Tots els estudis epidemiològics reconeixen l'existència d'una més gran representació de nens que de nenes entre la població que fa consultes als psiquiatres infantils.

Abans dels 14 anys , la proporció és de 60-45% de nens per 35-45% de nenes , proporció que va disminuint poc a poc per invertir-se al voltant dels 18 anys (1,4 noies per noi), únic període en el que el sexe femení està més representat a la primera edat. La disparitat entre sexes varia segons una gran diversitat de malalties.

Exemple:

Autisme infantil: de 3 a 4 nens per 1 nena

altres psicosis infantils: 2 nens per una nena

trastorns de conducta: 4 nens per 1 nena

trastorns del llenguatge: 2 nens per 1 nena

 

Algunes patologies són quasi específiques d'un sexe: el tartamudeig i els tics es poden observar en una proporció de 7 a 8 nens per 1 nena. El predomini en nens es pot observar bàsicament en l'anorèxia mental (10 nenes per cada nen) i en els trastorns neuròtics en una proporció inferior.

Globalment, poden dir que els nenes tenen una més gran fragilitat i que a diagnòstics iguals són més seriosament afectats que les nenes.

Aquesta disparitat en perjudici dels varons rep moltes explicacions: orgàniques, sociològiques, psicològiques, la vulnerabilitat genèrica i la fragilitat biològica són indubtablement superiors en el nen.(mortalitat neonatal major); el mateix succeeix amb la vulnerabilitat del desenvolupament. A aquests factors s'afegiria, per alguns un element cultural: major inquietud dels pares pels nois que per les noies, amb relació a la importància de la integració social. A nivell individual, la identificació més directe entre mare i fill (Stoller) garantiria a aquesta una base més sòlida que a un fill baró.

La dispersió al voltant de la norma sembla diferent segons el sexe. Pocs estudis fan referència a una desviació típica de les diferents patologies comparant ambdós sexes. Per als etòlegs, una de les característiques del sexe masculí, en diferents espècies animals, es la superior dispersió de les conductes al voltant de la normalitat amb un paper de exploració i innovació superior. El sexe femení sembla presentar una més gran concentració al voltant de la norma i assumeix un paper més important de conservació, tant de les conductes com del "patrimoni" cultural.

L'abundant representació dels barons en psiquiatria infantil, Es deguda a la seva superior desviació de la norma? Podem dir que l'escola tolera malament les desviacions excessives en relació una norma, potser més definida pel sexe femení que pel masculí.

A demés de les conegudes diferències a nivell de capacitat intel·lectual (superioritat de les nenes en l'àrea verbal i dels nens en l'elaboració lògica i visualització espacial), existeixen importants diferències conductuals entre barons i femelles. Al parvulari, Zazzo ha observat un índex superior de nens moguts, una cooperació i sociabilitat superior en les nenes i una tendència a l'aïllament en activitats de construcció més destacable en els nens. Inquietud i aïllament són valors més aviat negatius i cooperació i sociabilitat són positius segons criteris escolars. En relació a aquest punt, existeix tot un terreny d'investigacions epidemiològiques encara molt poc estudiades.

El problema de la variació en la quantitat de morbilitat en funció del sexe és una dada a considerar si sabem que en els adults la proporció s'inverteix: Tots els estudis demostren que entre 25 i 35 anys, la corba de morbilitat es creua. Després d'aquestes edats les dones passen a ocupar la primera posició (neurosis, depressions), fins i tot tenint en compte la superior mortalitat masculina.

Cal plantejar-se la qüestió de la prevenció i de la predicció:

Depèn la nostre actuació principalment de les reaccions d'intolerància o inquietud del medi?

S'ignoren o no poden descobrir-se les futures pertorbacions del adult?

Font d'informació: Psicopatologia del niño. J. de Ajuriaguerra- D.Marcelli Ed. Masson SA. 1987.