El balear
3. LÈXIC
És en l'apartat lèxic on
el balear demostra el seu caràcter arcaic enfront de les varietats del català
peninsular. No fóra arriscat afirmar que -comparativament- el lèxic balear és
el menys castellanitzat i més proper a la llengua antiga de tots els dialectes
catalans. Ací teniu un breu anàlisi del lèxic illenc.
3.1. Mots característics del català balear
Acompanyar:
a banda d’anar amb una altra persona, acompanyar també
té el sentit de transportar una altra persona a un lloc: t’acompanyaré
a l’aeroport (et duré a l’aeroport).
Al.lot /al.lota: equivalents als valencians xic/xica que també s’usen a Pollença (u xic, la xica). A la resta de Mallorca hom coneix xicot, ex: un bon xicot (una bona persona).
Ca: gos.
Capell: barret (existent).
Cercar: mot típic del
balear on es desconeix el castellanisme buscar.
Beneit (pr. [b«'n«it]):
adjectiu referit a persones, equivalent al català ximple o valencià fava.
Devora: al costat: visc
devora s’Ajuntament.
Doblers (pr. [dob'bes]):
diners.
Doi: ximpleria, bajanada,
ex: no diguis més dois (no
digues més ximpleries).
Demanar: preguntar. Com
en la llengua antiga, el balear no fa distinció entre demanar i el
castellanisme preguntar que és desconegut a les Illes fins i tot en el castellà
local (cast: pídele su nombre.).
Cridar: adreçar-se a algú, també telefonar (com en
valencià), ex: crida’m demà de matí.
Eiximporrar: mesclar llengües amb la pròpia: es pot dir que
“aquest parlava eiximporrat de llosetí” o que parla “eximporrat de foraster”,
però el més freqüent és que es diga que tal o qual persona parla eiximporrat
o que eiximporra per dir que mescla el mallorquí i el castellà.
Emprenyar: molestar, enutjar. També vol dir donar
la llanda: m'emprenyarà fins que la deix anar a sa festa.
Enganar: variant (també
etimològica) del peninsular enganyar.
Estar: romandre, tindre la residència a un indret. Viure, en este
sentit, és modern, i segurament influència del castellà, ex. estic a Palma
(visc a Palma).
Fems: escombraries (també
sentit en valencià).
Fer feina: treballar. El
balear té tendència a la construcció de perífrasis fer en substitució
d'un verb com ara fer net (netejar), fer servir (usar, emprar), fer
via (avançar), etc.
Ferm: sinònim del principatí força: n’hi ha moltes ferm; n’hi ferm (n’hi ha força).
Foraster: a Mallorca, foraster aplica als castellans i a la seua llengua,
com diu la dita: “Es raves se fan a s’horta / ses pastanagues també / no
parlaré foraster / perquè som nat a Mallorca” (popular del XIX). És per
esta associació foraster = castellanoparlant que els ciutadans de les
altres illes, eivissencs i menorquins, així com els catalans (i a vegades) els
valencians, no són considerants pròpiament “forasters” entre els mallorquins
puix que no parlen foraster.
Horabaixa: vesprada. No
existix el castellanisme barceloní tarda.
Gat/gatera: en balear vol dir borratxo / borratxera. Pel que fa al seu sentit originari (gat: animal felí) no fa molt que encara es conservava amb aquell significat com podem observar a través de les dites: gat escaldat d’aigo freda tem; posa es cascavell an es gat; una escala de gat; caminar de gat (caminar a quatre potes). Antoni Mas suggerix la possibilitat que el sentit actual (borratxo) s’originara en esta darrera dita.
Idò: forma aglutinada de “i doncs” molt vigent i amb usos diversos; doncs, llavors, bé, ex: idò, avon anam?
Llavò: variant local de
llavors.
Llinatge: cognom.
Manco /almanco:
menys /almenys. Manco és un vell italianisme que també viu en parts del valencià.
