COEDUCACIÓ
INDEX
BARBIES O ACTIONS MANS:
"La transmissió del gènere a l'escola."
"S'anomena CURRÍCULUM OCULT a aquells aspectes de l'aprenentatge a l'escola que no són oficials o aquelles conseqüències que apareixen generades per la forma en que l'ensenyament i l'aprenentatge estan organitzats i es realitzen i que tenen una repercussió en la formació general de la persona".
Mes de maig, dia de la mare. Seguint la tradició, una nena d'onze anys , dóna a la seva mare un regal: Es tracte d'un bonic ninot fet de nombroses peces cosides , que ha treballat a classe i que li ha costat un gran esforç i dedicació elaborar. En acabat de rebre les felicitacions maternals de torn i agraïments pel laboriós treball realitzat, la mare pregunta com l'ha fet i si tots els alumnes han confeccionat el mateix ninot, o si podien escollir diferents models o diferents treballs . La nena respon: "¡No, aquest ninot és el que fan les nenes la "profe" ha dit que els nens eren massa impacients per fer aquest treball. Ells han fet un mosaic!".
Aquesta anècdota és verídica i actual : maig de 1997, i pot servir-nos d'excusa per reflexionar al voltant d'un dels aprenentatges més decisius de la nostre vida, el del nostre rol com a dones i homes a la societat en la que hem de viure i del "modus" com l'escola , conscient i inconscientment, intervé a l'hora de transmetre aquests aprenentatges.
En els darrers temps , la societat occidental és més conscient de la necessitat de treballar per a que les diferències de comportament entre homes i dones i fonamentades en l'única distinció de formar part d'un altre sexe, vagin desapareixent de forma que tots puguem desenvolupar el màxim de les nostres possibilitats personals en benefici nostre i del conjunt de la societat.
Utilitzant aquesta filosofia com a punt de referència , s'han iniciat reformes progressives per assolir aquests objectius en tots els àmbits, especialment en l'àmbit de l'educació que és, sens dubte, de prioritària importància.
Malgrat totes aquestes modificacions, el més calent encara és a l'aigüera i queda un llarg camí per assolir els objectius desitjats. En el tarannà diari de les escoles podem trobar un fidel reflex dels costums predominants en la societat i com aquests romanen més invariables del que caldria esperar. Per intentar conèixer la situació de les nostres escoles referent a aquest tema i proposar formes innovadores de millorar l'educació dels infants-es, diferents equips d'investigació han desenvolupat interessants treballs sobre aquest tema. Exposarem algunes de les seves conclusions , però abans recordarem alguns conceptes que cal puntualitzar.
"Per sexe s'entendrà la descripció biològica de les diferències no determinant necessàriament els comportaments . Per gènere entendrem allò que cada societat tendeix a atribuir a cada un dels sexes, allò que com a construcció social es considera com a masculí o femení (evidentment, diferent segons variables: classe social, ser del primer o del segon món, religió, raça o moment històric ), no constituint un reglament de veritats universals, sinó designant expectatives de comportament social per cada sexe segons època i lloc". (Caselles Pérez, J.F.)
A demés de les diferències determinades per la nostre variada càrrega genètica, de tipus fisiològic, les dones i els homes ens veiem exposats al llarg de la nostre infància i al llarg de tota la nostre vida d'adult , a infinitat de missatges, en ocasions subtils i en d'altres ocasions força palesos i contundents, que com la xarxa d'un aràcnid , ens envolta recordant-nos quins són els comportaments, sentiments, afeccions, motivacions.....que s'esperen de cada persona en funció del seu sexe.
"els nens no ploren", "la coqueteria femenina", "la valentia dels homes"....són expressions molt tòpiques i típiques que valen com exemples.
Establir diferències no és sinònim de discriminació; però, pot arribar a ser-ho, quan de la seva manifestació es dedueix comportaments vers algunes persones, que els hi neguen el dret a desenvolupar les seves potencialitats personals i col·loquen a un grup en disposició de tenir poder sobre uns altres. És en aquest punt que la consideració diferencial es converteix en discriminació, en el camp de les diferències entre dones i homes, la discriminació ha estat present a la nostre societat occidental fins fa poc i encara ho és, reforçada i conservada en alguns països per certes ideologies fondamentalistes.
