Les següents al·legacions han estat presentades per
l'Estació Ornitològica del Baix Cinca
i el Centre Català d'Ornitologia
a la
Direcció General del Patrimoni Natural i del Medi Físic
Departament de Medi Ambient
Generalitat de Catalunya
AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT
Atenent la informació pública recollida al DOGC núm. 2799 del 5.1.1999 del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, referida a la resolució de 21 de setembre de 1998 d'aprovament inicial de la delimitació definitiva dels espais del PEIN aiguabarreig Segre-Cinca, tossals d'Almatret i Ribaroja.
La nostra organització que te com a objectiu principal l'estudi i conservació del ocells i el medi natural, considera aquest informe del seu major interès i presenta les següents al·legacions:
AL·LEGACIONS
1- CONSIDERACIONS PRÈVIES:
Considerem que la definitiva delimitació dels espais naturals de l'Aiguabarreig del Segre i Cinca i circumdants és un pas decisiu per a la conservació de la major i més important confluència fluvial dels Països Catalans, i per tant ens manifestem favorables al procés de declaració dels límits d'aquest espai PEIN, però constatem alguns errors molt greus en una part de les delimitacions efectuades.
2- DELIMITACIÓ A SERÒS I MASSALCOREIG
Dins d'aquests termes municipals la delimitació que es proposa es considera en grans línies encertada, si bé hom constata la mancança d'esment a indrets riberencs, d'elevada vàlua. És el cas, per exemple, del petit galatxo d'origen semi-artificial que es troba a la riba del Cinca dins del terme de Massalcoreig.
En tot cas la protecció queda massa reclosa al termenejament obligat (àrea de policia) de la riba i hom troba una mancança d'encobertament d'àrees-coixí entre els camps circumdants i les riberes.
3- ERRORS EN LA DELIMITACIÓ:
1) Atès que l'objectiu de la declaració d'aquest espai dins del PEIN cerca la conservació de la fauna i flora de l'indret manifestem la nostra més absoluta contrarietat per la delimitació que es proposa dins del terme municipal de la Granja d'Escarp.
És en aquest terme municipal on trobem totalment incoherent la limitació sud del PEIN, que deixa al descobert les més importants extensions de canyissar. Masses helofítiques que limiten directament amb el terme municipal de Mequinensa (comarca del Baix Cinca i província de Saragossa).
Justament entre el límit proposat i el Mas del Capità o línia divisòria amb Mequinensa és hom troba les espècies ornítiques més vulnerables, com ara les següents espècies d'ocells, nidificants just en aquesta massa de canyissar:
Bitó (Botaurus stellaris). Una de les úniques 20 parelles (aprox.) de tota la Península Ibèrica.
Arpella (Circus aeroginosus). La única parella de l'Aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre
Rasclet (Porzana pusilla). La única parella de l'Aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre i una de les poques existents (no censades amb precisió encara) a la Península Ibèrica.
És a més indret de reproducció regular d'aus escadusseres com l'Agró roig (Ardea purpurea), el Martinet menut (Ixobrychus minutus) i força passeriformes palustres, com el gènere Acrocephalus.
Altrament aquest canyissar és un cinyell de continuïtat amb la massa que s'estén pel terme de Mequinensa (de menor importància). Qualsevol actuació sobre aquest canyissar que és un eix connector ha d'afectar d'una manera rellevant a la comunitat faunística de l'Aiguabarreig i ben particularment a la ribera de la banda catalana d'aquest espai.
2) Extremadament greu és també el límit que es proposa respecte a la ribera. El límit del PEIN s'estén al llarg de la ribera estricta, ací particularment migrada. El límit proposat abandona totalment els contraforts directes de l'Aiguabarreig, just a l'altre costat del camí de la Granja d'Escarp a Mequinensa. En aquests contraforts, nien unes 1.100 parelles d'Oreneta de ribera (Riparia riparia), au de nidificació estrictament fluvial i, com les anteriorment esmentades, protegida per les Directives 70/409/CEE i 91/244/CEE relatives a la conservació de les aus feréstegues, així com al Conveni de Berna relatiu a la conservació de la Vida Silvestre i el Medi Natural, i al Conveni de Bonn sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d'Animals Silvestres.
Altrament al peu dels contraforts és hom trobem Boleum asperum, que presenta ací el seu límit de distribució oriental i als vessants suaus aquesta crucífera és acompanyada d'altres plantes destacables com Aizoon hispanicum, Dianthus malacitanus, Moricandia ramburei, etc. Tot plegat i d'una manera ben destacable, atès les característiques orogràfiques de l'indret, sovint dins o ratllant les anomenades àrees de policia i servidumbre del riu.
3) No es fa cap esment al PEIN del Massís de Montmeneu, zona que limita en part directament amb el PEIN de l'Aiguabarreig Segre-Cinca i que hauria de seguir un procés de protecció i gestió a l'uníson.
PER TOT L'EXPOSAT CONSIDEREM:
La delimitació del PEIN proposada per a l'Aiguabarreig del Segre-Cinca no va en consonància amb la importància internacional de l'indret. Els límits fora de la plana al·luvial són els mínims acceptables per a la conservació de l'espai fluvial i el seu entorn directe. El límit sud assenyalat per a la Granja d'Escarp ignora absolutament i abandona precisament l'àrea de major importància faunística de tot l'Aiguabarreig en la vessant catalana, desconnectant-lo alhora de l'espai a protegir per la Diputació General d'Aragó.
PER TOT L'EXPOSAT LI DEMANEM:
Que en base a l'excepcional importància biològica de l'Aiguabarreig del Segre-Cinca, la seva destacada singularitat com a espai fluvial continental i la seva extremada fragilitat demanem que
I finalment sol·licitem que ens tingueu com a part interessada en l'expedient i ens informeu de tots els tràmits que es desenvolupin a fi de poder continuar el procediment.