¿¡CORBERA D'ALZIRA!?

Pense que alguna vegada molts veïns s'hauran fet algunes preguntes relatives al topònim de la localitat d'on són naturals. Açò és; des de quan, com i per què s'ha usat l'apel·latiu de d'Alzira pel nostre poble?

La dita denominació no la trobem en els documents del segle XIII referits a Corbera. En aquells temps s'anomenava igual que ara. Es poden consultar fàcilment el Llibre del Repartiment i la Crònica o el Llibre dels Feits de Jaume I per a corroborar-ho. Ni tampoc durant el segle XV.

D'altra banda, cap document de l'Antic Règim registra l'apel·latiu en qüestió.

Per contra, la primera vegada que he vist aplicat el sobrenom d'Alzira a Corbera ha estat en un document, datat el 8 de març de 1845, i emés per la Diputació de València. D'aleshores ençà l'aplicació de l'esmentat sobrenom ha estat gradual fins que el 1869 l'ajuntament de Corbera en els documents més solemnes i importants, com són, les actes capitulars, comença a escriure que dites actes són redactades a Corbera d'Alzira. El fet que el nou apel·latiu aparega en documents de la Diputació de València és simptomàtic de la raó per la qual es fa. Sens dubte, per solucionar el problema de l'homonímia al territori de la província, justament quan el municipi en què estava integrada la nostra Corbera, la Vila i Honor del mateix nom acabava d'extingir-se (l'expedient comença a instruir-se en 1836). Açò és, per a distingir-la d'una altra Corbera de la província de València. Em referisc a la Corbera situada a la veïna comarca de La Costera (la qual, per cert, igual que altres poblacions de l'Horta de Xàtiva, porta el nom del llinatge del senyor feudal: Crespins, Ranes, Vallés i els desapareguts Abad i Sanç).

Hem de remuntar-nos al 20 de juny de 1961 per a trobar el primer (i dissortada errada) expedient i/o precedent per l'abolició de l'impropi i incorrecte apel·latiu, i havent transcorregut més de cent anys amb aquesta denominació no sé si qualificar d'ahistóric. Al marge d'aconseguir-se o no la resolució favorable al canvi de nom, o millor la restitució o restauració (en instàncies oficials) del vertader nom de la nostra població, la qual cosa realment és molt destacable és el fet que el naixement d'aquesta iniciativa fóra exclusivament popular i ciutadana. Efectivament, 84 veïns, una cooperativa de consum, una societat de regatge, els propietaris d'un forn de pa i d'un taller de reparació d'automòbils demanaven a l'ajuntament la incoació de l'expedient necessari per a eliminar l'apel·latiu d'Alzira. La corporació municipal va encetar els tràmits escaients en què va adjuntar informes favorables del comandant de la Caserna de la Guàrdia Civil, del director de l'escola "Primo de Rivera", del Jutjat de Pau, del rector de la parròquia i del cronista oficial. Com a dada anecdòtica hem d'assenyalar el que reflecteix l'acta del ple del 9 de novembre de 1961: el senyor alcalde exposa, que amb motiu de l'expedient que s'instruïx sobre el canvi de nom d'aquesta població per nombrosos veïns, se li ha fet el suggeriment, que es denominara CORBERA DEL CID, per raons històriques i altres de gran consideració, van intervenir diversos senyors regidors, que van manifestar que estimaven molt encertada aquesta denominació.