En una societat on el poder ha estat exercit tradicionalment pel barons, els trets característics de la masculinitat han estat valorats i apreciats molt més. La component femenina , ha estat secundària , minvada, inferior i poc atractiva. Les pròpies dones, en l'inici de l'aventura feminista, consideraven necessari renegar dels valors tradicionalment femenins com a mitjà per assolir l'alliberació i el desenvolupament personal i social.
El repte actual està en aconseguir, des de tots els àmbits socials, l'escola també, una percepció igualitària dels valors masculins i femenins, de forma que siguin lliurement acceptats i incorporats al perfil de cada persona, únicament en funció de les seves pròpies peculiaritats. No es tracte exclusivament de que les nenes puguin fer-se seus comportaments fins fa quatre dies exclusius dels homes, si més no, es tracte de que els nens puguin també desenvolupar, si així ho volen, comportaments considerats tradicionalment femenins.
"Si la moral social segueix proposant el model del rol masculí com a millor o més bo, els nens no tindran cap estímul per decantar-se cap a trets de conducta tipificats com a femenins".(Caselles Pérez, J.F.)
La identitat del gènere, és a dir , el coneixement sobre les expectatives socials del nostre comportament com a homes o dones, és après especialment al llarg dels nostres primers anys de vida, en els diferents àmbits on aquesta és desenvolupa. En primer lloc a la família, escenari privilegiat de la representació del paper masculí i femení, després l'escola , els mitjans de comunicació i la publicitat, la literatura i els mitjans de comunicació infantil, el llenguatge escrit i parlat.
A mesura que es va completant el desenvolupament cognoscitiu infantil, la capacitat per incorporar la informació que raja de totes aquestes fonts, permetrà configurar esquemes mentals que dirigiran la percepció de la realitat i de la pròpia persona amb relació a ella, i d'aquesta forma el nen i la nena assoliran, la seva condició de baró i de dona i a demés les connotacions socials que això implica.
Referent a l'adquisició de la identitat de gènere, l'escola es configura com un dels principals agents socialitzadors. Els nens i nenes tenen idees força clares adquirides a la infància. Malgrat aquest fet , les possibilitats que l'escola té de presentar alternatives diferents respecte a la concepció del gènere, són molt àmplies. Encara, els resultats obtinguts queden massa lluny de les fites desitjades: és difícil alliberar-se a la reproducció dels costums socials predominants.
Els diferents equips d'investigació que treballen sobre aquest tema, han tractat d'identificar els factors que produeixen aquest estat de coses. A continuació farem esment d'algun d'ells.
La pròpia organització del centre
Parlar d'escola és parlar de centre escolar, d'institucions educatives concretes, que disposen d'una estructura organitzativa de la que formen part totes les persones implicades en la formació de l'alumnat: Professorat, pares i mares i personal no docent.
En la docència, en tots els seus nivells i especialment en l'ensenyament primari, desenvolupen el seu treball forces dones. quasi es podria dir que la majoria de professorat dels cursos inicials és femení. Aquesta dada contrasta amb el fet de que els llocs de direcció i gestió, són majoritàriament ocupats per barons, i aquest fet s'incrementa a mesura que avancen cap a segments educatius superiors.
Entre el personal no docent es troba, tanmateix, molta població femenina fonamentalment a les tasques de neteja, cuina i cura, mentre que el personal masculí acostuma a desenvolupar funcions de manteniment, consergeria, ets .Encara que existeixen excepcions, es tracte d'una distribució de funcions molt ad hoc amb la versió tradicional de les capacitats d'ambdós sexes.
