|
|
RESUMENHISTÓRICO
|
El nombre de
Corbera significa nido de cuervos. De hecho en el antiguo escudo de la Villa
y Honor de Corbera figuran, al lado del castillo y de las barras de Aragón, dos
cuervos.
Los orígenes
de Corbera debemos buscarlos en la época romana, su castillo musulmán fue
construido sobre cimientos romanos. Pero es en la época prehistórica donde
encontramos los primeros indicios de habitantes, según los descubrimientos
arqueológicos hechos en la Cueva de los Gatos, Puntal de l'Agüela, Cova
de les Ratetes, Muntanya de Carles, Poblado del Castillo, etc.
El Castillo
de Corbera era muy importante en la época musulmana y durante la baja Edad
Media tuvo jurisdicción sobre un gran territorio entre el río Júcar y la sierra
de Corbera, limitando al Oeste con Alzira y al Este con Cullera y el mar,
formaban su demarcación los actuales municipios de Favara, Llaurí, Polinyà del
Xúquer, Riola y Fortaleny, y una serie de núcleos desaparecidos, de los cuales
quedan los nombres de algunas partidas de los distintos términos municipales
actuales, como Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer,
etc.
Sobre la
colina de San Miguel están las ruinas de la ermita homónima construida en la
época medieval, S.XIII, y adosada a ella pueden verse los cimentos de una torre
árabe.
En tiempos de
Jaime I, Corbera era propiedad del caudillo musulmán Al-Azraq, hasta la
conquista por el rey cristiano en 1248. Corbera cambió de manos unas cuantas
veces, Pedro (hijo de Jaime I) en 1263, Juan de Aragón, hijo de Jaime II en el
siglo XIV, Abad de la Valldigna, Pedro de Jérica (1349), Alfonso el Magnánimo
(1416), Rocafull, Gilabert, Vilarragut, etc..., se incorpora definitivamente a
la Corona en 1580, y se mantiene como Villa y Honor de Corbera con Riola,
Polinyà del Xúquer y Fortaleny hasta 1839, en que se acuerda el desmembramiento
en términos municipales independentes.
Las Germanías
(1519-1523) también afectaron la población de Corbera. La Villa propiedad del
Duque de Gandía, Juan de Borja y Enríquez, hizo frente a los ataques de Juan Caro,
capitán de las huestes ciudadanas. El Duque recibió la ayuda del lugarteniente
de Valencia D. Diego Hurtado de Mendoza. Una vez reconquistada Corbera el Duque
reconstruyó el castillo.
En 1534 la
villa se erigió como rectoría de los moriscos. En 1596 se construyó un templo
parroquial cristiano por mediación del Arzobispo de Valencia Juan Enríquez de
Ribera que también declaró la parroquia independiente de Riola (1586).
El 22 de
septiembre de 1609 fueron expulsados los moriscos, y dejaron una serie de
problemas económicos y demográficos.
En 1889 se
padece la epidemia de cólera.
Entre los
años 1940 y 1953 fue construida la nueva iglesia parroquial en sustitución de
la antigua que fue derruida durante la guerra civil y que databa del siglo XVI.
De la Plaza
Mayor salen diversas calles (Mayor, San Vicente, D. Pedro Roca), los cuales
como pasa también con los de Cervantes y Duque de la Victoria, contienen un
gran número de casas con unas fachadas modernistas dignas de ver.
Distribuidas
por las afueras hay numerosas casas de campo magníficas, con largos caminos de
entrada, que denotan la riqueza generada por la citricultura durante el primer
tercio del siglo XX.
|
|
CRONOLOGÍA HISTÓRICA (disponible sólo en valenciano) |
Extraído de la publicación En l'oblit. Sant Miquel de Corbera. Torre musulmana i Centre espiritual. Autor: Miguel Gómez Sahuquillo. Edita: Sericor - Corbera. Fiestas de San Miguel de Corbera. Depósito Legal: V-302-1998.
...-30.000
a.C. Paleolític inferior.
30.000/25.000-
-9.000
a.C. Paleolític superior - Muntanya
de Carles i Cova d'Alfonso.
9.000-4.000
a.C. Mesolític.
4.000
aprox. Neolític.
2.500-1.000
a.C. Edat de bronze. Bronze
valencià: cova de la Malla verda, Cova del Gat (Eneolític), Puntal de l'Agüelo
(plé), Muntanya del Castell (plé), Ermita de sant Miquel (inicial), Cova de les
Ratetes, Cova d'Alfonso, Muntanya de Carles (inicial).
1.000-100
a.C. Edat del ferro.
1.200-500
a.C. Tartesos.
1.100 a.C. Fenicis.
