VILA-REAL

VILA-REAL

La Vila-real és la població més jove de la Plana puix que fou fundada de nova planta per Jaume I l'any 1274 sobre les terres de l'antic terme de Borriana. Hui dia amb uns quaranta mil habitants, una potent indústria taulellera i un creixement urbà molt important Vila-real ha esdevingut la segona ciutat de les comarques de Castelló i una de les viles més pròsperes de la nostra terra.

Passem ara a analitzar les característiques més destacables del valencià vila-realenc.

FONÈTICA

El tret fonètic més singular de Vila-real i que més delata als seus parlants és la sonorització de les consonants oclusives finals /-p, -t, -k/ que esdevenen [-b ~ -B, -D, -Ä]. Est tret, que sol atribuir-se (erròniament) a tot el valencià és un tant inusual a la resta de pobles de la Plana tot i que se sent entre alguns parlants de Castelló i Ribesalbes, ex:

Cap estret ['kab as'tret]

Set arbres ['sED 'abres]

Poc alt ['pÄ 'alt].

Com als altres pobles de la Plana sud, els parlants vells i adults mantenen l'oposició de /b/ i /v/ (bell vs. vell) i la de /S/ i /s/ (Lluís vs. lluïx) si bé la fusió d'estos fonemes és notable entre els jóvens, especialment en el cas de /S/-/s/.

Pel que fa a les africades, sembla que la fusió de /ts/-/tS/ (gots vs. goig) podria ser general en totes les generacions, no tant la de /dz/-/dZ/ (setze vs. setge) que se sol mantindre -almenys- entre grans i adults. Com en altres viles veïnes, els vells i adults poden articular /dz/ amb una [r] epentètica; tretze i setze pronunciades tretzre i setzre.

MORFOLOGIA

Repassem a continuació els principals trets de la morfologia vila-realenca, molt similar a la dels parlars veïns d'Almassora i Borriana.

La primera i tercera persona del passat simple de deure es formen amb l'afegiment de la desinència analògica -re tal i com se sent a Almassora, Castelló i incipientment a Borriana, ex: deguere pensar que no estaves ací en lloc de degué pensar...

Els verbs haver i vore tenen les formes velaritzades hajga, vejga i vejguera les quals també se senten en altres viles veïnes, ex: espere que hajga vingut, si te vejguera al mercat dis-m'ho, no crec que me vejga en estes ulleres. Com en altres parlars valencians, haver alterna entre les formes hagueres i haveres del pretèrit plusquamperfet de subjuntiu; si ho havera/haguera sabut!

Sembla molt vila-realenc l'ús de les formes -ara, -era, -ira, de l'actual imperfet de subjuntiu, amb la funció de condicional, com esdevenia en la llengua antiga i esporàdicament en altres parlars valencians; vullguera anar al comú, haguera d'eixir prompte.

Els verbs de les conjugacions segona i tercera en present de subjuntiu i imperatiu (vingam, digau, sapiau...) han abandonat del tot les desinències clàssiques -am, -au, que se senten a la Plana sud i en valencià general, sent substituïdes per les analògiques -em, -eu típiques d'Almassora, Castelló, Onda i de totes les altres poblacions al nord del Millars, ex: vingueu quan tingueu temps, espere que puguem trobar puesto prompte.

LÈXIC

Destaca la forma tomaca en lloc de tomata, més típica de les viles de la Plana. Llomello pren la forma domello per dissimilació de la palatal. Camí s'utilitza amb el significat de vegada, com en català nord-occidental i també a les veïnes Almassora i Alqueries: un camí ho entengues aprovaràs l'examen.