Referent a la participació de les mares i els pares en la marxa de l'escola, acostuma a ser habitual que siguin les mares les que assisteixen a les convocatòries que es programen, tant si parlem de reunions generals, com de converses particulars amb professorat i professors. En molts casos la presència paterna, es limita a les convocatòries extraordinàries, en les que l'assistència de la parella és una qüestió sine qua non i aquelles situacions conflictives que demanen mesures especials respecte al fill o la filla.
La tasca educativa no es realitza en el buit, és una xarxa complexa de relacions laborals i personals, que no són alienes al que s'ha exposat en els paràgrafs anteriors.
La figura del mestre-a és la que té més rellevància de totes les que participen en el procés d'aprenentatge infantil a l'escola. Malgrat les primeres informacions rebudes de l'àmbit familiar, el seu paper com agent socialitzador a l'escola és decisiu. És ell-a qui determina les normes socials a l'aula, i aquesta afectaren a les relacions que es formin en el grup-classe.
En la relació amb els alumnes, els docents no es limiten a transmetre o canviar informació sobre les diferents matèries, ni a orientar en les tasques de l'aula, sinó que creen, a l'aula, un cert ambient de participació o passivitat , de confiança o desconfiança, de competitivitat o solidaritat.
Sense ésser conscients, poden dedicar-se més a certs alumnes, o comportar-se de forma que estimulin més a certs grups a participar activament a les tasques. Les seves conductes verbals i, sobre tot, les no verbals són bàsiques i fonamentals, ja que serveixen per transmetre missatges d'acceptació o d'indiferència.
Descriu com les expectatives del professor-a respecte a l'alumne-a influeixen clarament en el seu rendiment.
Immersos en l'accelerada dinàmica diària, alguns docents poden no ser conscients d'aquests processos, que també poden aparèixer davant la diferència de sexe, tenint com a conseqüència un tracte diferencial a nens i a nenes.
Tractar d'aportar informacions útils i exactes vers el que succeeix a l'aula és l'objectiu de moltes investigacions realitzades dins i fora del nostre país.
Investigació feta per Subirats i Bruller a l'any 88:
Van partir de la hipòtesi de que a les aules es donava un missatge molt diferenciador entre nens i nenes, i que es podia apreciar en qüestions tan diferents com la distribució dels espais físics, el tipus d'exigència i les tasques concretes que se'ls hi havia donat. Així els docents, amb aquesta actitud, tenien una tendència a configurar els comportaments masculins i femenins, malgrat que també influïen en ells el comportament del propi alumnat. Tenint present que l'actitud activa dels alumnes és un element clau de l'aprenentatge i que són més actius aquells alumnes que se'ls hi dóna més oportunitats per a ser-ho, es van plantejant que un tracte diferenciador nens i nenes a aquest nivell podria provocar diferències reals en les seves possibilitats d'aprenentatge . Van estudiar la interacció a l'aula analitzant les converses que tenien lloc en ella, tant entre alumnat i professorat, com dels alumnes entre si mateix. La utilització dels espais a l'aula i al pati i van demanar també als docents la seva opinió sobre les diferències de comportament i personalitat entre nens i nenes.
Referent a l'ús dels espais a l'aula, van observar que els nens ocupaven més l'espai central i realitzaven major nombre de moviments i desplaçaments. Les nenes es desplaçaven menys i realitzaven trajectes menys centrals i més curts, ocupant menys els espais, i més aviat creuant-se.
Al pati, els nens, pel tipus de joc que practiquen , ocupaven les zones centrals de l'espai comú, i les nenes els espais laterals i més reduïts.
Referent al nivell de participació a l'aula, les nenes intervenien menys que els nens quan se'ls animava a fer-ho voluntàriament, especialment en les aportacions d'experiències personals, encara que quan ho feien , eren tant acceptades com les dels nens. Tendien a establir relacions més personalitzades que els nens , malgrat obtenir menys respostes d'atenció personal.
Una explicació possible d'aquest fet podria ser el grau elevat d'activitat i moviment dels nens, que exigeix del docent una més gran atenció. Les nens , al romandre més pendents i centrades a la tasca, més tranquil·les i amb bona atenció, són més oblidades a classe.