700 a.C. Grecs.
654
a.C. Cartaginesos.
226
a.C. Tractat de l'Ebre entre Roma i
Cartago.
219
a.C. Aníbal destrueix Sagunt que
aleshores s'anomenava Arse. La destrucció d'aquesta ciutat, aliada de Roma és
el pretext que va desencadenar la Segona
Guerra Púnica.
206
a.C. Revolta al campament romà
de Sucro (prop d'Albalat) a causa d'unes "soldades" (pagaments).
197
a.C. Comença el procés de romanització
a la Península Ibèrica.
75 a.C. Batalla de Sucro.
72 a.C. Sertori, pretor de la Província Citerior.
48 a.C. Pompei lluita contra Sertori en Hispània.
40 a.C. August
Emperador. Fi de la República Romana.
1. Jesucrist naix a Betlem (Judea).
54 d.C. Comencen
les persecucions contra els cristians.
313 d.C. Edicte
de Milà. L'emperador Constantí legalitza la religió cristiana a l'Imperi.
409 d.C. Els
bàrbars penetren a la Península Ibèrica.
414 d.C. Els
visigods a la Península.
418 d.C. Regne visigod.
476 d.C. Final
de l'Imperi Romà d'occident.
552 d.C. Presència
bizantina.
632 d.C. Mahoma.
Expansió mahometana.
711 d.C. Batalla
de Guadalete. Final de la monarquia visigoda. Els musulmans comencen
la
conquesta peninsular.
718-720 d.C. Batalla
de Covadonga.
912 d.C. Califat
de Còrdova.
1031 d.C. Període
de les Taifes. Final del califat de Còrdova.
1086 d.C. Els
almoràvits penetren a la Península després de la Batalla de Sagrajas.
1093 d.C. Entrevista
dels alcaids dels Castells de Corbera i Xàtiva i el cadí (justícia) de València
amb el Cid.
1095 d.C. El
Cid entra a València.
1121 d.C. Els
almohades penetren a la Península.
1146 d.C. Domini
Almohade.
1143 d.C. Unió
d'Aragó i Catalunya.
1220 d.C. Conquesta
de la capital de les illes Balears, Palma.
1236 d.C. Corts
de Montsó, on hom decideix conquerir València.
1238 d.C. Jaume
I, conquereix Balansiya (València).
1239 d.C. Rendició
de Cullera. No se sap amb certesa quan es rendeix Corbera. "La
costum", acta de Constitució del nou regne. Primeres donacions a Corbera.
1241 d.C. Primers
pobladors a les terres del Castell de Corbera.
1242 d.C. Capitula
Alzira.
1243 d.C. Jaume
I a Corbera fa donacions.
1247 d.C. S'estableixen
50 pobladors al terme de Corbera.
1248 d.C. Repartiment
de terres. Fundació de Sant Miquel de Corbera, Jaume I li lliura a Fra Bernat
Oller una muntanya al nord del castell de Corbera per construir un temple. Sant
Miquel de Corbera, parròquia de tot el terme del Castell. Jaume I concedeix el
castell a Raimon de Rocafull mentre dure la guerra contra els moros.
1250 d.C. Mor
Raimon de Rocafull, alcaid de Corbera.
1261 d.C. Furs
de València, Jaume I estengué els Furs de València a tot el regne, mesura que
va provocar la reacció dels barons aragonesos, que abandonaren les Corts.
1263 d.C. Jaume
I dóna el Castell de Corbera i les seues terres al seu fill Pere que al mateix
temps el cedirà a Jofre Gilabat.
1271 d.C. El
rei Jaume I confirma els fori et consuetudines valentiae.
1276 d.C. Revolta
d'Al-Azraq. Renovació del document a favor de Fra Bernat Oller sobre Sant
Miquel de Corbera. Mor Jaume I. Puja al tron Pere III.
1280 d.C. Pere
III assigna a Pere López Çorito pati i terres per a construir una nova Vila al
peu del puig del Castell. (8 de desembre).
1281 d.C. El
rei ordena als pobladors de Corbera que construesquen cases al recinte del
castell.
1283 d.C. Confirmació
dels Furs del Regne de València mitjançant Privilegi General.
1284 d.C. La
Unió s'oposa al monarca.
1285 d.C. Alfons III succeeix a Pere III.
1289 d.C. Corts a Monzó.
1291 d.C. Jaume
II es proclamat nou rei a la mort d'Alfons III.
1315 d.C. Donació
a l'infant En Jaume del Castell i la Vila de Corbera.
1317 d.C. Canalització
de séquies per al reg, segons manaments de Jaume II.