Barbaritats a banda, per tan desgavellada idea de renombrar amb del CID, quan la relació de l'aventurer apàtrida d'origen castellà és purament conjuntural, i en tot cas relacionat amb la Qurbayra andalussí, i no amb la que van configurar els repobladors del segle XIII i segles posteriors; sembla que en el rerefons d'aquella iniciativa popular i més tard institucional hi havia un "incident" produït entre el Jutjat Municipal d'Alzira i el Jutjat i Registre Civil de Corbera, en el qual també es va involucrar l'Ajuntament de Corbera. En un ofici sense data (però anterior al 23 de març de 1961) des del Jutjat Municipal d'Alzira, el jutge i aleshores encarregat del Registre Civil, José Mengual, amonestava el secretari del Jutjat de Pau de Corbera de la manera següent: tinc entés que sóc encarregat del Registre Civil de CORBERA D'ALZIRA i no de Corbera i m'estranya que en els segells i formats es pose l'última menció. Pregue m'aclarisca aquest assumpte per a saber que atenir-me. Des de Corbera en aquesta carta va contestar l'ajuntament i el cronista. Com que la resposta no li va agradar a Mengual, ell amb un paper oficial i timbrat va escriure a l'alcalde president de l'Ajuntament de Corbera per donar-li a conéixer del tenor literal dels resultats dels informes que havia demanat a l'Institut Nacional d'Estadística, (apareixia Corbera d'Alzira des de 1897), al Ministeri de la Governació-Direcció General d'Administració Local (apareix en nomenclàtors oficials des de 1873). I acabava la missiva no exempta d'un to provocatiu no dissimulat: Cosa que li comunique a aqueix Il·lustre Ajuntament perquè en prenga coneixement i efectes legals procedents. El Jutge Municipal de la Comarca i Encarregat del Registre Civil de Corbera d'Alzira (rubricat).

I també, em sembla interessant donar a conéixer ací les idees que tenia respecte d'això el desaparegut cronista oficial Lambert A. Castelló Baylach, les quals estan escrites en sengles informes, el primer de 26 de juliol de 1961 i el segon de 17 de gener de 1978, enviats a l'alcalde de la localitat:

A les darreries del segle XIX o començaments de l'actual, sense saber com, tal vegada per ignorància històrica o pressions caciquils forànies de tipus econòmic d'usura apareix per primera vegada el nom de Corbera d'Alzira en el fer administratiu de l'Ajuntament; nom, sens dubte i raó, incorrecte i que bastardeja el gloriós nom de la Vila i Honor de Corbera.

El poble que mai no oblida la història, veu amb desdeny i quasi insult el nom de Corbera d'Alzira; i en el seu dir i ús l'anomena sempre: CORBERA, afegint de la Ribera, que és la seua comarca valenciana i entre parèntesi (València), que és la seua província espanyola. Per tota la comarca i per tot el Regne de València, només, es coneix CORBERA i no Corbera d'Alzira que tan sols sembra confusionisme ja que es pren a la vila de CORBERA com un llogaret de la ciutat d'Alzira, cosa que causa greus perjuís als centres de la nostra economia i administració per detenció d'imports, mercaderies, etc. en distinta població.

En aquesta sol·licitud de reconeixement del vertader nom de la vila de CORBERA/Ribera (València), s'espera obtenir també, la ratificació per ordre oficial d'usar el títol reial que li va concedir "El Magnànim" de VILA I HONOR.

Reprenent el fil de l'abolició de l'inapropiat qualificatiu d'Alzira he de dir que el tema es reprenia amb el canvi que oferia la nova situació política que vivia l'estat amb l'adveniment dels ajuntaments democràtics. Un mèrit que se li ha de reconéixer a l'alcalde Bernardo Caballero Gregorio qui va presentar, el 28 de novembre de 1980, una moció o proposta d'acord al ple de la corporació municipal per iniciar l'expedient per al canvi de denominació del municipi. En aquella històrica moció, aprovada per unanimitat, s'assenyalava: que s'inicie expedient de canvi de nom del municipi quant al qualificatiu que ostenta... Una vegada rebuts els informes, es realitzen els altres tràmits corresponents als efectes oportuns d'aconseguir d'una manera oficial el canvi en la denominació.

Finalment, el Ple del Consell del País Valencià, en la seua sessió de 8 de març de 1982, i a proposta de la Conselleria de l'Interior, adoptava per unanimitat l'acord d'aprovar el canvi de nom del municipi de Corbera d'Alzira pel de Corbera. Es posava així fi, al voltant de cent quaranta anys d'ignonímia i oprobi des d'instàncies oficials i superiors al topònim originari i genuí del nostre poble.

Salvador Vercher Lletí