Si realment una més gran atenció condueix a una major participació, i en conseqüència a un més bon aprenentatge, les nenes es veuen minvades com a fruit del seu comportament correcte, d'una conducta més ajustada del que s'espera de l'alumnat a classe.
En general els professors manifestaven no tractar diferent als nens i les nenes, però l'anàlisi dels missatges i dels objectius que utilitzaven per descriure'ls, sovint resultava contradictori.
Exemple :
adjectius utilitzats
nens: independents, segurs, vergonyosos, infantils, immadurs, creadors, originals, grollers, covards.
nenes: dependents, segurs, menys vergonyoses, adultes, responsables, tranquil·les, treballadores, detallistes, amanerades, fines, sensibles.
Aquestes dades examinades amb la prudència que tot anàlisi d'una investigació demana, mostren, com a mínim en els onze centres estudiats, la existència d'un tracte diferencial a nenes i nens del que el professorat no és conscient i que el professorat no pot modificar com, sens dubte, voldria.
S'han investigat també les possibles diferències al currículum escolar entre nens i nenes. Malgrat que actualment tots els estudianta tenen el mateix currículum oficial, encara queden vestigis d'antics models pedagògics. És el cas de les assignatures de caràcter optatiu. Els esports i les assignatures de noves tecnologies, segueixen tenint més atractiu encara, pels nens.
Moltes vegades, la manca de confiança en elles mateixes, les porta a rebutjar allò en el que creuen que no es desenvoluparan amb èxit, com és el cas dels esports tradicionalment masculins o de la utilització dels ordinadors.
Equips de docents preocupats per aquestes dades, han iniciat programes innovadors amb la intenció de lluitar contra aquestes tendències i coordinar els esforços dels pares i mares, del professorat de les matèries i dels propis nois i noies, perquè l'optativitat sigui realment un fet.
Els materials didàctics i especialment els llibres de text, és un altre aspecte que ha estat tema d'investigació.
Una d'aquestes investigacions, la realitzada en 1990 per encàrrec de l'institut basc de la dona, va analitzar dotze llibres de text i set lectures dels diferents cicles d'EGB, estudiant els personatges que apareixen en ells, analitzant aspectes com la freqüència d'aparició, el protagonisme que té, l'espai en que es desenvolupa, la seva activitat laboral, les seves relacions parentals i altres.
Després d'analitzar 1558 personatges, van trobar que el nombre de personatges masculins era quasi dos vegades i mitja major que el de femenins, que el 60,4% dels personatges que fan algun tipus de protagonisme són masculins i el 25,8 % són femenins. Els personatges masculins, tant infantils com adults, compten amb un més gran nombre d'espais on treballar o divertir-se que els femenins i, a demés, són espais més amplis, oberts sociables, mentre que els ocupats per personatges femenins són més reduïts, tancats i relacionats amb l'àmbit familiar.
D'un total de 108 professions recollides, el 72,2% són presentades com a professions masculines i el 27,8% com a femenines.
Referent a l'activitat domèstica, les dones apareixen com les "tècniques" o "expertes", mentre que els barons ho fan com ajudants: un 71,4% de les tasques fonamentals són realitzades per dones i un 28,6% per homes.
Si l'objectiu principal del nostre sistema educatiu és oferir a cada persona, sense distinció de cap classe, els mitjans necessaris pel desenvolupament integral de totes les seves capacitats, cal fer un exercici de reflexió al voltant d'aquestes dades, necessàriament incompletes, sobre les limitacions i les dificultats que aquesta tasca està plantejant encara a les nostres escoles. Malgrat tot, l'esforç autèntic de millora professional, la presa de consciència del que, sense donar-nos compte, estem transmeten, farà que els nostres objectius estiguin més al nostre abast i ens permetrà, descobrir noves i enriquidores vessants de la nostre responsabilitat.
Josep Maria Inglavaga
març 1998
http://www.geocities.com/Athens/Forum/8156
http://www.xtec.es/~jinglava
e-mail: jinglava@pie.xtec.es
15/02/98 12:42
