Nota publicada en El Juglar, de Ramos Mejía, mayo de 1998, pág 5
Català - EnglishEn Castelar se cultiva la antigua y laboriosa costumbre catalana de hacer castillos humanos.
De Castillos y Castilleros
Roser Coll y M. Montserrat Bertrán
Los "castells" (castillos) son una obra en equipo, donde se unen la fuerza, la posición, el equilibrio, pero por sobre todo, el perfecto encaje de todas las piezas con el fin de construir verdaderas torres humanas y su lema es "trabajar juntos para construir algo grande".
En cuanto a su historia, tienen que ver diversas actividades practicadas culturalmente por la humanidad: los circos, la fuerza de Hércules, ejercicios de gimnasia, etc., todas referentes a subirse a otra persona encima.
Pero el momento más importante llega en el último cuarto del siglo XVIII en España, con las primitivas torres del baile del pueblo valenciano, por tanto, las primeras actuaciones se llamaban "ball de valencians" y además, también llevaban música.
La primera noticia que se tiene de llamarse "castells" es del año 1713 en la ciudad tarragonina de Vilafranca. Por el año 1805, ya son dos las "colles" (equipo que arma la torre) existentes, siendo la rivalidad entre ellas la que hace de detonante para ir aumentando el nivel, e ir subiendo más pisos con mayor dificultad y mucha más gente.
Hubo épocas muy buenas, y otras en las que se disolvió toda actividad castellera como la del cólera en 1854 o la de la guerra civil española. En la postguerra, y durante el año 1939 se reinician los agrupamientos y nacen nuevas "colles" por toda la provincia de Tarragona. Actualmente existen también por las principales ciudades de Barcelona. En América, la primera "colla castellera" pertenece al club catalán "LES QUATRE BARRES" de Castelar, provincia de Buenos Aires, de la República Argentina. Cabe aclarar que en la Argentina como en el resto de América los clubes catalanes reciben el nombre de "casals".
Fernando Ledo que tiene 22 años, nacido en Bs. As. y de abuelo catalán, es "casteller" de Les Quatre Barres y dice: "queremos hacer llegar esta iniciativa al resto de los casals catalanes. Nuestra idea es exportar esta tradición impresionante, entre otras cosas, por el gesto de humildad que respresenta ser casteller, donde todas las personas se agrupan para conseguir un objetivo común y si alguno falla, la culpa no es de uno sino de todos. Porque uno de los elementos más importantes es el hecho de que sirve de vehículo de unión entre las personas mayores y los más jóvenes".
Las actuaciones, la mayoría de ellas son en verano, pero también las hay en invierno, en fiestas importantes de las poblaciones. Puede haber hasta 30 variedades de formas de levantar los castells, y así se arman:
1. La "PINYA" (piña) es la base del castell, sobre la que se levanta toda la estructura. Es el núcleo de diversos entramados de cuerpos, brazos y manos, una obra de verdadera ingeniería humana. Puede llegar a agrupar hasta 300 personas.
2. El "TRONC" (tronco) es la parte visible de la estructura central del castell, y en él los castellers reciben el nombre del "piso" que ocupan.
3. El "POM DE DALT" (empuñadura de arriba), es el conjunto formado por los tres pisos superiores del castell. Sobre la torre aparece el "ANXANETA", el niño que corona el castell. Cuando levanta la mano i hace "l'aleta", el castell entonces está terminado.
Cada colla es un equipo y de su compenetración depende la altura de sus castells. Como ya se dijo, la tradición de construir estos castillos no pertenece sólo a Cataluña. Trasciende esta región de España y llega hasta los hijos y nietos de catalanes que, como Fernando Ledo, integran "collas" dentro de los Casals (clubes), en los cuales es posible vivenciar, además, otras costumbres: bailar sardanas, deleitarse con una paella o simplemente hablar, recitar o cantar el catalán.
De castells i castellers
Els castells són una obra en equip, on s'arrepleguen la força, la posició, l'equilibri però, sobretot, l'encaix perfecte de totes les peces amb el fi de construir vertaderes torres humanes i el seu lema és "treballar junts per construir quelcom gran".
Quant a la seva història, té a veure amb diverses activitats practicades culturalment per la humanitat: els circs, la força d'Hércules, exercicis de gimnàstica, etc., totes referents a pujar-se una altra persona al damunt.
Però el moment més important arriva a les darreries del s. XVIII a Espanya, amb les primitives torres del ball del poble valencià, per tant, les primeres actuacions es deien "ball de valencians" i a més, també duien música.
La primera notícia que es té d'anomenar-se "castells" és de l'any 1713 a la ciutat tarragonina de Vilafranca. Cap el 1805, ja són dues les "colles" (equip que arma la torre) existents, essent la rivalitat entre elles la que fa de detonant per anar augmentant el nivell, i anar muntant més pisos amb molta més gent i dificultat.