Mem! [mEm]:
interjecció similar al vejam! valencià i de la seua variant vulgar aviam!
emprada a Catalunya. De fet, sembla que mem (que coneix les
variants meam,
ameam i miam) sembla una
corrupció de aviam com suggerix el seu significat: mem vol dir mostra-m’ho.
Moix: gat (vejau el punt referent a gat).
Nin /nina:
xiquet /xiqueta.
Nom: sovint funciona com a
un verb: què nom aquell al.lot? (com li diuen a aquell xic?), aquella
dona nom Aina està a Palma (aquella dona que li diuen Aina...).
Oi: fàstic. Me fa oi:
em fa fàstic. En parts del valencià també s'ou est mot amb la forma ois:
me fa ois.
Padrí/-na: avi, àvia.
Pardal: després del
segle XVIII el mot pardal deixà de referir-se a ocell i hui sols
s'usa en sentit metafòric referit al penis, (Veny, 1982, p. 99).
Parell: en balear, un
parell no vol dir dos sinó uns quants: doni'm un parell de
tomàtigues, (done'm unes quantes tomaques).
Per ventura (pr.
[p«n’tuR«]):
potser, p’entura vendran
avui.
Prest: prompte, aviat.
Pic: volta, vegada: l'he
vist dos pics avui.
Porer [po'R«]:
variant (també etimològica) de poder: no poria dir-te res perquè
sa seva mare hi era al davant.
Portar-dur:
el balear tendix a eliminar portar de l’ús quotidià en benefici del seu
sinònim dur. L’ús de portar es limita a certs usos: portar el dinar, –cosa molt
curiosa- per referir-se als cans que porten la caça , ex: aqueix ca
porta bé. També es conserva a qualque dita com: s’ase va dir an es por
orellut i era ell qui
portava ses orelles.
Pus: vell mot català derivat
del llatí PLUS. El balear és, junt al portugués, l'únic parlar hispànic que
l'usa modernament, si bé sols es conserva en oracions negatives: no poria
pus! (no podia més!).
Rompre: trencar (també existent).
Renou / enrenou:
soroll.
Sebre ['s«br«]:
infinitiu dialectal de saber pres del futur: sabré > sebre.
Tassó:
got.
Ver / vera
['v«r«]:
vell sinònim de veritat sols vigent en balear: és vera que n’Alexandre
no ve? (és veritat que no ve n’Alexandre?)
Xerrar: variant de l’etimològic xarrar (conservant en valencià) i amb un ús molt superior en mallorquí que a la Península. Tradicionalment parlar i xerrar no eren sinònims en mallorquí. A les hores d’ara, però, hi ha gent –sobretot jove- que els confon. Parlar es fa servir per referir-se a parlaments (“el batle ha parlat molt bé”; “saps que parla de bé”), per a situacions úniques o especials (“d’aqueixa mos ne parlarem!”) i, entre la gent d’edat, per dir que festegen (“Aqueixs dos per mi que parlen”). Com a la Península, xerrar es fa servir per referir-se a situacions sense importància –“saps que xerra!”; “xerràrem plegats”– i d’aquí i amb eixe context s’empren frases com “aqueix és un puta xerrim”; “aqueix xerra molt”-. En poques paraules: “mos encontràrem pes carrer i parlàrem plegats” no vol dir el mateix que: “mos encontràrem pes carrer i xerràrem plegats”. Ens fa l’efecte que l’expansió de “xerrar” és influència de l’espanyol, on “hablar” abasta el dos sentits de parlar i xerrar.
Xulla:
cansalada.
