Gràcies, gran líder George W Bush.
Gràcies per mostrar-nos a tots el perill que Saddam Hussein representa. Potser molts de nosaltres hauríem oblidat que ell va fer servir armes químiques contra el seu poble, contra els kurds, contra els iranians. Hussein és un dictador sanguinari, una de les expressions més clares del Mal avui dia.
Aquesta, però, no és pas l’única raó per la qual li estic agraït. Durant els dos primers mesos de l’any 2003, vostè ha estat capaç de mostrar moltes coses importants al món, i per això mereix la meva gratitud. Així, tot recordant un poema que vaig aprendre de petit, vull dir-li: “Gràcies”.
Gràcies per mostrar a tothom que el poble turc i el seu Parlament no estan en venda, ni per 26.000 milions de dòlars.
Gràcies per revelar al món l’abisme gegantí que existeix entre la decisió dels governants i els desitjos del poble. Per deixar clar que tant José Maria Aznar com Tony Blair no donen la mínima importància ni tenen cap respecte pels vots que van rebre. Aznar és capaç d’ignorar que el 90 % dels espanyols estan en contra de la guerra, i a Blair tant li fa la més gran manifestació pública a Anglaterra dels darrers 30 anys.
Gràcies perquè la seva perseverança va forçar Blair a anar al Parlament britànic amb un dossier falsificat, escrit per un estudiant fa deu anys, i presentar-lo com a “proves contundents recollides pel Servei Secret Britànic”.
Gràcies per haver fet que Colin Powell s’exposés al ridícul, mostrant al Consell de Seguretat de l’ONU unes fotos que, una setmana després, van ser públicament contestades per Hans Blix, l’inspector responsable del desarmament de l’Iraq.
Gràcies perquè la seva posició va fer que el Ministre d’Afers Exteriors de França, el Sr. Dominique de Villepin, en el seu discurs contra la guerra tingués l’honor de ser aplaudit en el plenari; això, que jo sàpiga, tan sols s’havia esdevingut una vegada en la història de l’ONU, en ocasió d’un discurs de Nelson Mandela.
Gràcies perquè, amb els seus esforços per promoure la guerra, per primera vegada les nacions àrabs, generalment dividides, van ser unànimes a condemnar una invasió, durant la reunió del Caire.
Gràcies perquè, amb la seva retòrica afirmant que “l’ONU té una oportunitat de mostrar la seva rellevància”, va aconseguir que fins els països més poc disposats prenguessin una posició en contra d’un atac a l’Iraq.
Gràcies per la seva política exterior que ha fet que el ministre d’Afers Exteriors de Gran Bretanya, Jack Straw, declarés, en ple segle XXI, que “una guerra pot tenir justificacions morals” i, que declarant-ho, perdés tota credibilitat.
Gràcies per intentar dividir una Europa que lluita per la seva unificació; és un senyal d’alerta que no serà ignorat.
Gràcies per haver aconseguit una cosa que ben pocs han aconseguit en aquest segle: unir milions de persones, a tots els continents, que lluiten per la mateixa idea, malgrat que aquesta idea sigui oposada a la seva.
Gràcies per tornar-nos a fer sentir que, encara que les nostres paraules no siguin escoltades, que almenys són pronunciades; això ens donarà més força en el futur.
Gràcies per ignorar-nos, per marginar tots aquells que han pres una actitud en contra de la seva decisió, perquè el futur de la Terra és dels exclosos.
Gràcies perquè, sense vostè, no hauríem conegut la nostra capacitat de mobilització. Aquesta potser no servirà de res en el present, però sens dubte serà útil més endavant.
Ara que sembla que els tambors de guerra sonen de manera irreversible, vull fer meves les paraules d’un antic rei europeu a un invasor: “Que tinguis un bon matí, que el sol rellueixi damunt les armadures dels teus soldats, perquè jo a la tarda et derrotaré”.
Gràcies per permetre’ns a tots nosaltres, exèrcit d’anònims que ens manifestem pels carrers tot intentant d’aturar un procés ja endegat, que coneguem la sensació d’impotència, que aprenguem a lluitar aferrissadament contra aquest sentiment i a transformar-lo. Per tant, aprofiti el seu matí i la glòria que aquest li pugui dur encara.
Gràcies per no haver-nos escoltat i per no prendre’ns de debò. Sàpiga, però, que nosaltres sí que l’escoltem i que no oblidarem pas les seves paraules.
Gràcies, gran líder George W. Bush.
Moltes gràcies.
Paulo Coelho, escriptor brasiler, de l’Academia Brasileira de Letras.
Publicat a la Folha de S.Paulo
Trad. cat. Carles d’Eixample Web http://fast.to/eixample i WICCAC http://wiccac.org