POEMA DE CORBERA
Majestuós Castell medieval
del meu balcó t'admire.
Des de l'Aurora m'apareixes
dalt de la muntanya, envoltat de tarongers,
inundat de sol, mullat de la llum irradiant,
radies de 1000 focs com una joia.
Captivats els meus ulls t'admiren, bocabadats.
Ets meravellós, bonic Castell.
A París els meus pensaments em porten a Corbera,
els meus somnis volen al teu voltant,
les meues ales s'obrin,
vole per damunt dels arrossars, dels tarongers.
El perfum de les teues flors delicades m'ompli.
Veig els dies feliços que he passat amb tu.
A la plaça durant les festes,
en companyia dels amics i veïns,
passant-ho bé, menjant, ballant, gaudint.
A l'autopista que em porta a Favara,
apareixes destacat, meravellós, delicat.
El meu cor salta d'alegria.
No puc deslligar els meus ulls d'eixe quadre tan perfecte.
Fa molt de temps que et vull.
Amb tu passe moments de somnis.
Envoltada d'aquells que em volen i d'aquells a qui jo vull.
Corbera,
estic molt a gust amb tu.
Carolina