3.2 Castellanismes
Com
déiem al començament, el balear és -en térmens generals- el dialecte català
menys influït pel castellà. Açò que diem és també vàlid per al lèxic, farcit de
molts arcaismes citats adés (cercar, demanar (preguntar), pus,
vera, etc. ). Darrerament, però, el castellà ha fet també la seua
entrada en el camp lèxic. Recordem que el castellà és la llengua d'un creixent
nombre de ciutadans balears, bé fills de catalanoparlants que es passen al
castellà, bé immigrants o fills d'immigrants no adaptats i molts d'estrangers
que en aprendre a comunicar-se amb els locals s'estimen (generalment) fer-ho en
castellà. Palma, com la Vila d’Eivissa, tot i la presència notòria del català,
són nuclis de castellanització important, el castellà és la llengua del tracte
accidental als centres comercials, grans magatzems, bars, restaurants, en
castellà es relacionen els jóvens a llocs d'oci, etc. A més, els centres
turístics costaners (S'Arenal, Son Ferrer, Sta. Ponça, Cala Ratjada, etc. ) són
quasi exclusivament habitats per castellanoparlants immigrants atrets per la
indústria hostalera. Sense alarmismes, el balear viu un període crític de fort
contacte amb el castellà que era desconegut fa poc menys de 50 anys. Cal no
oblidar, que a diferència del balear, el català peninsular (especialment
l'occidental) viu en contacte amb el castellà des de fa segles.
Els castellanismes que citarem a continuació
són sols un petit exemple dels més escampats tot i que hi ha segurament alguns
d'altres en període d'assimilació.
Adiós (pr. [di’os]):
adéu. Com en valencià, però, hi ha marcada tendència a recuperar el genuí adeu.
Antes: abans.
Banyo: bany.
Beso: conviu amb el genuí besada
(vells) i amb el catalanisme petó que s'introduïx entre els jóvens
(especialment els que han aprés català a l’escola).
Entonces: conviu amb idò
i llavò que són les formes locals genuïnes. És un castellanisme molt
recent i no del tot assimilat puix que se sol pronunciar com en castellà [en'tonTes].
Grave: greu. Però hom
diu me sap greu.
Guapo: castellanisme
molt habitual en balear, s'utilitza referit a persones o coses: un poble
guapo, una casa guapa, etc.
Loco (pr. [‘lko]: el genuí boig també
es conegut: què estàs boig?
i el sinònim orat, fins i tot per a referir-se a animals les
cabres orades de la Serra.
Puesto: el genuí lloc
no és desconegut i s’empra de forma gairebé exclusiva en
segons quins contexts, ex: l’han posat en el seu lloc.
Sombra: conviu amb ombra.
Suelto: castellanisme molt
estés a les Illes i el Principat.
Traje: sol
pronunciar-se a la castellana amb velar fricativa sorda, [‘traxe] o amb
oclusiva velar pels més vells [trake]; també és un barbarisme típic del
Principat.
4.3 Coincidències lèxiques amb el valencià i els parlars
occidentals
Són múltiples i sorprenents les similituds
lèxiques entre valencià (i els altres parlars occidentals) i balear. Açò és degut, principalment, al
manteniment en valencià i balear de vells mots catalans que han desaparegut a
la Catalunya oriental. Vejam un llistat d'estos mots:
Valencià/balear_______________Català
central
Arena________________________Sorra
Banyar-se_____________________Mullar-se
Basca________________________Xafogor
Bou__________________________Toro
Besada________________________Petó
Clau__________________________Ullal
Coa___________________________Cua
Despús-ahir____________________Abans d'ahir
Dins___________________________Dintre
Embafar_______________________ Empallegar
Enguany_______________________Aquest any
Fadrí___________________________Solter
Fems___________________________Escombreries
Granera________________________ Escombra
Mitat___________________________Meitat
Morro__________________________Llavi
Llépol__________________________Llaminer
Llevar__________________________ Traure / Treure (1)
Pere(s)a_________________________Mandra
Pigota___________________________Verola
Paréixer_________________________Semblar
Rabosa__________________________Guineu
Servici__________________________ Servei
Somera__________________________Burra
Torcar___________________________Eixugar
Notes:
(1) Balear i valencià coneixen el ús de tots dos mots (també l’assenyalat com a principatí) però amb una distinció d’ús.