1320 d.C. Fixació
de la parròquia on havia d'estar-hi el Consell de la Vila de Corbera, sent
elegit el lloc de Riola.
1325 d.C. Jaume
II aliena Corbera. Les dificultats financeres i polítiques de la corona, que
havien començat ja en els últims anys de Jaume I, i l'avanç de senyorització
del país obliguen a uns traspassos forçats i a una progressiva alienació del
patrimoni reial.
1327 d.C. Jaume
II concedeix la Vila de Corbera al seu tercer fill, Joan d'Aragó, Arquebisbe de
Toledo. Alfons IV el Benigne és proclamat rei.
1330 d.C. Joan
d'Aragó traspassa la Vila i el Castell a l'abat del Monestir Cistercenc de la
Valldigna. L'abat vendrà Corbera a Raimon Berenguer I d'Empúries, fill del
príncep Jaume.
1332 d.C. Concessió
d'un mercat a Riola. Santa Maria de Riola, parròquia del Castell de Corbera.
Sant Miquel de Corbera, ermita beneficiària.
1335 d.C. Concessió
de fira i mercat en utilitat del Castell de Corbera. Instauració de la festa de
la Mare de Déu.
1340 d.C. Pleit
entre Corbera i Cullera per les terres de vora mar.
1345 d.C. Venda
del Castell. Bernat Urgell, rector de Corbera. Donació a En Carròs de Vilaragut
del dret de S.M. la Reina del Castell. "L'any de la gran fam".
1349 d.C. El
rei dóna Corbera a Pere de Xèrica, el qual fa instal·lar un forn comunal, el
Forn del Rei.
1351 d.C. Nova
sequera.
1356-76 d.C. Guerra
amb Castella. Rivalitat per l'hegemonia peninsular que enfronta els dos reis
Peres.
1387 d.C. Joan I rei d'Aragó
1389 d.C. Carrossa
de Vilaragut i Carròs, senyora de Carrícola, d'Albaida i de Corbera, amant del
rei Joan I és expulsada de la Cort pel Consell de Cent i es retira al Castell
de Corbera.
1391 d.C. Assalt
i destrucció de la majoria de les jueries del regne.
1395 d.C. Martí
I l'Humà és proclamat rei.
1410 d.C. Interregne.
Martí l'humà mor sense deixar descendència.
1412 d.C. Compromís
de Casp. Ferran I d'Antequera inicia la dinastia dels Trastamara.
1413 d.C. Rebeldia
del comte d'Urgell, que era un dels pretendents a la Corona d'Aragó.
1416 d.C. Alfons
V el Magnànim puja al tron. Corbera, Vila reial amb títol de Vila i Honor.
1418 d.C. Alfons
el Magnànim adquireix el Castell i concedeix el títol de Baronia de la Vila i
Honor de Corbera. Posteriorment serà comprat de nou per la família Vilaragut.
Corbera és incorporada a la corona i es manté amb una sola jurisdicció junt a
Riola, Fortaleny i Polinyà, prenent el nom de terme general de la Vila i Honor
de Corbera.
1458 d.C. És
proclamat rei d'Aragó Joan II.
1465 d.C. Venda
de la Baronia de Corbera a Joan Carròs de Vilaragut.
1479 d.C. Ferran
II el Catòlic, nou rei de la Corona d'Aragó. Unió de Castella i Aragó.
1514 d.C. Llaurí
i Matada se segreguen de Corbera i formen baronia pròpia i dependent dels
senyors de Vic. Al segle anterior s'havia segregat Alcudiola.
1516 d.C. Carles
I i V d'Alemanya, emperador.
1519 d.C. Nova
pesta.
1520-23 d.C. Guerra
de les germanies. Destrucció del Castell de Corbera. La Vila, propietat del duc
de Gandia, Joan Borja, fa front als atacs de Joan Caro.
1534 d.C. Elecció
de Corbera com a rectoria de moriscos.
1539 d.C. Desmembració
parroquial de Riola, Fortaleny, Polinyà i Corbera.
1556 d.C. Abdicació
de Carles I a favor del seu fill Felip II.
1570 d.C. Visita
pastoral a Riola i a Sant Miquel.
1580 d.C. Incorporació
definitiva de Corbera a la corona. Pretensió de reparar i reconstruir estances
del Castell, sent l'alcaid del Castell En Carles Joan.
1596 d.C. Hom
construeix un temple parroquial a Corbera.
1598 d.C. Felip
III succeeix a Felip II en la corona d'Espanya.
1602 d.C. Inventari
de tot el que hi havia al Castell i a la Capella de la Mare de Déu.
1608 d.C. Jaume
Bleda, rector de Corbera pretén l'expulsió dels moriscos de Corbera.
