ONDA
La vila d'Onda es troba a l'interior de la Plana, quasi al límit lingüístic entre el valencià i les parles xurres castellano-aragoneses. La particularitat lingüística d'esta vila és la superposició dels trets innovadors del castellonenc i de l'apitxat fet que col.loca a est parlar entre els més empobrits del valencià.
FONÈTICA
Destaca l'ensordiment de la africada palatal sonora, /d
Z/>[tS], com esdevé a Betxí i en valencià apitxat. Est ensordiment va ser enregistrat per Sanchis Guarner (1950, p. 94) així com la indistinció de /b/ i /v/ (Sanchis, 1950, p. 81). El betacisme d'Onda sembla ser el més antic de la Plana car Alcover el va observar a principis de segle, (Recasens, 1991, p. 195).Modernament, com en valencià apitxat, s'ha enregistrat el ieisme que comença a sentir-se en força entre els jóvens de tot arreu (Gonzàlez, 1988, p. 277) donant lloc a pronunciacions com ioc, iet i poiastre per lloc, llet i pollastre.
També s'aprecia a Onda la progressiva fusió dels fonemes africats sords /ts/ i /t
S/ (gots i goig es pronuncien igual, goig) que es dóna a la major part de viles de la Plana. Així mateix, com succeïx a Betxí, el fonema /dz/ tendix a esdevindre palatal [dZ] (dotze > dotge) i freqüentment esdevé sord entre el jovent donant-se una total confusió dels quatre fonemes africats que queden reduïts a una única realització africada palatal sorda:/ts/-/t
S=/-/dz/-/dZ/ > [tS]Ex: tots, "toig", setze, "setxe", platja "platxa"
Un altre fenomen que s'observa entre el jovent d'Onda és la generalització de l'apitxament amb l'ensordiment progressiu de l'alveolar fricativa sonora /z/ (casa>cassa) amb la qual cosa es completa el procés d'ensordiment de totes les sibilants. Tampoc se'n salva d'esta sèrie d'empobriments fonètics la prepalatal /
S/ (caixa) que (entre els jóvens) perd la seua articulació palatal igualant-se amb el so de /s/ (caixa > caissa), fenomen molt típic de la ciutat de Castelló i que s'estén amb força entre els jóvens de la Plana.Del vocalisme observem que el timbre de les vocals obertes (ferro, dona) és notablement més tancat que a les altres viles de la Plana, fenomen que s'aguditza entre els jóvens tot donant lloc a un to peculiarment acastellanat que es troba en progrés en altres indrets del nostre domini (p. ex. zones urbanes del cat. oriental).
El més greu de tots els fenòmens descrits és que no pareixen limitats a un grup reduït dels més jóvens sinó que es poden observar incipientment en individus majors de 30 anys, progressant enormement per sota d'eixa edat. Lamentablement, el valencià d'Onda està convertint-se en un dels parlars més empobrits i acastellanats de la comarca i, segurament, de tot el valencià.
MORFOLOGIA
El més destacable és la substitució de mos (<nos) i vos reflexius per se tal i com se sent al valencià apitxat i també a les viles veïnes de Ribesalbes, Alcora, Xilxes i, incipientment, a Betxí i la Vall d'Uixó ex: senteu-se, callem-se, se n'anem en comptes de sente(u)-vos, callem-mos i mo(s) n'anem.
Front a est tret morfològic tan típic del valencià apitxat, trobem la terminació [e] en la tercera persona del singular del present d'indicatiu (ell pense, ell arribe, etc. ) com succeïx a Castelló i a gran part del català nord-occidental. Així i tot, el valencià d'Onda, a diferència de Castelló, no ha estés la desinència [e] a tota [a] etimològica sentint-se jo/ell cuinara, jo/ell tinga, etc. com fa el valencià general. El comportament d'est parlar respecte a les desinències [e] i [a] sembla ser continuador del model que fou típic del valencià de la Plana abans dels segles XVIII-XIX (vejau Casanova, 1998) i que hui -segons les viles- s'ha decantat per la [a] del valencià general (Almassora, Vila-real, Borriana) o per la generalització de la marca [e] (Castelló, Benicàssim, etc. ).