vents sostinguts de 50 Kt a banda i banda de Cap
de Creus amb onades de fins a 7 metres en aquesta zona i d'entre 2 i
4 a resta. Les pluges varen superar els 200 mm en 24 hores a l'Alt
Empordà, 250 a Perpinyà i sembla que més de 500
en alguns punts de la Catalunya Nord. És altament probable que
la causant de les pluges del matí de divendres a l'Alt
Empordà fos una supercèl·lula.
A l'Estartit: ENE
3m
Diumenge 11 de nov-2001. Temporal de
llevant, pero bastant agregalat, amb cops de fins 117 km/h a Vilassar
o 110 a Barcelona. La temperatura de l'aigua del mar a la
mediterrània era uns dos graus superior a la mitjana (18-20
graus) i es va generar una profundissima baixa de menys de 980 hPa en
el seu centre. A la costa catalana, el més destacable ha estat
el mar, amb màxim a primeres hores del dia amb onades de fins
a 6-7 metres a la costa central (el pitjor en els última 15
anys), amb puntes de 9 a l'Ebre (boia de cap de Tortosa). Importants
desperfectes a la costa central i sud: platges desaparegudes al
Maresme, Barcelona, escullera trencaones de la Barceloneta
esquerdada, port daurat de Barà que estava en
construcció pràcticament desaparegut....A les Balears
importants precipitacions de fins 250 mm a Sòller i molts
desperfectes, a banda de 2 víctimes mortals pels efectes del
vent. En la mar, onades de fins 12-14 metres (el més important
en els darrers 50 anys). Encara pitjor al nord d'Argèlia on es
comptabilitzen centenarts de morts. No gaire ben pronosticat pels
models numèrics pel que fa a la precipitació i a la
zona de Catalunya: alemanys molta aigua i resta gens d'aigua; la
realitat ni els uns ni els altres.
A l'Estartit: ENE 3 a 5
m
Dijous 15 de nov-2001. Temporal de llevant
autèntic, amb aigua, vent i mar. El més destacable ha
estat el vent, amb cops de 140 km/h a l'aeroport de bcn, 130 a
Badalona, 120 a Vilassar, 105 a Cardedeu o 100 a Mataró, amb
nombrosos desperfectes urbans però per sort sense
víctimes. Onades de 3 a 5 metres, amb puntes de 8-9 a l'Ebre
(boia de cap de Tortosa). Pluges de fins a 100 mm en punts del
prelitoral i nevades al Pirineu i punts del prelitoral, especialment
a les comarques del sud. Millor pronosticat pels models aquest, pel
que fa a la precipitació i a la zona de catalunya;
llàstima que a Catalunya no es va fer cas de les prediccions
de vent, i no es van prendre mesures fins la tarda (suspensió
de classes en escoles de les zones mes afectades), quan el més
calent ja NO era a la aiguera!!!
A l'Estartit: E 3 a 5
m
28-29 de març de 2002: Nou temporal, a l'inici de la setmana Santa. Fa suspendre la ruta de la Sal.
Dijous 11 d'abril de 2002. Temporal de
llevant autèntic, amb aigua, vent i mar, a l'Alt
Empordà, on es recullen fins a 367 mm a Darnius.
Autèntica mugada, amb llobregatada i manolada inclosa, amb
sortides de mare del Manol a Figueres i del Llobregat a la Jonquera.
Boadella va passar del 37% al 70%. A l'Estartit les onades arriben a
5 metres a tarda. El vaixell de càrrega "Amaze" de més
de 90 metres s'eslora embarrancat a la platja de Sant Pere Pescador
davant la desemvocadura del Fluvià. L'endemà de
matinada la mar de fons és notable a les platges de Barcelona
i posteriorment a les de Tarragona, on ocasiona molts desperfectes al
Delta de l'Ebre. A
l'Estartit: E 3 a 5 m
Dimarts 7 i dimecres 8 de maig de 2002. Nou temporal de llevant autèntic, amb aigua, vent i mar: el que fa 9 de la temporada!!. Molt ben pronosticat pels models numèrics. Ja el dilluns les precipitacions són torrencials al País Valencià, on s'hi arriben a recollir més de 700 mm en tot l'episodi. (a Barx, la Safor, només dimarts va recollir 532 mm). A Catalunya destaquen els 296 de l'Horta de Sant Joan, 223 a Amposta,162 de Massanet de Cabrenys, 172 de Mas de Barberans, 108 de Falset, 137 a Pineda de mar, etc. Boadella augmenta fins al 87% i s'han d'obrir comportes. El fort vent de l'E-NE arribà a 108 km/h al Fabra. Les platges tornen patir-ne les conseqüències, especialment a Empuriabrava, Sant Antoni de Calonge, Maresme, Bacelonès i Delta del Llobregat, platja del Prat, Comar-ruga, Torredembarra, la Pineda de Salou, el delta de l'Ebre. etc......A l'Estartit: E 3 a 5 m
Dijous 16 i divendres 17 d'octubre de 2003:
Nou temporal de llevant autèntic.Onades de fins 3-4 metres
a BCN. Pluges iportants, sobretot al NE amb important crescuda del
Fluvia. En total: 310 mm Rupit, 307 a Liurona, 246 a Collfred, 205 al
Turó de l'Home, 199 Darnius, dia 16, 106 litres i dia 17 93
litres), 180 mm a Massanet de Cabrenys, 173 al Vendrell ( Dilluns:36
mm, Dimecres:10 mm,Divendres: 50.5 mm, Dissabte: 76mm.. Total:
172.5mm. Només dijous dia 16: 190 a Viladrau, 181 a La Vajol,
175 mm a Sant Hilari Sacalm, 158 Collfred, 140 Rupit, 40 a Roda de
Ter i Vic. A Cornellà, 88 mm i un vent maxim de 98 Km/h.Boia
de de Roses, màxim de 8,94 m.