1609 d.C. Expulsió
dels moriscos de les terres d'Espanya.
1611 d.C. Intents
de repoblar Corbera deshabitada després de l'expulsió.
1613 d.C. Crisi
general de la "Taula de Canvis".
1621 d.C. Felip
IV és proclamat rei d'Espanya.
1640 d.C. Nova
repoblació a Corbera. 12 de juliol. Felip IV fa disposar de les bigues del
Castell per construir el nou carrer del Forn de Corbera (actual Sant Vicent).
1665 d.C. A
la mort de Felip IV el succeeix Carles II. Recuperació econòmica.
1668 d.C. Uns
perits avaluen el Castell i assenyalen les reparacions que calen.
1682 d.C. Carles
II accedeix a la reedificació de la Capella del Castell.
1700 d.C. Felip
V enceta la dinastia Borbònica.
1701 d.C. Guerra
de Successió.
1707 d.C. Batalla
d'Almansa. Pèrdua dels Furs de València i Decret de Nova Planta.
1746 d.C. Fernando
VI succeeix el seu pare Felip V. Il·lustració.
1750 d.C. Primera
notícia sobre reparacions a l'ermita de Sant Miquel.
1754 d.C. Vicent
Marí, nou beneficiari de Sant Miquel. Inventari dels béns del temple. Noves
reparacions a Sant Miquel de Corbera.
1759 d.C. Carles
III rei d'Espanya.
1767 d.C. Despeses
festes de Sant Miquel i de Sant Bernabé patrons de la Vila i Honor de Corbera.
1770 d.C. Festes
de Sant Miquel.
1777 d.C. Despeses
festes a la Mare de Déu del Castell.
1783 d.C. Gran
tempesta a Corbera que dura 75 dies i féu malbé collites i béns.
1788 d.C. Carles
IV rei d'Espanya, crisi econòmica.
1804 d.C. Últimes
notícies sobre la festa de Sant Miquel de Corbera. José I Bonaparte,
rei d'Espanya.
1812 d.C. Constitució,
Corts de Cadis.
1813 d.C. Torna
Ferran IV.
1822 d.C. L'antic
Regne de València quedava dividit en quatre províncies, Castelló, València,
Xàtiva i Alacant. Corbera passa a formar part de la província de Xàtiva.
1833 d.C. Isabel
II accedeix al tron.
1833-40 d.C. Regència
de Maria Cristina i primera guerra Carlina.
1835-37 d.C. Mendizabal
comença les desarmortitzacions que tan beneficien als burgesos comprant les
terres espoliades als convents i monestirs.
1836 d.C. Constitució
d'Ajuntaments propis: Corbera, Riola, Fortaleny, Polinyà. Desintegració de la
Baronia de Corbera.
1847-49 d.C. Segona
guerra Carlina.
1866 d.C. L'Església
de Corbera pateix un robatori de joies.
1868 d.C. Isabel
II es destronada.
1870-73 d.C. Amadeo
de Saboya arriba a Espanya però abdicarà en 1873.
1872-76 d.C. Tercera
guerra Carlina.
1873 d.C. Cantonalisme.
Proclamació de la I República.
1874 d.C. Alfons
XII és proclamat rei. Tornen els
Borbons.
1876 d.C. Nova
constitució.
1880 d.C. L'ermita
i la muntanya de sant Miquel passa a ser de propietat particular.
1883 d.C. Segell
de metall de la Vila i Honor de Corbera.
1885 d.C. Víctimes
del còlera a Corbera. Es registraven 324 casos i van morir 136 el 12 de juliol.
Regència de Maria Cristina, fins abastar la majoria d'edat Alfons XIII el 1902.
1889-90 d.C. Epidèmia
de còlera a Corbera.
1899 d.C. Construcció
de l'ermita del Santíssim Crist de Corbera.
1902 d.C. Alfons XIII rei d'Espanya.
1923-30 d.C. Dictadura
de Primo de Rivera. L'exportació de la taronja està en el millor moment.
1931-36 d.C. Segona
República.
1936-39 d.C. Guerra
Civil.
1937 d.C. Destrucció
del temple de Corbera.
1939 d.C. Dictadura
del General Franco.
1940-50 d.C. Nova
església parroquial a Corbera.
1971 d.C. Coronació
canònica de la Mare de Déu del Castell de Corbera.
1975 d.C. Joan
Carles I rei d'Espanya.
1996 d.C. Celebració
a Corbera dels 25 anys de la Coronació canònica de la Mare de Déu.
1997 d.C. Recuperació
de la festa de Sant Miquel.
1998 d.C. 750
Aniversari de la fundació de Sant Miquel de Corbera.
