La vila de Nules es troba a quasi 20 quilòmetres al sud de Castelló, molt propera al valencià apitxat. El seu parlar és conservador si el comparem al de la ciutat de Castelló i d'altres poblacions com Onda i Betxí i resulta semblant als parlars de les Alqueries o Borriana. Estes són les característiques més típiques del parlar d'esta vila.

FONÈTICA

Com havem assenyalat en cas de Borriana, Almassora o les Alqueries, el parlar de Nules es manifesta notablement conservador en els parlants de més edat mentre que els jóvens mostren l'extensió i superposició de les innovacions fonètiques dels parlars central (apitxat) i septentrional (castellonenc). Passem ara a detallar alguns trets fonètics típics de localitat:

• Alguns parlants majors i adults inserixen una /r/ al fonema africat alveolar sonor /dz/ que esdevé [dzr]. Així són típiques tretzre o setzre en lloc de tretze i setze. La introducció d'esta /r/ epentètica pot observar-se en la majoria de viles de la Plana (Vilavella, Eslida, Fondeguilla, Borriol, Alqueries, Pobla Tornesa, Vila-real, etc.) i pareix anar reculant entre els parlants adults i jóvens tot i que en algunes viles com Vilavella, Fondeguilla o Borriol encara pot sentir-se en totes les generacions.
• Conservació de la /r/ dels infinitius combinats amb pronoms enclítics. Açò vol dir que /r/ es pronuncia a fer-lo, dir-te, o oferir-se. Havem de matisar que esta conservació de /r/ és vacil.lant entre els jóvens cosa que demostra la modernitat d'est tipus de elisió de /r/ en castellonenc. Amb tota seguretat la caiguda d'esta /r/ als altres pobles de la Plana degué arrelar a començaments d'est mateix segle car a Nules (com a les Alqueries) est fenomen encara no s'ha establert del tot. Una altra dada que confirma el que estem dient és el fet que al nord, a Alcalà de Xivert - on encara es conserva tota /r/ etimològica - esta elisió de /r/ no existix.
• La /t/ dels grups finals /-lt/ i /-nt/ cau generalment tot i que presenta casos de vacil.lació; ajuntamén/ajuntament, accidén/accident. Sovint la /t/ reapareix per enllaç; punt ample, parlant alt, veent-ho. Quan /t/ ocorre als plurals /-nts/ i /-lts/ pot també ser articulada: molts apunts o moltx apuntx (en parlants que palatalitzen ts>tx). El que observem a Nules posa de manifest la modernitat de la caiguda de /t/ en els contexts esmentats. Un fenomen que s'estén des del nord front a la conservació majoritària del valencià general.

Com veem, les dades fonètiques que observem a la vila de Nules són de gran importància per al coneixement de l'origen, desenvolupament i extensió de certes característiques del valencià castellonenc com la caiguda de /t/ als finals /-nt/ i /-lt/ (gent, pujant, acabant, molt..) i l'emmudiment de la /r/ dels infinitius seguits de pronoms enclítics començats per consonant (dir-se, agarrar-vos, fer-te...).

MORFOLOGIA

Res destacable en particular excepte la major difusió de les formes amb -re de l'auxiliar del perfet analític vares/vàrem/vàreu/varen que a les altres viles de la Plana reculen en favor de les variants escurçades vas/vam/vau/van. Així mateix, fer sol conservar les formes etimològiques del present de subjuntiu faça, faces que més al nord són substituïdes progressivament per les analògiques palatalitzades faja, fages.