A l'Estartit:
Dia tapat, dominant els núvols
baixos, amb plugims esporàdics. Fort vent de llevant, amb un
cop de 116 km./h., a Roca Maura. Ha persistit el fort temporal de
mar, amb onades de fins a 7
m.; en xocar les onades a la costa de les
Medes, estimativament els esquitxos superaven els 30 m., de cota. El
nivell del Ter a Torroella de Montgrí ha pujat en 80 cm. El
temporal de mar ha sigut el més fort dels darrers 2 anys.
Temperatura de l'aigua superficial (ºC) 19 (mitjana
climàtica 18,2 ºC) ones: altura (m.)
4 a 6 dist.entre crestes (m.) 80 tipus
ww de ENE.
Divendres 20-feb-2004 i matinada de dissabte 21 nit: llevantada amb vents de fins 80 Km7h al Port Olimpic i onades de 3 a 5 metres amb màxim de 9,7 m a la boia de Roses a les 2 UTC de la matinada. Pluges de 20 a 40 mm. Pluja de fang notable, de "sang" molt vermellosa i procedent de Tunisia.
13 març: ENE 2 a 4 m a l'Estartit
Divendres 16 d'abril: Temporal ben previst i de curta durada, encara no 24 hores. Onads de 2 4 metres, però amb puntes de 6 a 7 a la boia de Blanes. Mireu que deia en Josep Pascual en el seu Fax que envia puntualment en aquestes situacions: "Un nou temporal de mar i en van 9 des de l'estiu passat. Es la temporada amb més temporals dels darrers 37 anys. Probablement hi tenen a veure les elevades temperatures de l'estiu passat. Va ser l'estiu amb més dies de l'aigua superficial del mar per sobre els 25 graus; probablement l'energia acumulada s'ha anat alliberant a còpia de temporals. No és rar, però, en aquestes dates, ja que estadísticament el mes d'abril ha sigut el de més temporals de mar, tal com es pot veure a les dades adjuntes......" A l'aeroport del Prat un cop de 50 Kt. A l'estació Porta Coeli de l'escullera del port va mesurar una mitjana minutal màxima de 23,6 m/s.
Referències bibliogràfiques:
Alonso, Sergio (1975): Algunos aspectos meteorológicos de los temporales de Levante. Tesis doctoral. Barcelona UB
Alonso, Segio y Puigcerver, Manuel (1976): Energética de los temporales de Levante de la costa catalana. II Asamblea Nacional de Geodesia y Geofísica. Barcelona.
Alonso, Sergio ( 1978): Configuraciones en 500 y 300 hPa asociadas a los temporales de Levante. III Asamblea Nacional de Geodesia y Geofísica. pp. 705-711. Barcelona
Camacho, Jose Luis (1988): Los temporales de Levante. La vanguardia (diumenge 26 de juny de 1988)
Jansà, Agustí (1985): Inestabilidad baroclina y ciclogénesis en el Mediterráneo occidental. Tesis doctoral UAB 1978. Publcacions de l'INM A-133.
Fontserè, Eduard (1929): Los "Llevants" de la costa catalana. Nota d'estudi núm. 21. Servei Meteorològic de Catalunya.
Pla, Josep. Obra completa. Ed Destino
Sanchez Gallardo, Francisco (1979): Contribución al estudio del balance energético en el mediterráneo occidental. Tesis dctoral UB
Tomas, Antoni (1959): Temporales de "Llevant". Tesis doctoral UB
Tomas, Antoni (1961): Els llevants de rolada. Miscel.lània Fontserè. Ed Gustau Gili. Barcelona
Tomas, Antoni (1963): Causas meteorológicas de las inundaciones del Bajo Vallés, Llano del Llobregat y la Maresma, del martes, día 25 de septiembre de 1962. Miscelania Barcinonensia, III, 97-119. Barcelona
Tomas, Antoni (1966): Temporales de "Llevant". Tercer ciclo de conferencias desarrollado en el INM durante el año 1964. Publicaciones SMN serie A núm 43 Madrid
Tomas, Antoni (1972): Las inundaciones de Septiembre de 1971 y sus causas. Miscelania Barcinonensia, XXXII, 125-141. Barcelona
© email: jarus@ibernet.com
Date Last Modified: 10/nov/03
