Pàgina personal de Francesc
Llop Puig
|
|||
 |
|||
A dins tot adult s'amaga un conferenciant que es mor de ganes de sortir, un savi cansat, ansiós de pontificar sobre la vida als joves que s'estimarien mes anar a patinar en línia. Però, ai, la majoria de nosaltres mai serem convidats a escampar la nostra saviesa a sobre una audiència de capes i birrets, però això no ha de ser cap obstacle per no entretenir-nos creant una Guia per la Vida per Graduats. Animo a tothom per sobre els 26 anys a fer-ho, i os dono les gràcies per permetrem que ho intenti. Senyores i senyors de la promoció del 97: Feu servir protecció solar. Si tant sols pogués donar-vos un únic consell pel futur, aquest seria la protecció solar. Els científics han demostrat els seus beneficis a llarg termini; per contra, la resta dels meus consells no tenen cap més fonament que la meva vacil·lant experiència. Ara us els donaré aquests consells. Gaudiu de la força i la bellesa de la vostra joventut; tant se val; no us adonareu de la força i la bellesa de la vostra joventut fins que hagi passat. Però creieu-me, d'aquí a vint anys, mirareu les vostres fotografies d'ara i us adonareu, d'una manera que ara no podeu copsar, de quantes possibilitats teníeu al vostre davant i quin goig que fèieu. No esteu tant grassos com us penseu. No patiu pel futur. Bé, preocupeu-vos, però sapigueu que preocupar-se és tant inútil com provar de resoldre una equació algebraica pel mètode de mastegar xiclet. Els autèntics maldecaps de les vostres vides probablement seran coses que mai us havien passat pels vostres atrafegats caps, la mena de coses que us colpegen un dimarts qualsevol a les 4 de la tarda. Feu cada dia una cosa que us espanti. Canteu. No jugueu amb els sentiments dels altres. No aguanteu la gent que juga amb els vostres. Raspalleu-vos les dents. No perdeu el temps amb els gelos. De vegades aneu al davant, de vegades aneu al darrera. La cursa és llarga i, de fet, només correu contra vosaltres mateixos. Recordeu les lloances que rebeu. Oblideu els insults. Si aconseguiu fer-ho, digueu-me com. Guardeu les cartes d'amor. Llenceu els estats de comptes bancaris. Estireu-vos. No us sentiu culpables si no sabeu que voleu fer amb la vostra vida. La gent més interessant que conec no sabien a la vostra edat que volien fer amb les seves vides. Alguns dels més interessants dels que tenen 40 anys, encara no ho saben. Preneu molt de calci. Sigueu amables amb els vostres genolls. Els trobareu a faltar quan s'hagin fet malbé. Potser us casareu, potser no. Potser tindreu fills, potser no. Potser us divorciareu als 40, potser ballareu els 'pajaritos' al vostre 75e aniversari de casament. Feu el que feu, no us feliciteu massa, ni us censureu massa. Teniu la meitat de les possibilitats d'encertar, com tothom. Gaudiu del vostre cos. Feu-lo servir de totes les maneres que pugueu. No us faci por fer-ho, ni el que l'altra gent pugui pensar. És el més gran instrument que mai posseireu. Balleu, fins i tot si només ho podeu fer al vostre menjador. Llegiu les instruccions, fins i tot si no feu cas. No llegiu revistes de bellesa. L'únic que aconseguireu és sentir-vos lletjos. Coneixeu als vostres pares. Mai saps quan s'aniran per sempre. Sigueu amables amb els vostres germans. Són el millor lligam amb el passat i la gent que més probablement us aguantin en el futur. Feu-vos a la idea que els amics venen i se'n van, però mantingueu uns quants de bons. Esforceu-vos en no deixar que la distancia i els diferents estils de vida us separin, per que, quan més grans us feu, més necessitareu aquells us varen conèixer quan éreu joves. Viviu una temporada a Nova York, però marxeu abans de tornar-vos massa durs. Viviu una temporada al nord de Califòrnia, però marxeu abans de tornar-vos massa tous. Viatgeu. Accepteu certes veritats indiscutibles. Els preus pujaran. Els polítics tindran embolics de faldilles. Vosaltres, també, us fareu grans. I quan ho sigueu, somiareu que quan éreu joves, els preus eren raonables, els polítics eren honrats, i els nens respectaven els seus pares. Respecteu els vostres pares. No us penseu que cap altra persona us mantingui. Potser tindreu un fons de pensions. Potser tindreu una dona rica. Però mai no sabreu quan qualsevol dels dos us pot fallar. No us feu gaires coses als cabells, o quan tingueu 40 semblarà que els cabells en tenen 85. Aneu amb compte de qui seguiu els consells, però sigueu pacients amb els que us en donen. Aconsellar és una forma de nostàlgia. Donar consells és una manera de recuperar el passat de les escombraries, treure-li la pols, donar-li una mà de pintura i reciclar-lo, fent pagar més del que val. Però feu-me cas en quant a la protecció solar. |
|||
|
|||
| Ets el visitant número |