COMUNICAT
DE PREMSA
L’STAPV
DONARÀ SUPORT ALS TÈCNICS LINGÜÍSTICS DE LA GENERALITAT DAVANT QUALSEVOL
INTERVENCIÓ DE CENSURA PER PART DELS CAPS DE L’ADMINISTRACIÓ
L’STAPV-Intersindical Valenciana rebutja la negativa de la presidenta
de l’AVL, Ascención Figueres, a donar l’empara i l’assessorament directe
sol·licitats pels tècnics lingüístics de l’Administració valenciana per
contrarrestar la pressió censora que suporten dels responsables dels diversos
serveis administratius.
Així mateix, aquesta organització sindical donarà tot el seu suport
sindical i jurídic a aquests tècnics en ocasió de qualsevol eventual mesura
disciplinària que s’adoptara en contra seua per no acatar imposicions
lingüístiques arbitràries.
Per a l’STAPV-Iv, la presidenta Figueres ha exercit, una vegada més,
com un càrrec del Partit Popular més que com a màxima representant d’un
organisme suposadament acadèmic i, per tant, allunyat de servilismes polítics
de cap tipus. Figueres hauria d’haver emparat els tècnics quan aquests demanaren
poder aplicar precísament la normativa adoptada per l’AVL i no remetre’ls
cínicament a un departament, la Direcció General de Política Lingüística, que
es caracteritza per imposar a persones i col·lectius, com les editorials, els
criteris particulars del seu responsable. En aquest sentit, cal recordar que la
mateixa Figueres avalava aquesta acció censora quan era la sotssecretaria
general de la Conselleria.
L’STAPV-Iv es pregunta si només és la presidenta qui té la facultat de
rebutjar o acceptar sol·licituds d’intervenció o assessorament per part de
col·lectius o entitats que despleguen una activitat tecnicolingüística i, en
tot cas, troba insòlit que cap altre membre de l’AVL haja objectat res sobre la
seua actuació institucional.
Si al marge del dictàmens de l’AVL els responsables de l’Administració
i la seua colla de censors van a poder continuar dictant allò que els sembla
correcte o incorrecte en funció dels interessos electorals o partidistes del
PP, cal preguntar-se no sols per a què serveix un ens normatiu com aquest, sinó
també per a què necessita la societat valenciana un pacte polític com el que va
donar pas a la seua constitució.
València, 18 de juliol de 2002