L'anorèxia
és un greu transtorn del comportament alimentari que manifesta
creixements importants en els persentatges (un 20% a l'any).
Segons alguns
psicòlegs aquesta malaltia mental és d'una gran complexitat i no té
únicament com a factors inicials els de tipus social (publicitat, moda,
etc...), si bé és cert que l'exagerat culte a l'estètica té molt a
veure amb això.
Uns altres factors
claus són els afectius i els psicològics (Recerca
exagerada de perfeccionisme, poca autoestima, insatisfacció
personal). Malgrat
que pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida , l'adolescència és
l'etapa més perillosa per la importància que rep el cos i la bellesa
en general. De fet, segons les estadístiques, més del 40% dels
joves no es troben a gust amb el seu cos. COM
DETECTAR-LA En
un primer moment, L'únic que pot apreciar-se és que la persona menja
menys que abans i que ha perdut una mica de pes. Malgrat
tot, aquest fet, aparentment sense importància, podria passar
desapercebut amagant l'existència de quelcom més greu. Entre
els molts danys que l'anorèxia produeix es pot citar la caiguda del
cabell, l'insomni, l'aturada del creixement, la retirada de la
menstruació, la aparició de lanugo (pel pel cos), etc.. Malgrat
que en un primer moment pot ser difícil detectar-la, existeixen alguns
signes inequívocs que la delaten. Els malalts d'anorèxia manifesten
una preocupació obsessiva per la imatge i el pes. El seu consum
d'aliments disminueix d'una manera dràstica i, per a no ser
descoberts, utilitzen qualsevol tipus de recurs com evitar menjar en
família, amagar el menjar, menjar a poc a poc.. També
es produeix un augment exagerat de l'activitat física i un canvi
important de caràcter. Uns
altres signes i que suposen senyal d'alarma , doncs es produeixen
en un estadi molt desenvolupat , són l'aïllament social voluntari i la
concepció defectuosa de la imatge física d'un mateix. El malalt
d'anorèxia es segueix veient gros malgrat que estigui molt prim. QUÈ
FER Evidentment,
l'ideal seria prevenir l'aparició d'aquest transtorn. Malgrat tot, la
seva complicada etiologia fa que això no sempre sigui possible i que el
problema es detecti quan ja porta cert temps. En
aquest cas, quan ja tenim indicis de la malaltia, el més convenient per
la família és tenir una actuació serena, ja que una anorèxia
detectada a temps té solucions sempre y quan es consulti a un
especialista. És
molt important supervisar sempre el menjar dels nostres fills i saber en
tot moment qué és el que han menjat. Seria
convenient que els pares inculcaren als seu fills una actitud
responsable en front de l'alimentació ensenyant-los la
importància que té pel manteniment de la salud.
Telèfons
d'interès: Asociación
de Defensa de la Atención a la Anorexia Nerviosa y Bulimia (ADANER) 91
577 02 61 Asociación
contra la Anorexia y la Bulimia 93
419 78 04 Asociación
para el estudio de los transtornos del comportamiento alimentario. 91
350 61 10 |
|