Va haver-hi èpoques molt bones, i d'altres en què es va disoldre tota activitat castellera com la del còlera el 1854 o la de la guerra civil espanyola. A la postguerra, i durant l'any 1939 es reinicien els agrupaments i neixen noves "colles" per tota la província de Tarragona. Actualment existeixen també per les principals ciutats de Barcelona. A Amèrica, la primera "colla castellera" pertany al club català "LES QUATRE BARRES" de Castelar, província de Buenos Aires, de la República Argentina. Val a dir que a l'Argentina com a la resta d'Amèrica els clubs catalans reben el nom de "casals".
Fernando Ledo, de 22 anys, nascut a Bs. As. i d'avi català, és "casteller" de Les Quatre Barres i diu: "volem fer arribar aquesta iniciativa a la resta dels casals catalans. La nostra idea és exportar aquesta tradició impresionant, entre d'altres coses, pel gest d'humilitat que respresenta ser casteller, on tothom s'agrupa per aconseguir un objetiu comú i si algú falla, la culpa no és d'un sinó de tots. Perquè un dels elements més importants es el fet de que serveix de nexe d'unió entre les persones grans i els més joves".
La gran part de les actuacions es fa a l'estiu, però també hi ha algunes a l'hivern, en festes importants dels pobles. Hi poden haver fins a 30 varietats en la manera d'aixecar els castells, i així és com es carreguen:
1. La "PINYA" és la base del castell, sobre la qual es carrega tota l'estructura. Es el nucli de diversos entramats de cossos, braços i mans, una obra de vertadera enginyeria humana. Pot arribar a agrupar fins a 300 persones.
2. El "TRONC" és la part visible de l'estructura central del castell, i els castellers hi reben el nom del "pis" que ocupen.
3. El "POM DE DALT" és el conjunt format pels tres pisos superiors del castell. Sobre la torre apareix l'"ANXANETA", el nen que corona el castell. Quan aixeca la mà i fa "l'aleta", el castell està acabat.
Cada colla es un equip i de la seva compenetració depèn l'altura dels seus castells. Com ja hem dit, la tradició de construir aquests castells no pertany solament a Catalunya. Traspassa aquesta regió d'España i arriba fins als fills i néts de catalans que, com Fernando Ledo, integren "collas" dintre els Casals, on a més a més és posible vivenciar altres costums: ballar sardanes, delitar-se amb una paella o simplement parlar, recitar o cantar el català.About castles and castle-makers
Castles are team work, where strenght, position and balance get together. Above all, the perfect match of all pieces is the point for building real human towers.
Their history has to do with different cultural activities of the humankind: circus, Hercules strenght, gym, related to climbing onto someone else.
The most important moment is towards the end of the 18th century in Spain, with the primitive towers of the valencian people's dances, hence the first performances called "ball de valencians" and accompanied by music.
The first reference of the naming them "castells" is found in 1713 in the tarragonian city of Vilafranca. Towards 1805, there were already two "colles" (team that makes the tower) and their mutual rivalry was the detonating to start raising the towers' height, with the addicional difficulty and number of people involved
There were very good times and some others when all casteller activity was dissolved, like the 1854 cholera epidemy or the spanish civil war. After the war, in 1938 the teams were rearranged and new "colles" were founded all throughout the province of Tarragona. Nowadays they too can be found in the principal cities of Barcelona. In America, the first "colla castellera" belongs to the catalan club "LES QUATRE BARRES" form Castelar, province of Buenos Aires, in Argentina. .
Fernando Ledo, 22, born in Bs. As. from catalan descendance is a "casteller" of Les Quatre Barres. He says: "We want this enterprise to get to the rest of catalan centers. Our idea is exporting this awesome tradition for, among others, the humble attitude that being a casteller means, where everybody gets together to achieve a common goal and, if anyone fails, it's everyone's fault rather than just one's. One of the most important elements is the interacting between the elder and young.".
Most of performances take place during the summer. There are about 30 different ways to raise a castle. This is how they're made:
1. The "PINYA" (bunch) is tha base of the castle, over which all the structure is built. Is the centerpiece of several bodies, arms and hands interlaced in a real human engineering masterpiece. It can hold up to 300 people.
2. The "TRONC" (trunk) is the visible part of the castle's central structure, and the castellers who form it are given the name of the "floor" they're in.
3. The "POM DE DALT" (knob of the top) is the ensemble formed by the three highest layers of the castell. On top of the tower comes the "ANXANETA", the kid who crowns the castell. When he or she raises the hand and does the "l'aleta", the castell is finished.
Each colla is a team and from their mutual understanding will depend the height of their castells. As it was said before, the tradition of building castells doesn't belong solely to Catalonia. It outbounds this region and gets to the children and grandchildren of catalan people who take part in "colles" inside Casals (catalan centers), where it's also possible to experience other customs such as dancing the sardana, treat oneself to a paella or simply talking or singing in catalan.© El Juglar, Periódico del Oeste del Gran Buenos Aires, C.C. 55, Ramos Mejía 1704, Bs. As. Argentina
Traducciones de N.O.P.
|
Història · La Colla · Premsa · Actuacions · Home |
